El mas de la Leocàdia

Un relat de: SrGarcia
La Leocàdia sabia molt bé què era la fam. Al seu mas de secà poc podia fer per evitar-la. Va trobar un recurs inesperat: els maquis. Necessitaven algú que comprés per ells, a canvi d’una petita comissió. També va veure que aquells homes de la muntanya necessitaven alguna cosa més que aliments i tabac; la companyia d’una dona els era igual d’urgent.

Passava estones amb ells a canvi d’un mòdic estipendi; per més diners, la nit sencera. A les muntanyes se sabia tot i aviat els estraperlistes van modificar la seva ruta, fent-la passar pel mas de la Leocàdia. Cuidava i alimentava les mules i els homes passaven una estona de lleure i descans.

Ja no li faltaven diners, els maquis i els estraperlistes li van trobar gust i no deixaven de visitar-la.

La va sorprendre molt veure que també tenia interessats uns nous clients: la Guàrdia Civil. Procurava amb tots els mitjans que no coincidissin amb els altres, però allí, al mas, tothom es feia el desentès i cadascú anava a la seva.

Un Guàrdia Civil li feia posar el tricorni.
- Ni aquí te’n pots oblidar de la benemèrita?
- Un és Guàrdia Civil en tot lloc i situació...
- Però en aquestes circumstàncies... em sembla que la teva vocació és exagerada.
- Jo no volia ser Guàrdia Civil, volia ser poeta, però la mare m’hi va obligar.
- A veure si em pots fer una poesia.

- “A la llum de les estrelles
Et tocava les mamelles”


-Això és una poesia, carallot?
- Qui et penses que ets? Una dama a qui es puguin dirigir tendres madrigals?

- Sóc la llum de l’albada riallera,
sóc el sol d’un capvespre enyoradís,
un bosc d’avellaners, un mur de pedra,
sóc la cervesa que plou a l’oblit.

Sóc una terra on ningú ja no és trist.
Sóc una dona i sóc totes les dones,
sóc els ullals brillants dels esperits.

Sóc la que camina i roman quieta,
el sol d’agost i la pluja d’abril.
Sóc un lament que mai més no s’acaba,
sóc el vent càlid que ha eixugat el guix.

Sóc la lluna fosca, la tremolor,
sóc la cresta i el bec de la puput,
sóc un got d’aigua que no s’ha begut.



El guàrdia civil va quedar sobtat; va tenir esma de dir:
- No ets res d’això. Ets una puta barata, Leocàdia.
- I tu un Guàrdia Civil. No pateixis, he avisat els maquis; t’esperen a la porta.




Maquis: Guerrillers antifranquistes que després de la guerra del 1936-39 van prolongar la resistència. Van ser massacrats per la Guàrdia Civil.
Estraperlistes: contrabandistes d’interior. En acabar la guerra la producció agrícola va ser intervinguda i distribuïda mitjançant racionament. Alguns van fer molts diners venent al mercat negre, els estraperlistes.
Guàrdia Civil: cos de poetes armats. La seva creativitat és ben reconeguda.


Comentaris

  • Gràcies...SrGarcia[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 31-08-2020

    Gràcies SrGarcia, per la teua visita i el teu amable comentari al meu poema "Tankes al sol" i per dir-me que és una poesia molt bonica. Sí, el SOL sempre ha estat la representació de l'aurèola dels Sants en les pintures.
    Respecte a les síl-labes d'alguns versos, t'explique:
    que aquestos versos... acaben en paraula aguda i aleshores es conta que tenen 7 síl-labes cada qual.
    És així:

    di/bui/xa_el/res/plen/dor...... té 6, però com és aguda té 7.

    de/l'à/ni/ma_as/cen/dint..... té 6, però com és aguda té 7.

    M'alegre de que m'hages advertit alguna cosa sobre açò. Jo les he contades i és així, tenen cadascuna 7 síl-labes. Gràcies de tot...
    Saluts

  • Realitat i ironia [Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 28-08-2020 | Valoració: 10

    Una gran descripció de la realitat dels maquis, barrejat amb una ironia final quan parles de la creativitat de la Guàrdia civil. Una forta abraçada.
    Aleix

  • La llei del cos[Ofensiu]
    kefas | 29-07-2020


    En el centre de instrucció de reclutes on vaig fer el màster de milicià es feien proves d’accés al cos de la guàrdia civil. Una d’elles consistia en enfilar-se a una corda de quatre metres d’alçada. Un dels candidats a milicià va fer la prova, va arribar al cap d’amunt de la corda i allí esperà instruccions. El caporal examinador no se’n adonà fins al cap d’una estona i, en veure a l’aspirant a milicià dalt de la corda, congestionat per l’esforç, li va cridar en la llengua del imperi: Baixi ja! El candidat a milicià i candidat a guàrdia civil no ho va dubtar. Va afluixar la pressió que exercia amb les seves mans sobre la corda i va baixar amb l’acceleració del camp gravitatori. El resultat per a la seva estructura òssia fou tràgic, la fractura d’ambdós turmells. Per als seus interessos d’aspirant a guàrdia civil, un èxit, l’aprovació d’aptitud. El doble aspirant tenia clar el principi fonamental de la milícia: primer obeir i després pensar.

  • Gràcies...SrGarcia[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 24-07-2020



    Gràcies SrGarcia, pel teu amable comentari, on em dius que el poema que he editat: Tanta delectació", que té la capacitat de viatjar en el temps. No, no és així, és que hi havia de corregir un detall d'un vers i així queda reflectit correctament. M'alegre de que t'haja agradat. Salutacions i cuida't.

  • ben fet[Ofensiu]
    Urkc-Eduard | 09-07-2020 | Valoració: 10

    Així és.Com deia Freud, quan mor el darrer home(persona) mor el darre poeta.
    merces
    PD: Si ets professor podries corregir un llibre?

  • Calisdoscopi històric[Ofensiu]
    Lluís Pagès | 28-06-2020 | Valoració: 10

    M'agraden molt els relats on la història i la ficció s'enllacen. Amb la primera, s'aprèn;amb la segona, s'aprèn a valorar l'escriptura i l'originalitat de l'autor. Sincerament, crec que has aconseguit un equilibri perfecte d'ambdós components. La part històrica la conec, una desgràcia la miris per on te la miris. La teva collita personal en el relat és distreta i amb sorpresa final, m'ha semblat perfecta! Enhorabona per un text molt reeixit,a seguir escrivint, SrGarcia!

  • Gràcies SrGarcia[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 21-06-2020

    Gràcies SrGarcia, pel teu amable comentari on em dius que és una oració i un madrigal, amb una perfecta rima. M'ha emocionat les teues paraules.
    Saluts. PERLA DE VELLUT

  • Maravéllos[Ofensiu]
    Eric Martinez | 14-06-2020 | Valoració: 10

    Històricament perfecte, meravellós l'equilibri entre narrativa i poesia que caracteritza als personatges, paro el que més m'atrau (i no em facis cas, potser és cosa meva) és l'aroma a estiu que s'impregna en el lector.

    Una abraçada

  • M'encanta!!![Ofensiu]
    Canela fina | 14-06-2020 | Valoració: 10

    M'encanta!!!!!! No puc dir res més millor que m'encanta el teu relat, genial, enginy, agudesa, picaresca ...m'ha seduït absolutament.
    Abraçada :)

  • Agraït[Ofensiu]
    SrGarcia | 06-06-2020

    Moltes gràcies pels vostres comentaris.
    Us estic molt agraït.

  • interesant, divertit i amb moraleja[Ofensiu]
    Atlantis | 05-06-2020

    Quan m'acosto en els teus relats sempre sé que m'ho passaré bé. En aquest hi conflueix una realitat històrica amb la picaresca i la necessitat i la poesia.Molt ben esrit, m'encanta perquè sempre del que podria ser una anècdota en fas un relat que diu molt més del que pot semblar. M'encanta el "poema" del guàrdia civil i sobretot la resposta de la Leocàdia que posa les coses al seu lloc.I m'ha fet somriure.

    En quan el comentari del meu poema, com que aquí tots estem d’incògnits, sabia que no arribaria a tothom. No és un plany es una realitat que a molts de la meva “quinta” ha arribat, perquè de sentir-te jove de cop saps que ets gran i ja no planeges tan el futur sinó que és el passat qui t’atrapa. I el present se t’omple d’absències. Un poema que em va sortir també de cop i que el vaig trobar entre els meus papers. Per això els versos són llargs, perquè va ser com una glopada. I això sí sempre procuro que hi hagi ritme en els meus poemes. Gràcies per passar i comentar-me. .

  • Maquis[Ofensiu]
    Nil | 05-06-2020 | Valoració: 10

    Els guardies civils per norma eren homes amb molt poca formació, ja m'estranyava que aquest del relat pogués recitar un poema que enaltís la Leocàdia . Per contra ella li dona tota una lliçó de saviesa en recitar-ne un ple de paraules que denoten la seva fortalesa i sensibilitat. I a damunt el Tricorniat acaba faltant-li al respecte amb mots ofensius i grollers. Aquí és pot aplicar, pel desenllaç d'aquest bon relat, allò de que qui riu darrer, riu millor... M'ha encantat, gràcies. Nil.

  • Sobrietat, poesia i humor[Ofensiu]
    Joan Colom | 04-06-2020

    Costa, de dir tant en tres minuts; amb poema inclòs, que fins i tot jo, que sóc tan receptiu per a la poesía com deien que Napoleó ho era per a la música, he gaudit.
    El millor: la nota d'aclariment sobre el benemèrit institut.

  • Vocació[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 02-06-2020 | Valoració: 10

    Molt bona poesia, i amb molta disposició per a la vocació que volia adoptar o bé Guàrdia Civil o poeta. Molt entretinguda i eloqüent.

  • Poesia per desfer l'equilibri[Ofensiu]
    aleshores | 01-06-2020

    Hi ha un moment en que hom es cansa d'equilibris, fins i tot dels que li serveixen per menjar: la poesia pot nàixer en qualsevol racó, en el més inesperat racó.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: