El meu destí.

En aquells moments l'únic que podia fer era pensar, pensar en el meu futur, pensar i pensar, per no equivocarme en l'elecció. De tant de pensar em feia mal el cap, estava cansada de tot. Volia deixar de pensar. En aquell moment s'em va venir al cap una frase que havia sentit a dir en alguan serie o en alguna pel.lícula ''fes el que et digui el teu cor, fes el que sentis'' I la veritat és que tampoc és que m'ajudés molt en un principi, però aviat li vaig trobar un sentit a n'aquell gurp de paraules: Cor, Sentir. Si, això vull fer, vull sentir, vull estimar amb el meu cor, vull viure, vull fer el que em digui el meu cor.
El cor és l'òrgan il.luminador de la meva vida, és la llum que tant estava cercant. Estava dins meu, i sense adonar-me ja l'havia trobada. El emu cor, el emu sol il.luminador, la meva estrella, la meva inspiració, la meva raó, el meu destí. Ja havia trobat la resposta; Primer vull descobrir tot el que s'amaga en el meu cor,i desxifrar tots els misteriosos sentiments que estàn dins aquesta estrella il.luminadora, després seguiré el camí, el meu camí, i quan arribi al final, aquell serà el meu destí.