El mareig de l'escàndol

Un relat de: s

Tot acaba en una nit d'estiu -d'aquelles que hom recorda a ple hivern-, vora el mar i les palmeres; d'aquelles en què un s'hi troba tan còmode que no és capaç d'adonar-se del privilegi que està vivint.
No. Les onades del mar ressonen dins del cap i dins de l'ànima, i la purifiquen, perquè en el fons -bé, no tan en el fons- està trista... Hi noto la sal guarint-me dintre meu igual que em guareix la ferida del genoll.
L'infinit al davant; aquell 8 tombat incomprensible visible en l'horitzó que va enfosquint-se a mida que el sol es pon. La sorra deserta i trista, com jo, oblidada de les gents que no fa massa hi han deixat les empremptes del seu cos.
I jo, jo, sempre jo, plantat davant la blava immensitat que es mou sense parar, que ve i va, i hi torna, i no para. El misteri de la vida, el mar impassible davant la finitud dels qui el contemplen, dels qui es capfiquen pensant tristament sobre l'immutabilitat de les coses i el moviment de les coses i la mare que els va parir, perquè no troben resposta a l'escàndol de l'existència.
Quan el meu cos quedi immòbil (perquè els he vist, cossos així, i sé que algun dia algú contemplarà el meu), tu continuaràs aquí, bategant l'escuma. Llavors, algú altre, potser algú d'aquells que em mirava envoltat de rams de flors i de pregàries que mai seran descobertes, et mirarà a tu amb els peus remullats enfonsats a la sorra, amb la sal guarint-li les ferides de la pell i de l'ànima, plorant per dintre mentre es pregunta què fer amb la poca vida que li queda, si no és que ja l'ha perdut tota.
I després de la coïssor vindrà la cicatriu i després de les llàgrimes la quietud, quan la remor sota el cel fosc el convenci -encara que ell, com el nen que jura que mai s'enamorarà, asseguri que d'això no el podrà convèncer mai ningú- que, quan el seu cos reposi sota terra, oblidat de les onades, ell cantarà per sempre i li donarà les gràcies al mar per aquella nit en què li va guarir la ferida del taló i el taló de l'esperit.
Sí. Perquè tot tornarà a començar en aquella nit d'estiu, vora el mar i les palmeres.

Comentaris

  • L'escàndol del mareig[Ofensiu]
    izaak | 16-02-2009

    El teu relat és una amnea, com quan agafes aire per, tot seguit, submergir-te fins el fons del mar per veure un corall de més a prop, tornar a pujar ràpidament, i respirar per fi.

    Sóc jo... (espero que m'entenguis)

    izaak.

l´Autor

s

3 Relats

7 Comentaris

4048 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75