Cercador
El meu cant espiritual
Un relat de: Josoc- Compartir:
EL MEU CANT ESPIRITUAL
(Setmana Santa 2009)
Crec en tu, Jesús,
en l’estil de vida
que vas viure i predicar.
En l’espiritualitat,
introspecció i pregària.
En la solidaritat
vers tots els necessitats.
En la denúncia de
situacions injustes.
Vull sentir-me membre
d’una comunitat de fe,
vull enriquir-me amb
els teus memorials i evangelis.
Vull formar part dels que
es diuen seguidors teus,
agrupats, molts, en una església
de qui n’admiro alguns
i en discrepo d’altres.
Crec en la llibertat
de la meva consciència,
per poder ser-te fidel,
per jutjar què prové de tu
i que t’hi han anat afegint,
Lluitaré perquè el teu regne
s’implanti a la terra,
sense dogals que m’ofeguin
el sentit del bé i del mal.
Vull contrastar opinions,
estar al dia del meu entorn
i del que passa pel món,
per aportar allò que pugui on faci falta.
Tot i els dubtes i febleses
que sovint m’assalten,
vull seguir la teva causa
que sé que és justa.
Irradies el misteri
que anomenem Déu,
del que només per tu podem
intuir-ne l’essència.
Se’ns ha dit que som
imatge i semblança seva
i és en tu en qui jo la veig .
Puc entendre un ser humà,
m’ultrapassa un ser diví.
Tu ens parlares d’un pare
que des del cel a tots vetlla
i aquest cel ja se m’escapa...
¿o és que podria ser cel
tot allò que ens envolta,
si seguint el teu exemple
ho omplíssim tot ben ple
sols d’amor i de justícia ?
El teu regne ja és el cel?
Tot són certeses
quan parlo de tu,
però tot són dubtes
si vaig més enllà.
Si segueixo el camí
que tu traçares per mi
a bon port ell em durà,
d’això cap dubte no tinc,
perquè crec en tu, Jesús.
M.G.
Comentaris
-
Un poema [Ofensiu]Nonna_Carme | 08-08-2011 | Valoració: 10
que fa reflexionar MOLT.
Jo crec en Déu i en l'Evangeli però no en l'Esglèsia "carca" , avorrida , obsoleta i trista.
Crec que és del tot normal que tinguem els nostres dubtes.
Una abraçada, Josoc. -
soc agnòstica[Ofensiu]montserrat tafalla rigol | 27-07-2011
soc agnòstica, o sia que ni crec en l'existència de Deu, ni nego que Deu existeixi. per a mi qualsevulla de les dues opcions son possibles.
deixant de banda (jo, no pas tu) el personatge diví de la teva poesia, trobo que és un cant a la bondad, entenent que l'autèntica bondad englova totes aquestes virtuts i inquietuds que tu enumeres i també els dubtes (jo en diré existencials).
Reconec la teva fermesa i l'admiro. Jo no la tic. És propi dels agnóstics un cert excepticisme.
Me n'alegro de trobar-te, jo he estat un temps apartada per causes de força major.
Una abraçada !
montserrat. -
T'ho mereixes![Ofensiu]Materile | 27-07-2011
Benvolguda Josoc,
És un cant preciós, ple d'humanitat, senzillesa i dubtes, dubtes que sempre ens persegueixen.
Fa temps que et volia escriure; no sé res de tu. Busco en el teu "racó" i veig que no publiques. Ja saps, m'agrada llegir coses teves. Espero que no sigui per motius de salut.
Fins aviat, una abraçada,
Materile -
Resposta i aclariment[Ofensiu]Unaquimera | 08-05-2011
He respost a la teva pregunta allà on la vas fer: Capítol III: De quan el cavaller... (Bogeria)
Espero haver aclarit el teu dubte!
T’envio una abraçada assenyada,
Unaquimera
-
Entre dubtes i certeses[Ofensiu]Unaquimera | 06-05-2011
Després de llegir que havies publicat un nou escrit, he vingut fins aquí de seguida que he pogut, he llegit el teu Cant i he escoltat els teus dubtes i creences.
Només puc que felicitar-te pel premi ( apa, quin premi, Montserrat! )
i donar-te l’enhorabona més sincera per partida doble :
pel teu esperit participatiu, evidentment,
i per la teva actitud entre els dubtes i les certeses.
T’envio una abraçada de celebració,
Unaquimera
-
Enhorabona, Josoc![Ofensiu]nuriagau | 02-05-2011
Ens has ofert un poema religiós amb què has guanyat el premi VIOLA en els Jocs Florals de la Gent Gran del Vallès Occidental. Enhorabona!
Celebro el premi i celebro que compartim una mateixa Fe, fins i tot amb les mateixes acotacions que expresses al poema (”de qui n’admiro alguns / i en discrepo d’altres.”).
Especialment m’ha agradat la cinquena estrofa
Celebro que comparteixis amb nosaltres aquest poema, el premi i la teva visió personal sobre què és el cel (en homenatge a Maragall)
Ens seguim llegint
Núria
l´Autor
129 Relats
525 Comentaris
121086 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83