EL MESTRE TAPISSER. (DIÀLEG AMB LA MEVA FILLA)

- I que vol dir cacaué mare?
- Ai filla meva, ja tornem a començar
amb les preguntes antigues de mai acabar!
Bé tu diràs, ara que et ronda
per aquest caparró apuigdavallat?

- Es que… un senyor del barri
amb les ulleres a mig muntar
i un alè ben estrany, m'ha cridat: " cacauera!!"
Al preguntar-li perquè, m'ha dit:
" perquè ton pare és un cacaué!"

- Anem a pams, no fem cagarel·la
que ta mare no hagi de baixar
a buscar algú per estovar…
mira filla de porc i de senyor
se n'ha de venir de mena
i aquest home no és del segons…
Jo t'ho explicaré…

- Perquè no m'ho explica el pare…?
- Perquè està fent un encàrrec a Rússia, pel Tsar…
- Mare! Que t'empatolles!
Si Rússia torna a ser comunista!
- Nena, no em repliquis que està molt lleig,
i para orella, a més que en sabràs tu
de política i dels amics del pare.

La nena s'asseu tot rondinant
doncs sap que alguna de bona l'està esperant.

- Escolta'm bé ninona que això ens durà
molt lluny dels nostres temps i afanys.
Era que era que havia estat cap allà al 1400 i escaig,
quan els teus parents es dedicaven
a entapissar cort amunt, palau avall.
El benvolgut Martí l' Humà
s' ens morí un 31 de maig
i com l'únic fill que tingué
morí sense deixar cap vailet
s'hagué de córrer i recórrer
per tal de buscar un nou rei.

D'aquí és d'on rau el famós Compromís de Casp
per tal de decidir qui era l'afortunat.
I on els teus avis dels teus avis dels teus avis
i un fotimer d'avis més,
entren a jugar el seu paper.
Per aquella època la teva família
estava ben col·locada a la cort
una cadireta per aquí un coixí per allà,
no s'esllomaven gens i cobraven bons sous…
que sempre acabaven a la taverna del mercat
(això com veus filla, és tradició de fa anys
i ja se'n cuiten prou de no deixar-la passar!!)
A l'altre banda del poble, vivien uns altres tapissers,
feinejaven per la vil·la, malvivint com podien
doncs eren envejosos i matussers
i tot ho trobaven malament.
Quan s'esdevingué aquest moment
- com era l'elecció del nou rei -
cridaren els tapissers reials
per embellir el castell
per tal de que tot estigués com cal
el dia del nomenament.


Els envejosos dels altres tapissers
començaren a dir pestes, dels teus avis burlant-se,
els deien "cacauers", perquè no ho sabrien fer bé.
En això, un avi teu, - que tenia un geni dels bons -
ho acabà, una nit tavernera es cansà de sentir-los,
saltà, empenyent cadira enrere,
donant cop de puny al taulell,
tot llençant a terra gots i gibrella,
digué, que si algú no tenia ni idea de res
en aquell poble i en molts més
aquests no serien altres sinó ells
que feien només cacaus, i per tant eren "cacauers"!
L'altre s'abraonà i hagueren de separar-los
sinó s'hagueren matat.

Ben clara quedà la frontera, d'aquesta baralla ençà
només de tant en tant, a altes hores de la nit,
se sentia cridar "cacaueeeeeeeee"
al voltant la casa dels humiliats…
i ben bé podia ser ton avi,
sortint del paller mig esquitllat…
després d'haver cardat amb la filla cacauera gran….
Però això són figues d'un altre paner
que t'explicaré quan tinguis uns anys més….
Així has entès que vol dir "cacaué"?

- Sí mare, ara sí. I no en tens més
d'històries de tots aquests parents?...