Cercador


Llista categories

El meu àngel del cel

Un relat de: ajfuster

No tothom pot tenir,
en el Cel, el seu angelet,
jo, sí, puc gaudir,
de tenir-hi el meu fillet.

Fa vint-i-set anys no el tinc aquí,
perquè així Deu ho volgué;
malgrat lo molt que vaig patir,
diuen ho va fer pel nostre bé.

Entendre aquesta explicació,
a mi se'm fa molt costa amunt,
que per aquesta conclusió,
tant prest deixés de tenir-lo damunt.

Diuen que el temps tot ho esborra
i que molt ajuda anar-ho tot oblidant.
Jo dec tenir el cap ple de sorra,
tots el dies amb ell segueixo pensant.

Quino!.... així jo el cridava......,
i ell se girava rient,
quan la foto jo disparava,
ell es posava molt content.

Però, un dia, se'n va anar
i qualque cosa nostra va fugir,
lo que es diu un bon despertar,
jo, mai més, he tornat a tenir.

Malgrat, plorant, tinc a la meva web,
del meu fill el seu retrat;
i per molts d'esforços que faig,
cada dia tinc el cor més trencat.

Comentaris

Afegir comentari
  • Tots els sofriments deuen de tenir una o altra forma d' acabament[Ofensiu]
    Isabel Muntaner | 25-06-2004


    Potser m' equivoco - i si fos així , disculpi'm- ; intueixo que el que relata té un fons de realitat . Conec el seu sofriment, que intueixo que és ver. Ara jo no sé si ho viu com una pena - el cap ple de sorra m' ho ha entreveure que sí- però em temo que no pot pensar sempre en el seu àngel sinó és pintant-lo de llum . Fent prescriure la pena i autoritzant-se a sentir la joia. No n'hi ha prou de dir i d' escriure la pena de la perdua del fill . Faci algun acte simbòlic que l' ajudi a viure-ho amb llum i calma.
    I si em poso allà on no em demanen , excusi'm , un altre cop.
    Tampoc cal que els versos rimin- rimar bé és difícil. Més val que el cor rimi de veres per dins .

l´Autor

Foto de perfil de ajfuster

ajfuster

24 Relats

56 Comentaris

34349 Lectures

Valoració de l'autor: 9.41

Afegir a preferits
Biografia:
En dic Artur Josep Fuster i Nicolau i vaig naixé l'any 1941 a la Ciutat de Mallorca, avui anomenada Palma. Vaig estudiar lo que els altres volgueren i als setze anys vaig entrar a fer feina de "botones" al Banesto. Al mateix temps, i això per que jo volia, anava per Radio Popular a fer qualque programat, però allà era pecat parlar el català, fins i tot quant una al·lota vengué a dir la poesia de Mossèn Costa i Llobera, El pi de Formentor, els subordinats d'en Fraga ens posaren una multa. Només ens donaren permís per a les Rondaies Mallorquines, manco mal.

L'any 1970, per que també jo vaig voler, vaig començar la carrera de Medicina, i des de 1977 l'estic exercint. Estic esperant la jubilació, mal grat aquí i avui no en té res de "jubilo", mes be de penitència, observant lo que mos envolta i no pareix pas sigui lo que seria mes desitjable.

Si voleu res meu, podeu fer-ho a: ajfuster@gmail.com
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >