Cercador


Llista categories

El marqués, el comte i el pobre... baró

Un relat de: Joan Gausachs i Marí

*


Humbert Roca, marquès de Rocaferma i el seu fill Benet, esperaven ser atesos per Gilbert Torres, comte de Torres Altes, més conegut com comte Tàpies a causa de la seva incipient sordesa. El marqués no estava gaire satisfet; ell que era un home dominant, encara no sabia com havia cedit a la petició del seu fill per anar a demanar la mà d'una comtessa, de la qual no podia recordar el nom. A més a més... ells... eren marquesos, la seva posició era més elevada.

-Fill meu, no sé per què t'he fet cas. Jo hauria preferit que ja que et volies casar haguessis triat la marquesa Brunilda...
-Però, pare, la marquesa Brunilda, i això vós ja ho sabeu, té 15 anys més que jo...
-Sí! I què? -tronà el Rocaferma pare-, però també és veritat que té un exèrcit un xic més gran que el del comte Tàpies...
-Pare, aneu en compte...! Recordeu que és el comte Torres Altes.
-Fas bé de recordar-m'ho... Fas bé de recordar-m'ho...
-A més... ja ho sabeu... Jo estimo la comtessa Simona. És... és tan mona!
-No sé pas que en faré de tu...

---oOo---


-Estimat Humbert, estimat... estimat...
-Benet -digué tímidament en Benet.
-Això...! Estimats, Humbert i ... bé, és igual! A què es deu l'honor de la vostra visita?
-Veureu estimat Gilbert. El meu fill Benet ja és en edat de casori i té filada la vostra filla Simona...
-Oh! Quina sorpresa... però, a veure no sé com dir-ho.
-Dir... què -cridà el marquès.
-Que, ahir mateix, el baró Dandi...
-Dandi! Qui és aquest?
-El baró de les Colònies, en Daniel Díez
-Ah! Aquell xitxarel·lo que no té ni mitja plantofada.
-El mateix!
-I què volia aquest mitja cerilla?
-La mà de la meva filla.
-Doncs no li feu cas. El meu fill és el vostre futur gendre. Faltaria més!
-Oh! Ja m'agrada, ja, el vostre fill...
-Més li ha d'agradar a la vostra filla!
-De totes maneres... jo què li dic al baró?
-Que el marquès de Rocaferma no està disposat a perdre's ... -intentà ficar cullerada en Benet, sense aconseguir-ho.
-Calla, fill!
-Sí, papa.
-Doncs, escolteu comte Tà... Torres Altes. Si aquest senyor Baró, per anomenar-lo d'alguna manera, vol gresca... em trobarà de seguida.
-Home! Marqués Rocaferma, no us ho prengueu així. El baró Dandi venia amb bones intencions...
-Ja hem parlat prou d'aquest assumpte. El baró que calli voluntàriament, o ja el faré callar jo. I ara anem pel que fa al cas. Jo us exigeixo humilment, la mà de la vostra filla... Mona...?
-Simona, Simona!-digueren alhora en Benet i el comte Torres Altes.
-Bé, doncs com anava dient... us demano la mà i el que segueix de la vostra filla... per al meu fill Benet, futur marqués de Rocaferma.
-Ja us he dit abans que el vostre fill m'agrada, però...
-Deixeu-vos de romanços! Quedem que d'aquí a tres mesos celebrarem la boda.
-Pobre senyor baró...!
-Si tant patiu per aquest taujà... el podem fer padrí de boda...
-...
-Que... que podria veure la Simona? -preguntà el beneitó d'en Benet.
-Tot seguit la faig venir.
-Deixeu, deixeu! Ja es veuran cada dia, després de la boda.
-Pare! Només una estoneta...
-A callar! I cap a casa!
-Sí, papa.

---oOo---


-Filla meva, el marqués de Rocaferma, m'acaba de demanar la teva mà per al seu fill Benet.
-Oh! Pare com ho haveu aconseguit? L'última vegada que vaig parlar amb en Benet em va dir que el seu pare no ho volia de cap de les maneres, que ell preferia la marquesa Bru... Brunilda.
-Doncs ha estat la mar de fàcil. Ha començat a parlar sense gaire convicció i llavors li he dit que el baró Dandi s'havia avançat en els seus interessos. Això ha estat decisiu, ja que ell seguidament ha canviat d'opinió. El seu ego no ha pogut consentir que ningú li passi per davant.
-Oh! Pare, sou un crack en estratègia i diplomàcia.
-Mira filla, fins i tot ha insistit a fer padrí de boda el pobre baró.
-I quan serà la boda?
-D'aquí a tres mesos a tot estirar.
-Vaig a donar pressa a les modistes. A veure si l'aixovar no estarà acabat a temps...

---oOo---


El pobre baró Dandi, encara no sap per què el van convidar a la boda. El marqués Rocaferma, en la primera ocasió que va tenir el va saludar tan efusivament que li va aixafar dues costelles. Seguidament el convidà a casament i el convertí en padrí, afegint que esperava que el seu regal fos força generós.




Escrit entre el 6 i el 7 de setembre de 2010
Ha passat per les mans de PiCaPi el 7 de setembre de 2010


Comentaris

Afegir comentari
  • Informatiu[Ofensiu]
    AssociacioRelataires | 28-03-2011


    Com a participant de l’última edició del Concurs ARC de Contes Infantils, ens plau comunicar-te que hi ha en marxa un nou certamen literari, endegat des de l’Associació de Relataires en Català, amb aquest mateix gènere: conte infantil.

    Pots llegir les bases de la convocatòria del “Concurs ARC de Contes Infantils 2011. Criatures fantàstiques” en aquest ENLLAÇ.

    Anima’t a escriure un conte! Deixa volar la imaginació! Participa-hi!

    Esperem el teu relat. Gràcies,

    ARC


  • M'ha fet molta gràcia...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 30-09-2010 | Valoració: 10

    aquesta exigència -humil, diu el marqués-, com si le exigències ho poguessin ser alguna veegada d'humils. Ais, aquesta noblesa que sempre ha fet de les seves! Com ja ens tens acostumats, has fet un diàleg adequat per imaginar-nos uns actors insterpretant-lo. És divertit, amb sortides molt bones. I amb final feliç, gràcies a l'astúcia del pare de la casadera. Un bon coneixedor de les envejes humanes pel que sembla.
    Una abraçada, Joan!

  • Un relat molt interessant[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 28-09-2010

    i un tractament dels noms dels personatges enginyós, com sempre. És curiós com reaccionem els essers humans, desitjant allò que desitgen els demés. No en fem cas si ningú no ho vol, però en quan una cosa té pretendents, ens agafa la dèria de voler-ho nosaltres també.

    Ja saps què penso dels teus relats, que estan molt ben escrits i que tens molt de talent per a fabular històries. M'alegra que la font torni a brollar, ja que has estat algun temps sense fer-nos gaudir dels teus escrits.

    Una abraçada.

  • Caram, Joan![Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 21-09-2010 | Valoració: 10

    Ara resulta que et fas amb la noblesa, eh? I, a més, t'hi mous amb tota naturalitat. Això sí que és fantàstic!
    El teu conte de comtes i altres membres de l'alta societat resulta molt divertit amb la moguda del casament com a eix argumental. Quin enrenou i quin final s'ha d'empassar el baró, pobret meu!
    Encara que soni a clàssic t'asseguro que els nens i les nenes s'ho passaran molt bé amb aquests personatges de noms tan "monos".
    Un cop més, tinc la sensació que acabo de veure una obra teatral. I de franc!
    Bé, aquesta plebea s'acomiada de vós amb una respectuosa inclinació de cap.

    Mercè, comtessa de Gelat

  • Bon relat[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 20-09-2010 | Valoració: 10

    M'agraden i molt les històries i els contes i he gaudit i molt amb la teva. Gràcies, Joan.

  • Recordatori[Ofensiu]
    AssociacioRelataires | 09-09-2010


    Gràcies per participar!

    Recorda que el següent pas, un cop escrit i penjat el conte, és enviar un correu a l'Associació de Relataires en Català (associacio.relataires@gmail.com) tot indicant:

    -enllaç directe cap a l'espai de RC on tens penjat el conte
    -nom i cognoms reals (en cas de ser menor d'edat i, per tant, no poder estar associat a ARC, cal que indiquis, a més a més, el nom del pare/mare/tutor que pertany a l'Associació)

    Un cop enviat el correu rebràs un acusament de recepció i, després de verificar que el teu original compleix totes i cadascuna de les bases del concurs (extensió, pertinença a l'associació...) passaràs a la fase de selecció.

    Gràcies de nou. Cordialment,

    ARC


Valoració mitja: 10

l´Autor

Joan Gausachs i Marí

124 Relats

1298 Comentaris

182629 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Afegir a preferits
Biografia:
   Joan Gausachs i Marí (Horta, 15/01/1942) sóc com es pot veure, un autor jove.
   En el meus inicis vaig treballar les redaccions escolars que ens feien fer en els col·legis "San Joaquín", d'Horta, i "Condal", aquell que està al costat del Palau de la Música de Barcelona.
   Més endavant, vaig col·laborar en revistes particulars que no estaven a la venda, motiu pel qual les meves magnífiques creacions han passat desapercebudes.
   De totes maneres voldria [voldria, en condicional] donar grans —més aviat seran petites— obres a la posteritat, sempre que a aquesta no li molesti.

—oO·Oo—

   Vaig arribar a Relats en Català per mitjà d'en PEP HOMAR I GIOL, del qual sóc un fidel seguidor. Després casualment, un dia, en obrir la pàgina, vaig veure, en l'apartat "Relats a l'atzar", un que em va cridar l'atenció: La Lola de Can Gasparó. Lola i Can Gasparó són dos noms molt vinculats a la meva família. De Loles, n'hi ha moltes, però que, a més a més, siguin de Can Gasparó!... Hi vaig ficar el nas. Efectivament, es tractava de la meva tia-padrina Lola Gausachs i Torelló, i la narració era feta per una néta seva: EULÀLIA MOLINS I ARAGALL, filla d'una cosina-germana, meva, de tota la vida.
   Aquestes dues circumstàncies m'han animat a penjar alguna coseta. Ho sento, ho sento!
   Ara bé: no vull pas que, si els meus relats no agraden, en Pep i l'Eulàlia en paguin les conseqüències.
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >