El meu carrer

Visc en un carrer i el sento meu.
Ple d’arbres. Ple d’asfalt. Ple de bars. Ple de gent. Ple de soroll. Ple de veus i crits. Ple de llum i foscor. Ple de cotxes, motos bicis i “busos”. Ple de fulles (ara és temps de tardor). Ple de sol i lluna.
Per mi PLE és riquesa, que m’envolta, que provoca, que dialoga, que “si fa o no fa”...
I a més, jo conto amb aquest carrer més alguna cantonada.
Tinc un mini-super que cobreix les meves necessitats bàsiques. Tinc un forn amb una certa antiguitat i que ofereix un bon assortit de pa. A la cantonada tinc una farmàcia.
Visc el meu carrer i m’integro.
Comparteixo amb gent que poc a poc he anat coneixent, que he trobat a estones en un dels bars que m’ofereix espai i estones de coneixença.
Estimo el meu carrer. És viu. Sento la meva pertinença i ho gaudeixo i agraeixo.
M’atreveixo a dir que és una “segona” escola d’aprenentatge de convivència.
El meu carrer és ple i molt viu !!!