El martiri de la creuada

Canonitzen tres monges a Girona. Diuen que van morir per la seva religió. I que tot i que hi va haver una batussa ("contienda") civil aquesta no va tenir res a veure amb el fet causant del martiri.

Podria, tal vegada, algun dels seus ideòlegs més benignes, dir que sí que va ser una època més propícia al martiri, sinó no es podria explicar l'abundància de màrtirs en aquella moment concret.

Tenint en compte la rigidesa del pensament fonamentalista, tanmateix, aquesta explicació de tipus relativista, de relativisme històric, concretament, no hauria de ser vàlida, perquè el mal existiria sempre i no hauria d'estar condicionat per factors humans. El mal actuaria aleatòriament.

Si bé les tres persones que van morir, probablement no devien buscar directament cap brega ni es van aixecar contra el govern legal i legítim de la república espanyola, les autoritats eclesials de fora de Catalunya si que ho van fer. Per tant, crec, per un costat, que hi hauria una circumstància política específica en aquelles tres morts que comentem, i, per un altre costat, que no podria dir-se-li "contienda civil" sinó cop d'estat. Per tant, crec que aquest bisbe que parla a l'acte de canonització, està dient indirectament que no condemna sinó que justifica aquell cop d'estat.

Per tant, ell actua, en el seu parlament, com a part del conflicte, a posteriori, i si morís víctima d'homicidi polític per aquest motiu no hauria de ser declarat màrtir sinó lluitador per la seva causa, una causa antidemocràtica, per cert, tot i que ell la considerés legítima, ja que estaria emparat, sense anar més enllà, per un ser superior. Però jo diria que a aquest senyor, també el farien màrtir perquè considerarien que nomes hauria parlat com a membre de la seva secta o grup religiós.

Alguns maliciosos del seu grup es deuen haver fet un panxó de riure, sentint-lo, sobretot veient que s'han apropat a l'acte, uns polítics molts concrets, vinculats a la religió de que parlem.

Els que no deslliguem els fets individuals dels col•lectius, pensem que si ho féssim, tindríem també un munt d'aquests màrtirs, però per a nosaltres els màrtirs son més aviat, els que defensen a qualsevol preu una causa comuna, col•lectiva! Per tant no podem tenir màrtirs com els d'aquest grup religiós de poder, que tan mal ha causat a aquest país.

Més màrtirs serien, si de cas, en el seu sentit (i víctimes en el nostre), els que ens vam haver d'ajupir i resignar a les seves normes i al seu domini sobre les nostres consciències, al seu abús sexual, el de tots els guanyadors, ja que sembla ser que tots els guanyadors en un moment o altre en fan gala, com a exemple i avís del seu domini.

Però, anant més al fons del fons de la qüestió, declarar un mateix els seus propis màrtirs, què és? Legítim, sí, però limitat! Mentrestant brillen uns ullets fanàtics, cecs,... entre els seus seguidors a l'acte, perill!,...És possible que tinguin algun màrtir que tots respectem, alguns, molts pocs,...ignorats ells o les seves ensenyances entre els seus propis seguidors.

Però vaig més enllà, encara: els més màrtirs dels màrtirs en el sentit de víctimes serien aquells que desprès de morts encara no han tingut cap consol pòstum: el reconeixement de la seva mort criminal, injusta. D'allò que tal vegada va ser el seu darrer pensament: que algun dia algú ens reconegui com víctimes innocents.

Declarar alguns altres màrtirs (propis) en aquesta circumstància, quan això encara no ha passat, no s'ha fet realitat, és senyal de fanatisme,..."per ser barber dels altres, per haver votat a un partit, per haver tingut un amic",..per res, els van matar,...aquests son els autèntics màrtirs-víctimes perquè a més a més no tenen reconeixement.

I es dona la casualitat que aquests dirigents de la secta mes important haurien tingut responsabilitat per haver pres part, part activa, en les agressions o en la justificació i defensa dels agressors, i haver aconseguit per aquest motiu molt de poder en una època en que, a més, des de la mera humanitat es podria haver fet quelcom,...

Per tant, aquest dirigents tindrien sobre les seues espatlles el pes d'uns màrtirs, segons la seva definició, però que ells no reconeixerien perquè no pertanyen al seu grup i, per tant, no pensarien en tota la humanitat sinó en aquella que creu en el seu pensament i per tant ignorarien el martiri aliè i no seria, en conseqüència, el seu pensament digne de lloar el martiri de ningú.

És més, tenen dedicat un monument funerari al dictador que va organitzar la "contienda", per tant, no maleeixen la "contienda" sinó que la preuen.

Per tant, jo demano que demanin perdó, però un perdó compromès: que es tregui la creu de "el valle de los caídos" i es faci fora d’aquell monument funerari al dictador, sinó, no poden tenir credibilitat,...