El mar es mor...

Un relat de: endavant

Sentat sobre la sorra, la marea ha anat pujant,
i al quedar colgat d'aigua, he entrat a un mon gegant:

peixos i sirenes, nadaven al meu voltant,
reien i es miraven,ningu no ha rigut tant,
i entre coralls i algues blaves,
he descobert un mon cobert,
cobert de silenci i tristesa,
esta desapareixent...


Comentaris

  • silvia_peratallada | 15-08-2007

    tornaré al setembre


    petons....

  • fosca | 08-07-2006

    És trist però cert, si no fossim tan egoistes... el mar es mor i les muntanyes i rius... hem de posar de la nostra part perquè el nostre voltant floreixi com mai!

    Besets

    Anna

  • que podries...[Ofensiu]
    silvia_peratallada | 18-03-2006

    tornar a tornar!?!!?!?
    que fa mil que no escriussssss
    i se't troba a faltarrrrrrrrrrrrr

    Segur que escrius, però nosaltres no ho podem apreciar, des d'aquí....

    apa doncs...una abraçada, i a veure si t'animesssssssss
    muxus!

  • tens raó[Ofensiu]
    aiguademar | 05-01-2006

    Ens estem carregant la terra, i no sols aquella que trepitjem sinó mar i cel, que tant lluny semblava estar. Peixos, algues i sirenes imaginàries, romandràn a contes escrits si continuem amb la nostra insistència per fernos el món nostre, per fer-lo humà, creient que per ser homes i caminar a dues potes, tenim més drets que els altres éssers.

    Senzilla reflexió. que basta per dir-ho tot.

    Espero haver-ho interpretat bé.



    Una abraçada i energia!

  • gràcies a tu[Ofensiu]
    silvia_peratallada | 04-01-2006

    per tornar...
    i per dir com estan les coses, que a vegades sembla que ens en oblidem, i no m'extranya, perquè els edificis són tan alts, que no podem veure els arbres, ni el mar....

    t'esperem més sovint, infinit.. fotent canya amb dolçor!!!!!
    una abraçada!
    Sílvia

l´Autor

Foto de perfil de endavant

endavant

9 Relats

31 Comentaris

14664 Lectures

Valoració de l'autor: 9.57

Biografia:
"Serem alló que vulguem ser"
Miquel martí i pol

Dins d'una capseta, vaig veure un mirall.

Al mirar-hi, vaig reconeixer'm...

i vaig pensar "i que duri!"