El mestre Dadiu [2]: La cova

Un relat de: rautortor

En aparença, la vida del poble era pura monotonia. Però, com a tot arreu, les baralles entre veïns solien sovintejar. Quan no era per un conflicte de límits o per abusos en els torns de reg, era per hostilitats polítiques –reminiscències encara de la guerra civil– o per rancúnies familiars covades de generació en generació. Tot i que, en general, no arribava la sang al riu, més d’una vegada la trifulga havia acabat amb més d’un a l’hospital i, fins i tot, al cementiri.

L’Esteve Dadiu, durant la vintena d’anys com a jutge de pau, havia mantingut sempre una gran discreció i un equilibrat sentit de la justícia. Qualitats que, junt al seu bon regiment, li conferiren prestigi i respecte entre els veïns i àdhuc entre la policia i les autoritats judicials. Tothom recordava encara el cas de la desaparició del fill del batlle. Un xicot de quinze anys, famós pels seus reiterats flirtejos. L’opinió generalitzada s’havia decantat per un intent d’escarment per part d’alguna família afectada. En canvi, el jutge, després d’una minuciosa recerca, va destapar un segrest pederasta comès pel sagristà del poble. O aquell altre en què va desaparèixer un centenar d’ovelles. Quan tot apuntava als gitanos, va demostrar que els indicis i testimonis eren falsos i que es tractava d’una conxorxa entre el carnisser, el seu pastor i un rambler de Bellpuig.

Ara bé, el cas de la noia del pont el tenia especialment preocupat. No sols per la gravetat del succés, sinó perquè, segons ell, podia esquitxar a persones properes i socialment rellevants.

Hi havia al terme una cova, refugi de malfactors, desertors, contrabandistes i, en altre temps, de bruixes i bruixots. I que, de tant en tant, s’havia fet servir per alguna societat secreta afeccionada a certs rituals d’ocultisme i màgia negra. Per altra part, tampoc no es podien descartar del tot les bandes de traficants de sang.

Així les coses, no va tardar gaire a arribar-li una nota del comissari de Balaguer sol•licitant la seva col•laboració por el bien de la justicia.

Comentaris

  • Se m'havia passat![Ofensiu]
    E. VILADOMS | 08-01-2018

    Ui... que amb tot l'esverament del desembre se m'havia passat seguir les aventures del recte jutge Dadiu. Me'n vaig al capítol 3.

  • què ha passat amb la noia?[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 26-12-2017 | Valoració: 10

    Suposo que ens ho explicaràs en el proper relat, oi? Ja que expliques tan bé la resolució dels casos anteriors, no ens pots deixar amb l'ai al cor! Sempre és un plaer llegir-te. Una forta abraçada, Raül i que passis uns bons dies de Nadal!

    Aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

rautortor

123 Relats

388 Comentaris

57177 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Raül Torrent i Torrent (Menàrguens, 1945)

A més d’un sentimental impenitent, em considero un lletraferit sense remei. La docència, la història i l’arquitectura són la meva dèria i conformen bona part de les meves metes; la poesia, en canvi, és la companya de viatge, complaent i seductora, que tothora m’ajuda a descobrir qui sóc.