Cercador
EL MEU BESAVI: JAUME
Un relat de: edelfa- Compartir:
EL MEU BESAVI: JAUME
Era un dia a mitjans del segle XIX, un matrimoni amb quatre fills; tots nens, sentien l'anhel de tenir una nena. Amb tal motiu van anar a un dels antics hospicis que aleshores hi havia a la Comtal.
La monja va lamentar, no poder satisfer el seu desig, però aleshores els va informar, que tenien un nen, que gràcies al seu aspecte de cabell ros i rinxolat, el feia semblar una nina.
Així va ser, com el meu besavi de nom: Jaume Andres Víctor, va ser acollit per aquella família. D'aquesta manera i gràcies a la caritat, el meu besavi, va anar creixent en un caliu casolà.
El temps va anar transcorrent i aquell petit noi, es va fer un home. Va portar una vida molt humil. Es va casar amb la meva besàvia Rita, la qual va tenir tres fills: Teodor, Josep i Quimet. Per tal de poder subsistir el meu besavi, contribuïa a casa, amb la seva feina que era traginant un carro de la bota, regant els carrers de l'antiga Barcelona.
Amb penes i misèries aquells vailets, van anar creixent i un d'ells en Teodor concretament, es va fer gran.
Ja cap a finals del segle XX, amb un cabàs i quatre eines, va començar a treballar de ben jove, com a paleta per les obres i en una d'elles, va conèixer el que seria el més famós constructor dels temps: Antoni Gaudi, el qual li va aconsellar algunes tècniques.
Els anys, van passar i en Teodor es va esposar amb la meva àvia Maria. Amb l’edat aquell jove paleta, es va convertir en contractista.
D’aquesta unió van néixer quatre fills; els dos del mig, van morir de molt petits i van quedar en Jaume i la Flora.
El destí va voler que la Flora, s’unís amb matrimoni amb el meu pare en Joan, fruit de la qual vam néixer la meva germana Montse i l'Imma (jo mateixa).
I és així, com gràcies al gest de caritat d'aquella gent que va acollir el meu besavi, avui en dia us he pogut explicar aquesta bonica història.
EDELFA
Era un dia a mitjans del segle XIX, un matrimoni amb quatre fills; tots nens, sentien l'anhel de tenir una nena. Amb tal motiu van anar a un dels antics hospicis que aleshores hi havia a la Comtal.
La monja va lamentar, no poder satisfer el seu desig, però aleshores els va informar, que tenien un nen, que gràcies al seu aspecte de cabell ros i rinxolat, el feia semblar una nina.
Així va ser, com el meu besavi de nom: Jaume Andres Víctor, va ser acollit per aquella família. D'aquesta manera i gràcies a la caritat, el meu besavi, va anar creixent en un caliu casolà.
El temps va anar transcorrent i aquell petit noi, es va fer un home. Va portar una vida molt humil. Es va casar amb la meva besàvia Rita, la qual va tenir tres fills: Teodor, Josep i Quimet. Per tal de poder subsistir el meu besavi, contribuïa a casa, amb la seva feina que era traginant un carro de la bota, regant els carrers de l'antiga Barcelona.
Amb penes i misèries aquells vailets, van anar creixent i un d'ells en Teodor concretament, es va fer gran.
Ja cap a finals del segle XX, amb un cabàs i quatre eines, va començar a treballar de ben jove, com a paleta per les obres i en una d'elles, va conèixer el que seria el més famós constructor dels temps: Antoni Gaudi, el qual li va aconsellar algunes tècniques.
Els anys, van passar i en Teodor es va esposar amb la meva àvia Maria. Amb l’edat aquell jove paleta, es va convertir en contractista.
D’aquesta unió van néixer quatre fills; els dos del mig, van morir de molt petits i van quedar en Jaume i la Flora.
El destí va voler que la Flora, s’unís amb matrimoni amb el meu pare en Joan, fruit de la qual vam néixer la meva germana Montse i l'Imma (jo mateixa).
I és així, com gràcies al gest de caritat d'aquella gent que va acollir el meu besavi, avui en dia us he pogut explicar aquesta bonica història.
EDELFA
Comentaris
-
Molt bonic[Ofensiu]montserrat vilaró berenguer | 11-05-2018 | Valoració: 10
M agrada el teu relat explicant l´historia de la teva familia. el meu tambe es real canviant els noms. la meva avia sempre m´ho havia explicat aixì. Ens llegim, endavant que ho fas be.