EL mar que et banya la pell, la pluja que m'arrenca la veu

Com que sé que això no m'ho publicarien, ho escric aquí...

Tu eres, mi amor,
lo que no puedo describir,
tu eres, mi amor,
lo que me acompaña en cada sabor,
lo que me seduce como agila al pasar
lo que deseo, más no consigo hallar.

Eres, amor mio, de lo bueno lo mejor,
y de lo malo, lo alentador.
La esperanza que me infundes
ni con el tiempo perecerá,
pues es hoja peregne
en el árbol de la vida.

Te escribo amor,
en otro idioma,
pues ¿ qué más da?
si el amor, habla todas las lenguas.

Si tu y yo,
nos entendemos,
bastan las miradas,
los besos,
los deseos,
las palabras…

Te amo,
más hallarte és mi único deseo,
navegar, entre borrascas,
dentro del mar que nos separa,
navegar, arriesgándolo todo,
sólo para hallarte.

T'agrada.... ja em diràs el que...
una abraçadíssima guapaaaa

El mar que banya la seva pell, la pluja que precipita damunt teu...
I molts altres fenòmens o elements que fan la distància una simple questió física. De moltissimes maneres i formes esteu en contacte l'un amb l'altre, no ho dubtis.
sé que n'ets conscient, i això t'hauria de fer somriure a cada instant.
Una abraçada ben forta i dolça...
Abraham
ETP

Vigila que la pluja dels teus ulls també et pot arribar a ofegar
i no es qüestió d'això Eh !!!!


Salut Sílvia


Josep Mº

fantàstica fotografia de la pluja exterior i interior. molt xulo
gràcies Silvia

....tots el relats teus k llegeixo m'agraden. En serio...estan plens de imatges tan boniques...de sentiments que tu aconsegueixes descriure...de veritat..enhorabona!

Tant es de on vingui l'aigua, pero lo cert es que es mullade a tota arreu. Tant la del mar com la que plora el cel.
Una abraçada.

...es la mateixa aigua, la de Nicaragua, la del Maroc, ...i la ke et mulla la pell kuan plou.

K passis un feliç pont!