Cercador
El mar i no el cel
Un relat de: Xantalam- Compartir:
Serà el mar el nostre darrer destí
o tal vegada ho serà
la línia inabastable
que l'enllaça amb l'èter
en inútil intent?
Germen primitiu de l'ésser
Arrels de la humanitat
Testimoni i còmplice
de naufragis ancestrals.
Cossos inerts, estesos a la sorra
seran arrossegats cap el seu si
amb la mateixa soga que amarra
la barca del mariner.
Retornaran les nostres ànimes
al bressol de l'aigua salada
com un fetus immers
en el seu cau plaent
Serà el mar i no el cel
el nostre sojorn postrem?
l´Autor
100 Relats
591 Comentaris
140806 Lectures
Valoració de l'autor: 9.96
Biografia:
Conservo en aquest web, com la llibreta vella que no tinc, els primers poemes (manquen una bona colla de poemes inèdits de la darrera època). Tots ells m'han dut a la publicació del primer llibre "Dona i ocell" en la col·lecció de Poesia Edicions de la Guerra de l'Editorial Denes.Aquest llibre ha estat guardonat amb el XXXIè Premi de Poesia Manuel Rodríguez Martínez - Ciutat d'Alcoi . Editorial Denes, 2014.
El meu segon llibre, "Quatre arbres" rep el XXXIXè Premi de Poesia Catalana Josep Maria López Picó dels Premis Literaris Vila de Vallirana el 2015 (Viena Edicions, 2016)
***
Nascuda a França per "accident" i anatomopatòloga de professió, són algunes de les dades més originals. Pel que fa a la resta, bastant més corrent... Potser el meu interès per la poesia, i les arts en general, m'ajuda a deslligar-me del més quotidià en l'intent de crear quelcom bell. La meva professió m'ha deixat poc temps lliure que dedico fonamentalment a la família i a llegir. Aquest és el primer pas per aprendre a escriure, però sospito que puc quedar atrapada en la xarxa dels lletraferits.
Maig, 2008
xantalam@gmail.com
Bloc de poesia Enfilant finestres
Bloc del grup de poesia Reversos Reversos grup poètic