El mateix de sempre

Un relat de: Tiamat

El mateix de sempre.. posa't alguna cosa un mínim de descent, fes una ullada ràpida al mirall, somriu. Pentina't una mica, no pots anar amb aquest cabell. Torna't a mirar al mirall, somriu. Acostat per veure't millor, com els tens, els ulls? un xic adormits. Això és normal, és tard. Posa't les sabates. Esportives no. Millor aquelles que no són ni esportives ni sabates. Ja està. Tens el DNI? diners? sí. Seu a esperar. Ella fa tard, com sempre. Per què sempre fa tard? m'estic posant nerviosa.. no et posis nerviosa. Sona el timbre. És ella. Ara em preguntarà si vull que em maquilli. Vols que et maquilli? Ja ho saps que no.. Puja al cotxe, que lluny que és la discoteca, i quanta son.. Ha engegat la ràdio. Que odiosa que és, aquesta música, però a còpia de sentir-la, les orelles es van acostumant. No sé perquè cony vas a aquesta discoteca, si no t'agrada. A ella se la veu contenta si hi vaig. No em costa res. Només és una altra nit. Ja hi sou. Baixa del cotxe, feu cua. Tenim entrades gratis, com s'ho fa? És igual, millor. Quin fred que fa aquí fora, ens acostem a la porta. DNI? té, però tinc dinou anys.. en fa tres que puc entrar.. en fa tres des del primer cop que vaig venir. D'acord, passa. Deixem l'anorac, fa nosa, comença a fer calor. Anem al lavabo un moment, que haig de pixar, i després estarà molt ple. Espera-la a fora. Mira't al mirall. Altres noies es miren al mirall, i s'arreglen el pentinat i l'escot. Jo, senzillament, em miro. Els ulls continuen adormits, la cara sembla de cendra. Sortim. La sala de dance està buida. La patxangera igual. La de techno també, però és més petita i no es nota tant. I hi ha uns sofàs. Seiem una estona. Seiem. Aquesta música et ralla, quin horror. No puc més, anem a la dance, siusplau, aquí no es pot ni parlar. Està buida, fa fred. Si tota la gent que es recolza a la barra es posés a la pista, deixaria d'estar buit. Tot just són les dues. Et diu que li expliquis alguna cosa, que no expliques mai res. Què vols que t'expliqui? Ets tu qui m'ha d'explicar moltes coses, per això sóc aquí, per res més. Havíem de parlar d'ell. Havíem de posar-lo a parir, recordes? per això sóc aquí. Però on cony és la gent? No sento res. No et sento. Anem a la patxangera una estona. Música cutre, ho necessito. Pel camí ens trobem uns coneguts. Em miren estranyats al veure'm aquí. Sí, no hi puc ser? què cony mireu? no, no vaig maquillada, passa alguna cosa? Estira-la de la mà, arrossega-la fins a la patxangera, que pensin el que vulguin els altres, que els follin. Imbècils. Imbècils pel sol fet de ser aquí? Sí, ells hi són perquè els hi agrada. Quin fàstic. Vull veure un noi guapo, ni que sigui per alegrar-me la vista. Tots van vestits amb camises estretes i fan la mateixa olor. Quan m'entra al nas, em fa pensar en petons babosos amb música techno de fons. Quina merda, tot això. Ara ella és qui t'estira per anar a la sala dance. Ves-hi, total, te's ben igual. Ja hi ha més gent. Tens una mica de ganes de ballar, no ho neguis. Encara que no vulguessis, ella t'hi arrossegaria. La pista és buida, només hi ha una tia que va vestida de puta i que balla mirant fixament el dj. No entenc la feina de dj. És estúpida. No entenc la música techno, ni la dance, ni tot això que se li assembla. Ja està, ja t'hi ha arrossegat, ets al mig de la pista, a la vora de la puta que mira al dj. Bah, que es fotin els altres, fes el gilipolles, ara tens espai i després tot estarà ben ple i no hi haurà qui es mogui. Molt bé, així, fes el gilipolles. Balla, mou-te, que et miri algun babós. La barra és molt a la vora. Has dit que avui no beuries res. Aquesta música em cansa. M'aborreix. Conec les cançons per repetició, i em fan gràcia els primers segons, els justos per saber quina estan posant. Però després, m'aborreixen. Aquestes cançons haurien de durar només mig minut. No cal més, no aporten res de nou després d'aquest mig minut. Diga-li que vas a la barra, que ara tornes. T'acompanya, diu. Demana un suc, una cocacola.. Com tarden a servir-te, que no et veuen? Un vodka amb taronja. No remenis, i beu-te el vodka de cop. Crec que ho necessites. Ho necessites? Quin fàstic, tot plegat. Ja està, torneu a ballar. Torno a estar cansada d'aquesta música. Vull anar a la patxangera, a fer el burro.. Però a ella li agrada aquesta sala, si ja ho saps. I només has vingut per ella. Quina puta merda, què hi faig jo aquí? Voldria ser dormint, o saltant a un concert, o follant.. Ho faig per ella, a ella se la veu contenta si vinc. Bah, no et facis la sacrificada, ets aquí perquè no li saps dir que no. Total, només és una altra nit. Eh, què mires tu, desgraciat? Tia, aquell t'està mirant. I què? me's igual, em fa fàstic. Són uns altres llavis babosos amb música techno de fons, tot humit de saliva i alcohol. Anem una estona a la patxangera, a fer el gilipolles ballant en Bisbal. Hi ha gent que es sap senceres les cançons d'en Bisbal, com es pot ser tan idiota? Però què estàs dient? si tu també te les saps.. Però per repetició, jo no sóc com els que es saben senceres les cançons d'en Bisbal.. No t'enganyis, va, si ets aquí com tots ells. No sóc com ells. No, tu ets molt pitjor, a tu et fa fàstic tot això, però hi ets. Hi sóc per ella! a ella li fa feliç si vinc, a ella li agrada. Però tu et creus millor, creus que a ella li agrada perquè no ha volgut coneixer res més, ets una pedant, ho sabies? tu sí que fas fàstic. No vull amargar-me més, és igual perquè sóc aquí, el cas és que hi sóc. Ballaré, riuré, ho penso disfrutar, me's igual sinó és el que m'agrada. Balla, riu, i et tornaràs com ells. No. Beu. Anem a fer uns xupitos? Els necessites, filla de puta borratxa.. Però si no bec gairebé res! No t'autoinsultis, això és patètic, ets patètica, què hi fots aquí? No puc marxar, hi sóc per ella, collons, per ella! Mira-la, està somrient. Només és una altra nit, una altra puta nit de merda.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Tiamat

Tiamat

321 Relats

1499 Comentaris

681322 Lectures

Valoració de l'autor: 8.87

Biografia:
també al bloc d'europa de l'est
transiberia.blogspot.com,
a la revista
Revista Est'
i al mail
tiamat_relats@yahoo.es

Laura Bohigas, del 85. He estudiat filologia eslava i, en el meu temps lliure, viatjo als Balcans. Visc a Barcelona, però no en sóc. I més coses, però en l'essencial, poc més

Entre els 19 i els 22 anys vaig escriure 321 coses i les vaig anar penjant aquí. Ara m'he calmat i escric de tant en tant, però no ho penjo aquí. Llegeixo molt.