El massís del Montseny

Què té el Montseny que a mi tant m'atrau?
¿És el bosc: el roure, el pollanc, el pi,
o la immensitat d'aquest cel tan blau?

¿Són les flors o els arbres d'aquest vell camí
o els màgics folets i les bones fades
que es posencorones de verd romaní...?

Les branques, el sol les pinta daurades,
espill de gatosa i flocs de ginesta.
La falguer i boix, molsa i ginebró

llenç viu de la serra amb color de festa.
L'aigua neix de fonts, cristall de l'entranya
de la terra mare, lliuran-li saó.

Cabirols i serps, senglars i l'aranya
que teixeix la vesta, ocells fent l'encís
amb algre cant, ressò de muntanya.

¿Quin encant té el màgic i sublim massís
que tant em captiva i que tant m'atrau?
És el roquisser de granit,l'ermita

d'rigen romànic talment una nau
que navega sobre d'una mar que imita
l'ametista i roig corall; ets miratge

de llum i verdor de maragda, groc
d'aram, niu d'amor del suprem paisatge.
En cada avet, penja un estel de foc.

Perquè no ens perdem en nostre viatge.

ANNA M. FONTANALS I vEÀ
2 D'ABRIL DE 2007