El meu jo, contra mi

Els camins,
M'aparten d'allò que podria ser,
El meu destí.
Et noto molt pàlida,
Trista, preocupada potser.
Voldria inventar-me una llum,
Que il·lumini el camí,
Que em porta, tràgicament,
A mi.
Recordo les dues somiant,
Jo amb mi,
El mi amb jo.
Reviuen totes les parules que em digueres,
Vaig adoptar l'únic punt feble d'un mortal,
Viure...
I per culpa d'això,
He mort.
Han mort els meus poemes,
Han mort metàfores, rimes,
Els meus versos...
I no tornen,
No venen,
No em volen.
I la culpa és meva,
Per què no em vaig donar compte?
El meu jo,
S'inclinà a la meva vida,
I m'apartà d'allò,
Que hagués pogut ser tan maravellós.
És tan fràgil...
La passió que em porta a mi.
Recordo les dues somiant,
En una vida,
Nous camins.
Et noto ben pàlida,
Freda, silenciosa,
Ansiosa de viure, reviure,
I morir de nou,
Per renèixer,
Per seguir lluitant,
El meu jo, contra mi.