El meu mar

Un relat de: Kyra

El mar que m'acarona,
que em bressola…
El mar que em cuida,
que em protegeix…
El mar que m'ha vist créixer
i que ara he de deixar
per buscar nous horitzons,
noves metes per complir.
Em faig gran, ho sé,
però les pors m'encadenen en l'ahir,
m'oprimeixen, m'empresonen,
però tu, el meu mar, m'alliberes
i em dones ales per volar,
per volar lluny de la llar
esperant retornar algun dia
quan per fi m'hagi fet gran.

Comentaris

  • mar - montse assens | 23-12-2006 | Valoració: 10

    hola preciosa!

    m'alegra moltíssim que t'hagis decidit a posar aquí els teus escrits per compartir-los amb tothom. Tens molt a dins teu per poder dir i tens la virtud de saber-ho fer.
    Aquest mar et bressola i t'acarona i fa que brillis amb gran intensitat

    una forta abraçada

    i no deixis mai d'escriure tot el que et passa pel cap
    ;)

  • Un mar que evapora serenitat[Ofensiu]
    Ferran Planell | 13-12-2006 | Valoració: 9

    Preciós. Tot i que ja havia tingut el privilegi de llegir-lo manuscrit, tornar-ho a fer ara, ha estat un veritable plaer.

    Un consell -fent meves les paraules finals de mappi. Si als 15 anys ja escrius així, si us plau, no deixis d'escriure; seria un pecat.

  • És normal tenir por...[Ofensiu]
    mappi | 13-12-2006 | Valoració: 9

    el teu mar et dona ales, però les justes per als teus 15 anys... No has de tenir por de créixer ni de madurar, això és una "malaltia" que es cura amb l'edat...

    Petons i continua escrivint!!!

Valoració mitja: 9.33

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Kyra

30 Relats

119 Comentaris

49931 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
Per què escric?

Doncs senzillament perquè em relaxa, perquè m'ajuda a expressar tot allò que d'altra manera no sabria fer.

Perquè escrivint sóc capaç de dir totes aquelles paraules que no m'atreveixo a pronunciar en veu alta.

Perquè escrivint em sento... lliure.



____________________________

No, no ens enganyem.

Perquè parlo i penso, somric i ploro, sento i estimo... visc en la meva llengua materna.

Escric i m'expresso en català, reflexiono i comparteixo les meves opinions en aquesta llengua, no sé fer-ho d'altra manera. O, com a mínim, no amb el mateix sentit ni significat.


_________________________________



mar (la meva tieta)
JKR (el meu cosí)
güitxi (la meva cosina)
Ferran Planell

............................................