El més bell poema

serà la vida de cadascú.


equinozio

quin és el més bell poema, hagués respost, així, d'entrada, que estava per escriure. Potser un dia en llegiré un i diré: aquest és el més bell poema. Però el més segur és que l'endemà pensi que algun dia llegiré encara un poema millor.

Però la resposta que hi dónes, apart de ser el més coherent, dóna un altre sentit al poema. El transformes tot ell, amb només una de les cinc estrofes que té (l'última, com la lògica assenyala) en un poema d'amor. Una temàtica que és una constant en gran part de la teva obra (almenys la teva que he llegit publicada a RC).

Té un ritme cuidat. Els el dónes, he vist, als poemes. No són poemes de grans contrastos. Tenen una sonoritat suau, melodiosa, que d'alguna manera enllacen amb la dolçor del tema principal que planteges.

Quant al contingut, aquest té, a més, algunes notes de solemnitat (per la pròpia formulació de "El més bell poema", "poetes i poetesses l'han buscat"...). Però en la seva dosi justa. Potser una part de la gràcia indiscutible d'aquest poema està en el joc d'equilibris entre els seus elements: les "definicions" que entren en joc (què no seria el bell poema, què sí seria el més vell poema), la raó (n'eres conscient del teu atreviment) en contrast amb les sensacions (confessar-te que t'havies sentit ignorant) i els sentiments (l'amor final)...

M'ha quedat una conclusió i tot, que ja és dir. El més bell poema és una percepció, amb tots els sentits, per part d'un mateix.

Una abraçada, Nicte, i ens veiem algun dia (si es en alguna trobada, almenys fins que arribi a aquella hora en que se'm tanquin els ulls ["un, dos, tres, les tres bessooones..."] ;-)

Salut i lletres!

Vicenç

El més bell poema és aquell que no pots descriure, ni tan sols percebre'l, perquè és qui estimes, a qui vols.

Un poema molt i molt bonic "Dama de la Nit"

talment com un glop d¡aigua freska. I em recorda, xq negaro, als poemes d'aqells poetas antics, ara morts a través dl temps.

precios!!!

Nicte: em repeteixo quan et dic que em costa la poesia. Aquest bell poema no m'ha costat, i et felicito de debò. L'he trobat preciós.

quan dius...

"El més bell poema
a l'aire pots tal vegada percebre'l
allà on cadascú li dóna forma
veu, cos, ànima, aroma, ...
i se'l fa seu, potser sense mereixe'l."

He pensat en certs moments viscuts. M'ha recordat, fàcilment i ràpida, alguna passejada, alguna mirada o algun instant obliats en el pas dels anys.

Felicitats altre cop.

un encant. No m'agrada la poesia amb rimes, crec que ja ho he dit unes 200 vegades, però m'ha entrar suau, fàcil delicada...

Saps? tinc un relat no publicat aquí, que acaba dient "perquè tu, ets el meu poema." res que m'ha cridat l'atenció.

Fins aviat!

Thalassa

Molt fàcil de llegir, molt clar en les idees, molt. Es llegeix en un glop d'alè i refresca. Com diu la Meihann, no sé si és el més bell dels poemes, però reflexa molt bé quina és la més bella poesia.