El mar, les gavines...

Asseguda sobre la sorra, observo la immensitat i la profunditat del mar, i l'envejo, perquè dins meu hi ha una turmenta que no em deixa respirar, i en canvi ell està calmat. Tan sols petites ones es trenquen vora la platja.
Aixeco la vista. Les gavines volen i, vull ser elles. Volen amb llibertat i amb la il·lusió de conèixer nous móns, i aconseguir els seus somnis. Però el patiment que em traspassa el cos i arriba fins al fons de la meva ànima m'impedeix de poder volar, somiar.
Decideixo posar-me dins l'aigua. Nedo i nedo... fins que el meu amic, el mar, m'acull als seus braços i em traspassa la seva calma. Al mateix temps que les gavines, amb els seus cants, m'acosten un bocí de la seva llibertat.