EL MARGE A LA VIL·LA CASALS

[BENVINGUDA]
Benvinguts companys, amics, curiosos i fins i tot algun turista!

Avui és un dia de joia, d'alegria i de festa! Ens congreguem aquí per celebrar la inauguració de l'exposició "Detalls de construcció i catalogació de les barraques de la Bisbal del Penedès" després de mesos de preparació. És un dia on molts dels voluntaris i col·laboradors farem, i fem, un sospir de satisfacció.

No puc començar d'altre manera que agraint sincerament a les institucions que han col·laborat: el Consell Comarcal del Baix Penedès, l'Ajuntament del Vendrell i l'Ajuntament de la Bisbal, aquest últim, que sempre ha estat al nostre costat en aquestes iniciatives tan agosarades que la revista EL MARGE emprèn de tant en tant. En segon lloc, a La Fundació Vil·la Casals, i les seves responsables, a la Pepa Domingo i la Núria Ballester per recollir la idea de l'exposició i abraçar-la com a pròpia. Moltíssimes gràcies, ha estat un plaer treballar amb vosaltres i esperem que en el futur puguem continuar fent-ho.

I ara com un voluntari més de EL MARGE també vull reconèixer, i per tant agrair, la tasca de tota la resta de l'equip de voluntaris de la revista, un deu a tots: a la Sílvia, al Joan, al Jaume, al Gerard, a la Lali, a la Montse, a la Rosa, al Mariano, al Salvador i al Monta. Per la dedicació que cadascú en la mesura de les seves possibilitats ha aportat al projecte global. La suma de pedretes s'ha convertit en un gran marge, mai millor dit! A poc a poc anem madurant i cohesionant-nos! I finalment a en Gerard Jané dels cellers Jané Ventura per l'esponsorització i sobretot per tot l'entusiasme, empenta i capacitat aglutinadora que ha demostrat en aquesta aventura. No m'equivoco si dic que sense el seu involucrament aquest projecte no hauria esdevingut.

I moltes gràcies a tots per haver vingut a acompanyar-nos en aquest dia tan especial, en aquesta inauguració.

[AGRUPACIÓ DE DEFENSA FORESTAL CLOT DE BOU i EL MARGE]

És doncs un honor exposar en un indret tant emblemàtic com la vil·la d'en Pau Casals on la cultura esdevé universal i les paraules més significades si cal. L'honor, però, és merescut. Aquesta exposició no ha parat de viatjar des de que fou inaugurada el 2003 per commemorar el segon aniversari de la revista EL MARGE de la Bisbal del Penedès. Entre d'altres, a una desena d'indrets tarragonins i penedesencs; entre d'altres, a la Diputació de Tarragona, Llorenç del Penedès, Calafell, Sant Martí Sarroca i la Fatarella, etc. Fet, doncs, que demostra la seva rellevància i vàlua.

La revista naixia el 2001 en el si de l'Agrupació de Defensa Forestal (ADF) Clot de Bou formada pels municipis de La Bisbal, Masllorenç i Albinyana. Les ADFs són entitats constituïdes per ajuntaments, propietaris forestals i voluntaris. Aquestes agrupacions van ser creades per la Generalitat amb la voluntat de disposar d'una xarxa d'equips d'intervenció ràpida i amb bon coneixement del territori en cas d'incendi. En el cas de l'ADF Clot de Bou el voluntariat té un paper vital, degut a la manca de propietaris forestals, convertint-la així en un cas força únic a tot Catalunya. L'Agrupació consta actualment d'una quarantena de voluntaris actius. Un cop acabades les onades de grans incendis dels 90, la constatació dins l'ADF que una major difusió de continguts mediambientals i culturals podia ajudar enormement a la millora del medi ambient va empènyer un colla de voluntaris ha arrencar el projecte de la revista EL MARGE.

Primerament, cal ressaltar el caràcter voluntari de tots els membres de la revista i l'ADF que cedeixen el seu temps, habilitats i il·lusió per una causa comuna, per una causa que beneficia tota una societat. Doncs, precisament, el caràcter voluntari, no lligat a interessos econòmics o particulars fan que la tasca de la revista i l'ADF quedi totalment legitimada i plena de vàlua per la societat que l'acull.
EL MARGE ha estat una iniciativa totalment novedosa entre la premsa local tarragonina degut a un enfoc aglutinador dels continguts mediambientals entre els culturals d'ahir i d'avui; rellançant així la idea que el la nostra relació amb el medi ambient no és sinó una expressió de la nostra manera de fer i de pensar com a éssers humans. Les societats culturalment avançades tenen cura, mantenen i valoritzen l'entorn natural, tot cercant-ne l'equilibri.
La revista, doncs, divulga, promou, valoritza i vetlla els valors culturals, socials, naturals, arquitectònics i paisatgístics tant locals i globals que fonamenten la societat europea moderna al segle XXI: socialment justa, econòmicament equilibrada, culturalment diversa i mediambientalment sostenible. EL MARGE ha tret al carrer fins ara 28 números, més de 1000 articles i més de 15.000 exemplars distribuïts majoritàrimanet per la Bisbal i Masllorenç i també entre molts altres seguidors arreu de Catalunya. Ja comptem amb un total de més de 200 subscriptors. Així doncs EL MARGE ja ha estat un testimoni de primera magnitud de la història, el sentiment, la cultura i el present de la nostra vil·la i les contrades del voltant dels últims 8 anys, i endavant!

[L'EXPOSICIÓ I ACTES PARAL·LELS]

L'exposició "Detalls de construcció i catalogació de les barraques de la Bisbal del Penedès" està formada per dues parts ben diferenciades. Per una part, una mostra fotogràfica de la catalogació de gairebé la totalitat de les barraques de pedra seca del terme municipal de la Bisbal del Penedès realitzada per en Josep Vallès Campanera i Salvador Cañís Montagut i per l'altra, dibuixos d'estudi de detalls de construcció elaborats per l'estudiós local Benjamí Català Benach.

Amb aquesta exposició volem apropar-vos a l'espiritualitat innata de les construccions de pedra, al redescobriment del respecte a aquesta pedra, a l'eterna gestió intuïtiva de l'home dels seus recursos i, finalment, a la culturització de la tècnica de la pedra seca, un art que avui us mostrem en forma de catàleg i de dibuixos.

L'exposició anirà acompanyada d'un reguitzell d'actes paral·lels que pretenen una major interacció amb el públic interessat: un taller i una ruta de pedra seca, una visita guiada a l'exposició i com a plat fort una taula rodona entorn el futur de la preservació i valorització d'aquesta arquitectura. Us invitem a participar-hi. Avui, però ja voldríem iniciar aquest debat.

[LA PEDRA SECA, FACTOR CULTURAL]

El passat ens envolta. Vivim rodejats d'edificis històrics, paisatges i altres restes del passat que a la vegada són present. El patrimoni connecta passat i present. També, tot aquest patrimoni ens ajuda a crear identitat com individus, com a societat i com a nació. Per tant, el patrimoni ens cohesiona i ens arrela, ens fa humans. Aquest passat, del qual la pedra seca també en forma part, és un testimoni físic de com el nostre país és, de com va arribar a ser i de com pot arribar a ser. Sens dubte, l'arquitectura de la pedra seca ha creat i modelat segurament un dels paisatges més característics de Catalunya i de la Mediterrània: una autèntica simbiosi entre la natura i l'home. L'estudi de l'arquitectura de la pedra seca ha permès treure a la llum un conjunt de qualitats gairebé sorprenents:

(1) La pedra seca és un element natural plenament integrat en els ecosistemes naturals de manera que crea un hàbitat privilegiat per flora i fauna, i evita l'erosió i la degradació del terreny.

(2) La pedra seca exempleritza el paradigma de la sostenibilitat, ús dels mínims recursos, les pedres, amb un màxim d'eficiència i de respecte per l'entorn, no hi falta ni sobra res.

(3) La pedra seca forma un paisatge cultural divers i complex que varia de zona en zona, una expressió fidel de les tradicions, coneixements, tècniques i cultures intangibles dels seus creadors i per tant dels nostres avantpassats.

(4) La pedra seca mostra un patrimoni compartit entre persones, pobles i nacions degut a la seva dispersió geogràfica: tant a la mediterrània, a l'Àfrica, a Anglaterra, com el Canadà, entre d'altres. La pedra seca pot crear vincles culturals; fomentant el diàleg, la cooperació i la solidaritat.

(5) i de forma més intangible, la pedra seca representa un element cohesionador. Perquè no podem negar que tenim unes arrels comuns, que estimem la nostra terra, estimem el sòl, les plantes, l'aigua i els ocells, i estimem la nostra gent. Estimem també la pedra, perquè, com nosaltres, forma part d'un conjunt que, individu a individu, crea una família i una comunitat compacta, i que en el cas de la pedra s'alça en forma de marge, de barraca, de pou o d'escala. En definitiva, unes construccions que reivindiquen el seu dret de ser respectades i valorades com totes les societats humanes del món perquè elles són, entre d'altres, símbol de la nostra cultura.

(6) així doncs avui dia la pedra seca constitueix un actiu mediambiental, cultural i econòmic de primer ordre tant per la indústria turística, com per les explotacions agràries, com per la societat que té el privilegi de gaudir-ne, com molt bé diu l'estudiós Benjamí Català.


[DEMANDA]

No obstant, la fragilitat d'aquest patrimoni cultural és gran. El seu desconeixement, la manca d'inventaris i catalogacions, el seu caràcter aparentment modest i proper, la consideració fins ara de paisatge marginal i la manca de consideració dins el planejament territorial són algun dels factors que han provocat autèntiques destrosses i atemptats a aquesta arquitectura. Les adminstracions públiques, com ara els Ajuntaments, han iniciat la valorització d'aquest patrimoni ajudant iniciatives com les que impulsa EL MARGE i reconstruint barraques i altres elements en zones enjardinades donant-los, doncs, un caràcter simbòlic que sens dubte ajuda en el canvi de percepció cap a aquesta arquitectura però no encara els reptes que de conservació que la pedra seca necessita. Alguns han anat més enllà i han editat material divulgatiu i rutes d'estudi.

Des de EL MARGE considerem que cal fer un pas més endavant amb tota fermesa. No hi ha patrimo
ni que s'estimi si no està legalment protegit. Així, aprofitant la presència d'autoritats locals, EL MARGE demana que s'estudiïn formes d'inclusió del patrimoni de la pedra seca en les normatives urbanístiques locals. Cal fer recerca, estudiar, catalogar i protegir. Cal un pas ferm doncs i anar més enllà del simple fet simbòlic de posar-les palplantades al mig de les rotondes! Només davant d'un catàleg oficial introduït en l'ordenament urbanístic local podrem assegurar-ne la preservació. Car que de planejament i ordenament territorial aquí al Baix Penedès anem ben fluixos! Cal que els ajuntaments amb la coordinació del consell comarcal es prenguin la gestió del territori com una prioritat absoluta d'una vegada.

La declaració de Torroella de Montgrí ─ simposi internacional─ de 2004 sobre la pedra seca ho deia molt clar: "[Que les institucions locals] integrin, des del inici, com un paràmetre major, les exigències de la protecció i valorització dels paisatges de la pedra en sec, sense tractar-los de manera fraccionaria i residual, en les seves polítiques i tots els seus projectes d'ordenament del territori, d'infraestructures, d'agricultura o de qualsevol altre que afecti ala integritat d'aquests paisatges o pugui modificar-los de manera indesitjable. La conservació dels paisatges de la pedra en sec ha de ser considerada no com un problema marginal sinó com un objectiu principal de l'ordenament del territori". Per què així sigui! Cal un pas més! valentia!

[PAU CASALS I COMIAT]

I no puc acabar el parlament sense fer esment a en Pau Casals, home senzill i proper, cosa que no va evitar que esdevingués el català més universal, un geni de la música i un persona d'una humanitat desbordant. Aquests dies, preparant-me el parlament he estat llegint sobre la seva figura, parlant amb la Núria Ballester d'aquí al museu i també recordant l'exposició de l'exili que fa uns mesos es va organitzar aquí a la Vil·la Casals. Doncs, estic segur que en Pau Casals seria avui aquí amb nosaltres fent-nos costat. Com ho feia amb la gent del Vendrell, amb els castellers, amb la gent del seu barri i amb les associacions vendrellenques. Ell feia costat a la gent més popular amb la seva cultura també popular! I sobretot, sempre aglutinant i sumant esforços, com l'ADF Clot de Bou i EL MARGE intenten!

Els valors que emanen de la pedra seca coincideixen plenament amb els valors que definien la personalitat del mestre Casals: discreció, humilitat, senzillesa, austeritat, autenticitat i esforç! Millor definició d'un marge, impossible! En definitiva, en Casals quan tornava al Vendrell deia: "Quin consol en tornar als paisatges del Vendrell", car aquests paisatges eren plens de marges, barraques i humanitat que el mestre enyorava! Doncs que aquesta exposició ens faci una mica més humans!

Moltes gràcies per la vostra atenció i que en gaudiu!