EL "MERCATS".

Els “mercats” (...?).

Per una banda esmolen totes les destrals, i per l’altra preparen totes les cures intensives. Assassinen i maten, però ja tenen tots els taüts a punt. Tot està previst.

Gana i més gana. Però de la jerarquia de la creu no n’hi ha cap de prim. Deuen menjar bisbe amb pa i tomàquet...

Els “mercats” són com OVNIS, ningú no els veu però els patim tothom. No sé si són fills de mare i pare. Abans al mercat s’hi venien fruites, verdures, peix, carn, roba, queviures. Però ara aquests “mercats” hi ha una dalla ben esmolada que et talla el cap i no la veus. També hi ha la soga que t’ofega i mata, abans però diu: signi aquí...

La vida d’un ésser humà no té cap valor pels “mercats”. Tenen noms i cognoms, però
no els diuen mai. Són els “mercats”, deuen ser una família molt unida... (?). I s’ha d’obeir a tot el que diuen i que representa que no diuen. Si jo prenc diners, sóc un lladre, però Ells els “mercats” fan desaparèixer milers de milions d’euros i no passa res, no és ni robar, ni màgia, ni hipnosi... Oh! i de vegades quan se’n veuen alguns en públic, se somriuen es donen cops a l’espatlla. Quan veig això he d’anar a l’òptica a veure què passa amb els meus vidres... Em fan fàstic. No es mereixen ni l’aire que respiren. És més neta i pura una tifa de gos que no el seu cor. Que sóc exagerat; no! Mireu-ho vosaltres. Quan es mor un familiar dels “mercats, l’haurien d’incinerar amb diners, no se’ls estimava tant, doncs té, a la foguera amb tu.

Ningú no els veu però tothom els tem. I s’ha de fer tot el que exigeixen que representa que no exigeixen...
onatge