El matí

El matí. cada matí és igual per a mi; m'aixeco i començo a observar tot el que m'envolta, observo i ho presencio tot a tot arreu. Ja de bon principi em creuo amb algú en algun lloc, sempre hi ha algú en algun lloc, i el saludo, però no em diu res, tan sols es posa davant meu, tapa tot el que soc.

Més tard començo a aixecar el cap, a avançar amb dignitat, cap amunt i sense por. Però ja ho diuen, tot el que puja ha de baixar. Llavors, quan el meu humor i la meva autoestima estan a les alçades, comença el meu descens, torno a casa per un altre lloc, per on no he vingut.

Pel camí no estic sol, em creuo amb algú, primer el veig llunyà però m'hi fixo molt i l'observo, cara a cara, el saludo i respon a la meva salutació. De sobte hi caic, veig que només és el meu reflex, només soc jo reflexat, ningú és capaç de mirar-me a la cara, directament, i saludar-me.

Torno al meu refugi, continuant el meu viatge etern, i deixo d'il·luminar-los amb la meva presència.