El matí de la cacera

Un relat de: Eric Martinez
La cacera començava quan el primer tret tocava el cel blau del matí. Un sol que no cremava despertava d'una nit curta per aquells que respiraven, i eterna per aquells que van deixar de practicar aquesta rutina.

Les capes negres dels caçadors destacaven en aquell fullatge verd...
Els fusells deixaven veure les puntes entre les fulles dels arbres... però no el fum... el fum encara no...

-Anem al nord, ens distribuirem en un perímetre, el primer que vegi un cérvol... se'l carrega...

El capità Dominic va començar a caminar per aquella terra mullada, el seu lleial amic Jacobo l'acompanyava...

-Creus que caçarem alguna cosa Dominic?
-Depèn del soroll que facin les teves botes Jacobo.
-Veig que continues sent un bocamoll.
-Sóc el teu amic Jacobo, no ho oblidis mai.

Es van mirar somrient.
Van avançar pel camí de terra fins a arribar al mirador que mostrava la vista de la vall natural, en què aquell dia van decidir donar a conèixer la seva punteria.

-En Peter es troba allà, el veus?
-En Jack està a l'altra punta al sur oest.
-I en Maichel a cent metres d'ells.
-Estan tots localitzats.

En Jacobo va besar el seu amic.
Va ser un petó càlid, un d'aquells petons que superen qualsevol orgasme.

-No sóc un home per vostè senyor.
-Fa segons era Jacobo.
-Seguirà sent Jacobo per mi, igual que serà el meu senyor.
-No seria la primera vegada que t'entregues al teu senyor Dominic.
-No s'equivoca senyor, però aquesta vegada, no m'entregaré a Jacobo.
-Entregat llavors al teu rei.
-No mentre el meu rei, continuï sent Jacobo.

Dominic va baixar el turonet on es trobaven.
A Jacobo no li va fer falta tocar aquell terra mullat per caure enfonsat.
Ell estimava Dominic, l'estimava des de els onze anys, i aquell matí no volia només sexe, volia el seu cor, sentir-lo com ho va sentir a la infantesa, sentir-lo com ho va continuar sentint a l'adolescència, fins que es van fer homes.

La corona no donava consell a aquell amor immortal. No podia acabar amb algú que estimava. No podia mutilar el cor que ansiava aconseguir, ja que acabar amb aquell home, significaria acabar amb ell mateix.

Un soroll de branca trencada va desviar la seva reflexió, conduint la seva atenció a aquell soroll desconegut.

Un jove ros el mirava recolzat sobre el tronc d'un arbre madur.
Jacobo va mirar aquell adolescent nu que és presentava davant seu.
Abans que Jacobo pogués obrir la boca, el noi de tretze anys, va agarrar el seu membre viril, i va començar a masturbar-se...

Jacobo va sentir una excitació dins seu...

El jove va parar en el moment en què l'erecció es va fer predominant.
L'adolescent va obrir els braços.

Jacobo sabia que el cel l'havia enviat aquell nen.
Va desfer-se de la capa negra i de la vestidura monàrquica, fins que es va quedar nu.

-Vens del cel jove cupido?
-De la terra rei Jacobo.

El rei va abandonar el seu protocol de superioritat, va oblidar el sistema de classes en el que es trobava sobre la resta dels humans, i va començar a mamar aquell penis jove i immadur, on alguns pelets rossos apuntaven entre la línia que separa els testicles de l'eina que felaba.

Sentia aquell prepuci dintre seu com una llaminadura dolça que vells viatgers l'havien portat de terres llunyanes.

Besant aquella boca de maduixa, el rei va girar el cos del jove ros, fins a penetrar el seu membre en aquell orifici rectal protegit per dos carcasses blanques, que feien del penis real, un coixí deliciós per les seves empentes.

- Sempre tindràs el rei amb tu.

Va dir Jacobo en el moment d'ejacular.
Però el relat encara no ha finalitzat.
El rei havia acabat la carrera, però el jove volia acabar la partida.
Va girar el rei fins a posar-lo cul a terra, i amb cara de nen dolent, va penetrar el rei.

En un altre moment el rei hauria acabat amb aquell marrec, però la veritat és que li agradava.
Mai havia sigut sotmès per ningú, i volia saber el que se sentia.

La polla d'aquell ros de tretze anys va entrar en el rei com un dit en un pastís acabat de fer. El rei va agafar aquell cul jove, i va deixar-lo fer... les seves mans no només es delimitaven a aquella zona, repassava el cabell rosat, i l'espatlla musculada del noi...

Quan el jove va escorres, la cara que va posar, va provocar en el rei Jacobo un orgasme sobtat.

El jove el va mirar somrient.
Un ganivet va aparèixer de sobte.

-Marxi senyor... marxi.

El jove es va incorporar ràpidament, i va sortir d'aquell lloc com si es tractés d'un esperit del bosc.
Un tir va declarar la primera peça de la cacera.

Comentaris

  • Oblit[Ofensiu]
    Nil de Castell Ruf | 15-09-2017

    On dic: És inevitable, per immorals que siguin les teves històries, saltar-se-les. He comés un error en oblidar posar un "no" abans de "saltar-se-les. O sigui, que el que volia dir és que les teves històries són tant originals que per força venen de gust llegir-les de cap a cap...

  • Titola.[Ofensiu]
    Nil de Castell Ruf | 15-09-2017 | Valoració: 10

    És inevitable, per immorals que siguin les teves històries, saltar-se-les. Perquè malgrat que a voltes escenifiquen comportaments penats per la lleis vigents en quan a la violació de les dones o abús de menors. He de dir-te que totes elles ens assabenta fins a on pot arribar a actuar la libido humana. I és que remoure consciencies és també una forma d'acceptar que qualsevol, ja sigui de manera física o fantasiosa,pot veure's involucrat en actes aquesta mena.
    Per cert, el teu llenguatge literari és excel·lent. Encara que com a suggeriment et diria que l'us exclusiu del llatinisme "Penis" i el castellanisme "Polla", subordina en detriment del mot nostrat "Titola" la llengua catalana. Quan el Diccionari eròtic i sexual d'en Joan J.vinyoles i Vidal amb col·laboració d'en Ramon Piqué i huerta d'Edicions 62, en recull 600 mots! per a referir-se allò que tenim els homes entrecames.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: