El meu destí.

Un relat de: Marteta
En aquells moments l'únic que podia fer era pensar, pensar en el meu futur, pensar i pensar, per no equivocarme en l'elecció. De tant de pensar em feia mal el cap, estava cansada de tot. Volia deixar de pensar. En aquell moment s'em va venir al cap una frase que havia sentit a dir en alguan serie o en alguna pel.lícula ''fes el que et digui el teu cor, fes el que sentis'' I la veritat és que tampoc és que m'ajudés molt en un principi, però aviat li vaig trobar un sentit a n'aquell gurp de paraules: Cor, Sentir. Si, això vull fer, vull sentir, vull estimar amb el meu cor, vull viure, vull fer el que em digui el meu cor.
El cor és l'òrgan il.luminador de la meva vida, és la llum que tant estava cercant. Estava dins meu, i sense adonar-me ja l'havia trobada. El emu cor, el emu sol il.luminador, la meva estrella, la meva inspiració, la meva raó, el meu destí. Ja havia trobat la resposta; Primer vull descobrir tot el que s'amaga en el meu cor,i desxifrar tots els misteriosos sentiments que estàn dins aquesta estrella il.luminadora, després seguiré el camí, el meu camí, i quan arribi al final, aquell serà el meu destí.

Comentaris

  • sí marteta...[Ofensiu]
    joandemataro | 28-05-2011 | Valoració: 10

    no pensis tant i segueix el teu cor, el teu instint i obre't al món, als amics i a la vida. no pensis en el destí, viu el present intensament i prou.
    endavant

    No sé si ja ho has fet però …
    Et convido a llegir, si et ve de gust és clar, les últimes entrades que he penjat al meu blog: ESQUITXOS D’UNA VIDA

    T’hi espero .
    Gràcies per endavant
    Joan

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marteta

Marteta

221 Relats

375 Comentaris

111535 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
4 de juliol del 1996, Mallorca
Que la filosofia ens ensenyi a entendre el món




twitter;
@MaartaSalom