EL MAS POU DE SES GARITES. PALS. L’EMPORDÀ JUSSÀ. GIRONA. CATALUNYA

Un relat de: Antonio Mora Vergés
Llegia amb delectació l’excel·lent treball del NARCÍS SUBIRANA FELIU,( Pals, l’Empordà jussà, Girona 1956), “ El mas Pou de ses Garites’, a les pàgines 110 i següents de : https://drive.google.com/file/d/0B-NxS4LEgdRFYmtudHpYVE9kNzQ/view

No hi ha constància de l’antiguitat de la casa, s’esmenta com a propietari l’any 1352, Pere Huguet del Bosc; les garites ‘ que donaran nom a la casa’ s’instal·laven al segle XVII, en atenció a que els propietaris exercien com Procuradors Reials i Batlles del Sac, curt i ras, eren els que recaptaven els impostos per la Corona, i pel senyor feudal; ens agradarà tenir noticia de qui era aleshores aquest ‘senyor feudal’, perquè des de 1501 durant el regnat de Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) Pals s’organitza com municipi independent, amb atribucions de Vila, i potestat per imposar i recaptar tributs.

Els francesos exercirien violència sobre la casa amb sort diversa; durant la mal dita ‘ guerra de successió’ 1701-1715, està documentat un pillatge amb resultat exitós, i a darreries de la mal dita ‘ guerra del Francès’, protegits dins de la casa, amb la porta ben tancada, i assegurada amb l’ESPARNA f. ‘ diccionari català valencià balear “barra-lleva; barra de fusta gruixuda que es posa entravessada darrera una porta, amb els caps ficats dins dos forats de la paret (Sant Feliu de Guíxols, Palafrugell, Pals,...) infligiren una gran mortaldat a les tropes franceses, que no tenien ocasió de prendre’n revenja.

No trobava constància de l’existència a la casa d’una capella, i això malgrat que l’any 1529 Pere Huguet, sagristà de Juià, germà de l’hereu del mas Huguet del Bosc, va fundar el benefici de Sant Domingo i Sant Bernardí a Pals.

La casa es va posicionar contra el carlisme que propugnava , «centralització política, descentralització administrativa». La descentralització administrativa suposava el reconeixent dels furs de les diferents regions espanyoles en els ordres social, civil, financer i administratiu.

Avui, “ El mas Pou de ses Garites’ , rehabilitada i adaptada amb tot el confort i modernitat com a petit hotel - allotjament rural amb encant. Disposa de 5 habitacions molt grans i espaioses i amb molt caràcter. D’una suite familiar i d’una sala noble, biblioteca i menjador. Està situada en un meravellós entorn natural i paisatgístic. https://www.sesgarites.com/ca/visita-ses-garites







Pals està confegint el Catàleg de masies, que esperem ampliarà un xic més l’apassionant història d’aquesta casa.

A : file:///C:/Users/Usuario/Downloads/CAT%C3%80LEG-DE-BENS-A-PROTEGIR-PALS-Des-2014-AI.pdf

Llegia ; antiga masia fortificada del segle XVI-XVII amb presència de tres torres de defensa al segon pis, a tres de les cantonades de la masia (la quarta està desapareguda i una de les altres tres està mig derruïda). L'edificació, que és de planta rectangular, té planta baixa i dos pisos. Tota la base de la masia és un contrafort reforçat (a mode de fortificació). La teulada és de dues aigües amb un ràfec de tres fileres sobre rajol pla a la façana E i un de dues fileres a la façana oest. Totes les portes tenen el marc i la llinda de pedra original i la porta principal d’accés és de mig punt amb dovelles mantenint la portalada de fusta antiga. Les finestres són petites a les façanes N, E i O, mentre que al sud al primer pis trobem finestres gòtiques amb arcs conopials i arquets amb guardapols amb arabescos i motius decoratius. Al segon pis les finestres són obertures grans i austeres amb marc i llinda de pedra. Per la façana est i nord hi ha dos elements semicirculars al mur (un de 2 metres d’alçada i l’altre fins a l’alçada del 1er pis) corresponents a elements interiors de la masia com ara l’antic forn. A la façana oest hi ha una porxada de pedra en arc carpanell a l’interior de la qual hi ha l’antic pou. Rellotge de sol a la façana principal.

És esmentat l’any 1352, afrontava amb els erms del Senyor Rei.

El 1489, es diu que el «mas apel·lat d’en Huguet» afrontava amb possessions dels masos Caçà, Abril i Roig del Bosc. El cognom Huguet apareix de vegades lligat al corònim del Bosc: «Pere Huguet del Bosch» (1352), «Montserrat Huguet del Bosch» (1573). El 1671, consta que els masos Huguet del Bosc i Arnaulo eren del mateix propietari, i es diu que el primer afrontava a migdia amb pertinences del mas Cortei de Regencós. El 1735, el mas Huguet del Bosc pertany a Joan Pou i Huguet i a Francisco Pou i Huguet, pare i fill, que s’ho van vendre tot (el mas Huguet del Bosc, el mas Arnauló i una peça de terra a les Costes).

L’any 1865, és propietat de la casa Mató de Regencós i consta que té terres que afronten amb el puig d’en Pou. És l’antic nom del que avui es coneix per can Pou de ses Garites, on havia viscut un oficial del Sant Ofici.

La Gran Enciclopèdia Catalana, quan als càrrecs que s’esmenten tant a l’article Narcís Subirana Feliu, com en el Catàleg de patrimoni, que no son coincidents, ens diu :

batlle de sac. substantiu masculí m història del dret

Administrador al servei d’un senyor territorial, que tenia cura de recaptar els rèdits que pagaven emfiteutes i arrendataris.
També havia d’exigir la prestació dels serveis personals que resultaven de l’adscripció a la terra per pars t dels camperols, de recaptar els profits adventicis provinents de les exaccions forçades dels mals usos, el cobrament de lluïsmes i foriscapis. Era retribuït mitjançant el redelme (la tercera part del delme dels rèdits); a la Catalunya Vella, el batlle de sac tenia dret, a més, a la percepció dels parells, tant d’allò que el senyor cobrava com d’allò de què feia gràcia de no cobrar. El batlle havia de fer jurament de fidelitat al senyor i, sovint, prestar-li homenatge. En cas d’usurpació els batlles eren obligats a la restitució duplicada i sofrien la pèrdua o amissió del càrrec. Els grans patrimonis eren dividits en diverses batllies.

familiar de la inquisició. substantiu masculí m història del dret

Servidor laic del Sant Ofici. Adquirí importància a partir de la implantació (1483) de la inquisició castellana pel seu nombre i pels privilegis eclesiàstics, de què gaudia. Podia portar armes per a protegir els inquisidors. El càrrec, considerat com un honor, requeria un expedient previ de puresa de sang i fou exercit sovint per membres de la noblesa; esdevingué també objecte, sovint, de venda, i alguna vegada fou hereditari. Els abusos originaren constants protestes a les corts, i llur nombre fou fixat, a València el 1554 i al conjunt de la corona catalanoaragonesa, el 1568. Al segle XVI tots els membres dels tribunals, bàsicament però , els familiars, es constituïren en la Congregació de Sant Pere Màrtir.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Fotografia. Joan Dalmau Juscafresa.
Text. Antonio Mora Vergés

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Antonio Mora Vergés

Antonio Mora Vergés

6008 Relats

608 Comentaris

3125732 Lectures

Valoració de l'autor: 9.66

Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.
Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com