El mestre Dadiu [4]: Un puzle complicat i perillós

Compte amb la investigació de la noia del riu. Sàpiga que s'està enfrontant a gent sense escrúpols i que la seva vida corre perill, un greu perill. Qui t'avisa et vol bé.

Així s'expressava la nota manuscrita que aquell vespre havia aparegut sota la porta. Tot i que no estava signada, el jutge-mestre conegué de seguida la lletra de l'autor. De totes maneres, va decidir no interrogar el benintencionat de l'anònim perquè no el volia posar en evidència, ni tampoc fer-se enrere en la perquisició del cas. Mai no ho havia fet i no pensava pas fer-ho en aquesta ocasió. No era home que es deixés influir per sentiments de por o d'inquietud. Ara bé, a partir de l'incident actuaria amb molta més cautela, reserva i contenció. És a dir, es mouria com qui no vol la cosa. En aquest sentit va optar per no dir-li res al comissari. No fos cas que posés el nas on no devia i tot se n'anés a norris.

Intuïa que l'assumpte estava ja arribant al seu clímax, però necessitava un canvi de perspectiva. Aleshores, per la seva ment començaren a confluir fets dispersos que, si bé semblaven intranscendents considerats un a un, si s'acoblaven convenientment esdevenien peces d'un puzle que anava configurant un atípic, per inusual, corpus delicti.

En efecte, d'un temps ençà i amb motiu de diversos fenòmens astronòmics s'havien observat al poble moviments anormals de gent forastera. D'altra banda, aquesta efervescència coincidia amb successos estranys i bàrbars. Tant al canyet com en alguns corrals s'havien trobat galls decapitats, corders i gats negres esventrats i sense entranyes; i, fins i tot, alguns llindars pintats de sang. Així, doncs, es va posar a remenar per la biblioteca i pels dietaris del jutjat de pau. Conjuncions astrals, eclipsis, rituals de nigromància... Tot anava quadrant.

De sobte, però, un cop de pedra contra la finestra l'obligà a fer un recés, si més no per recollir la trencadissa de vidres. Com que ja s'ho esperava, no es va ni molestar a esbrinar qui ho podia haver fet.