El meu marit és un imbècil

El meu marit és un imbècil,
un estafador hàbil i imaginatiu
que em va enganyar durant molts anys
amb carícies i paraules tendres.

El meu marit és un imbècil
que una nit va perdre el sentit de l'humor, i de l'amor,
i va despertar amb un pal de golf a les mans
i les butxaques plenes de fons d'inversió.

El meu marit és un imbècil
que va canviar el maig del 68 a Paris per un 69 a casa la veïna,
i va confondre la lluna amb la llum de neó,
i en Peter Pan amb en Bill Gates.

El meu marit és un imbècil,
un tecnòcrata que utilitza la música i la poesia
per disfressar-se d'humanista,
com ho fan alguns polítics.

El meu marit és un imbècil
que perd les nits de dissabte
en un estadi de futbol,
entre ciment, crits i banderes.

El meu marit és un imbècil
que es va fer soci de Greenpeace i té testos de maria a la terrassa
per poder dir a les nenes modernes, això,
que és soci de greenpeace i que té plantes de maria a la terrassa.

El meu marit és un imbècil
d'aquells que diuen: jo no són racista però...
i tenen molt clar allò de la igualtat dels blancs,
amb els estudiants negres, els músics gitanos i els àrabs rics.

El meu marit és un imbècil
que es creu el rei de la casa,
i viu en permanent zapping
amb el comandament del televisor com a ceptre.

El meu marit és un imbècil,
que em trepitja, em viola i m'ignora
perquè pensa que sóc el que mai he estat:
Seva.

El meu marit és un imbècil,
el més imbècil de tots els marits que es fan i es desfan,

si algun dia el veieu, digueu-li que ja fa tens que tinc la SIDA,
és alt i fort i ros i sa i ric...
du americana fosca, camisa blanca, corbata cara,
cartera plena,
i un immens cotxe alemany.