El meu granet de sorra.

Un relat de: Epicuri
Endrapo la calor. De sac a sec.

Enfilen arestes rigoroses
el seu comiat. Amarg d'humitats
eixutes.

Perdo el control i fins i tot
la referència, d'un cel
que mai ha estat meu.

Gira el blau, absorbent-ho tot.
Fon els colors, en un blanc massa lluent
que arrufa el nas, fins tancar les parpelles.

En algun punt concret de la sabata,
La pressió sobre la pell augmenta.
Esdevenint una rèmora de caminades
incertes.

Cansat d'una son infinita, retorno a la pols
d'una duna. Tal volta en el seu moment,
em pertoqui la corresponent partícula
de rosada, el bri de llum o l'eterna dansa
dels àtoms.

Comentaris

  • La pols de la sabata[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 31-05-2012 | Valoració: 10

    Un poema fantàstic Epicuri! Dur, amb ressons d'emigrant, comiat, desert, pols, solitud i arestes. Però també hi ha dunes, rosada i un batec com a rerefons. Una angoixa amagada, una lletra que dibuixa un estat d'ànim inquiet, ple de poesia viva. Una forta abraçada.

    Aleix

l´Autor

Foto de perfil de Epicuri

Epicuri

1124 Relats

836 Comentaris

426022 Lectures

Valoració de l'autor: 9.72

Biografia:
Ho deien els Azteques: Hola, Soc Tú.

Em re-escric a mida que em llegeixes.

Els antics filòsofs Grecs, feien reunions a on es parlava amb els ulls embenats, per tal de que cap prejudici visual interferís en el seu discurs.

Estimat Idomeneus:
T'escric aquesta carta en un bon i feliç dia per mi que també es l'últim de la meva vida ja que he patit una dolorosa incapacitat de pixar, també una forta disenteria per la qual cosa res no es pot afegir a la virulència dels meus patiments. Però la alegria de la meva ment , fruit de la contemplació i pràctica de la meva filosofia supera totes aquestes afliccions. Et demano que tinguis cura de la canalla de Mendrotorus en justa correspondecia a la savia devoció d'un home jove vers la meva persona i la meva filosofia.
Epicur.

El 17 de Juliol cel.lebro, amb molta joia l'any de bona vida a Relats en Català.

Sorprés i content de la vidilla que m'has donat.

La foto li dec a la tremenda menjada de coco que em va provocar un enllaç del Jeremias Soler. Aquest:
http://www.youtube.com/watch?v=oGKm6_-BmRE

Desde llavors he estat obsessionat per trobar la foto del l'univers més petit que he pogut: Es la foto de presentació, feta amb un microscòpic electrónic. Es un àtom d'or.

Es més difícil observar el micro Univers que el macro univers. Però això es tot un altre Quantum.

Un bon sentit de la vida i aquest univers, definit per un físic eminent, com a insensat, es ser el més feliç possible.
O al menys no fer mal.

La veritat ens fa lliures. I la finestra es l'amor .

La vida es un acudit: No importa tant la seva llargada. El que importa es que tingui gràcia.

M'habria agradat escriure un tractat de filosòfia, únicament amb acudits, però m'ha faltat sentit de l'humor.
Wittgestein.

O la lluna que s'afina
al pasar carena enllà
es quan dormo
que hi veig clar
prés d'una dolça metzina.

J.V. FOIX.

Omple el got i beute'l ara.
Sense presa
sense temps.

Jaume Sisa.

Jo, l'ànima de la prada
que es deleix en florir
i ser dallada.

Joan Maragall.

Mercès per llegir
estim en molt
la vostra companyia.

markonomistes@hotmail.com