El meu cor

Un relat de: adrixsempre

Notes com s'arruga a poc a poc, cada cop és més petit.
L'esperança ha de recórrer una cursa molt dura per tornar a arribar a on abans havia estat.
El pit s'oprimeix i els conductes que deixen escapar les llàgrimes estan en vaga per haver de treballar massa.
El cap no para de donar voltes i més voltes, fins que arriba al punt inicial, però amb un cert estat d'angoixa donat pels pensaments, més aviat negatius, que t'han estat rondant en dies concrets.
El contreus, poses com una barrera protectora que no permet que ningú entri, i a la que veus que els guàrdies s'estan prenent un descans, resulta que els has d'anar a fer crits perquè han deixat que el malmetin una mica. Tu sents que ja ha estat prou afectat altres cops i no vols que pateixi més, creus que ja n'hi ha prou i que el coneixement adquirit de l'experiència t'hauria de servir.
Paraules nombrades en un ordre inofensiu pel dictador, mortals per qui les escolta.
S'escampa, i els elements que et pertanyen es comencen a posar d'acord. Quan tots hi estiguin serà difícil posar més guàrdies, perquè ja quasi els tens tots contractats, però el fet serà sens dubte imminent.
Tan de bo pugués donar-los-hi festa una temporada.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

adrixsempre

3 Relats

6 Comentaris

2973 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Últims relats de l'autor