El menjador de lletres

Un relat de: Joan G. Pons
Havia una vegada un personatge curiós.
Un menjador de lletres.
Per què et menges les lletres ?
La gent amb les lletres crea paraules que fan mal.
I com es defensa la gent ?
Ha après a escriure minilletres...i llavors no les troba, no les veu.
Bona idea.
Des de llavors diuen que tots els llibres i diaris eren escrits i editats amb lletres mini.

Comentaris

  • Lletraferit[Ofensiu]
    Nil de Castell-Ruf | 21-08-2018 | Valoració: 10

    A poc a poc i bona lletra com deia aquell... És veritat que les lletres poden fer molt de mal, a vegades subratllades, en vermell o en negre. Per això, abans qui no havia après de lletra ignorava fets que passaven al seu voltant. Però també es perdia grans escrits que han deixat personatges il·lustres pel seu pas per la Terra. Saber de lletra era una forma de dominar, els grans senyors feudals eren els únics que en sabien. I no saber-ne era una forma de esclavitud. Jo que crec que els que escrivim tenim l'avantatge sobre altres persones que han optat per diferents suports artístics, en que la paraula no ocupa espai, es pot memoritzar o com passa avui dia, digitalitzar.
    I ara que hi penso! fa anys que no hi menjat un brou amb sopa de lletres. Salut, Nil.

  • Em fa goig retrobar-te![Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 11-08-2018 | Valoració: 10

    Estic molt d'acord amb tu en que les lletres poden fer mal. Llavors és millor menjar-se-les per a no ofendre, insultar, vexar ningú.
    Però també hi ha lletres bones, compassives, solidàries, meravelloses, amoroses... Per tant, abans de menjar les lletres, n'hauríem de fer una tria, no et sembla? És clar que les paraules bones deuen ser més delicioses que les dolentes. Ostres, quin dilema!

    Petons Joan!