Cercador
el maquinista d'auschwitz
Un relat de: fill de les ombres- Compartir:
Es deia Otto, i ratllava els 60. Aquella feina no li feia el pes, passava llargues temporades lluny de casa, amunt i avall, amb aquella vella locomotora, tallant la neu i el fred de les extenses planúries de Polònia però ser maquinista d'aquell tren li estalviava el front rus, la primera línia de l'exèrcit alemany contra les tropes del general Hivern que aquell 1943 havia de capgirar la història.
El seu comboi anava ple una altra vegada de gent i més gent, amuntegada en vagons de bestiar, deportats de l'interior de Rússia. El soroll eixordador de la màquina no podia apagar els crits i gemecs sovint ofegats dels que viatjaven en aquella caravana de la mort.
No ho sabia del cert, millor dit, no ho volia saber però en el fons coneixia el destí d'aquelles persones. L'última estació del recorregut era Auschwitz, un gran camp de concentració governat pels temibles SS, i prou sabia que havent-hi portat milers de persones, sempre n'havia tornat buit malgrat que el camp mai semblés omplir-se del tot.
Aquell era un gran forat negre, una butxaca foradada on entraven i entraven, però on la màgia negra de la maquinària nazi feia desaparèixer tot allò que engollia.
Ell intuïa que les altes xemeneies no fumejaven de carbó, ell comprenia que el seu tren era el transport a l'infern, ell sentia que formava part d'un gran engranatge de destrucció, ell palpava el mal en aquell lloc, però malgrat tot, seguia afegint llenya a la vella locomotora que una vegada més trencava el silenci de l'estepa.
En arribar a destí, defugia la mirada dels passatgers, no volia baixar de la seva màquina, seia reclinat en el banc del maquinista, sobre el compartiment de la llenya, i escoltant bordar els gossos i proferir crits ferotges als guàrdies, enfonsava el cap entre les mans i esclatava en plors. Ell no volia participar del crim però què és una alenada d'aire pur contra un huracà enfurismat no hi podia fer res, negar-se a conduir aquell tren era convertir-se aquella mateixa nit en passatger del primer vagó.
El dimoni tenia rostre, l'infern tenia adreça, la mort tenia gana i l'ovella ja era a les mans del botxí.
Les llàgrimes no arrencaven el dolor que feria punyent el cor d'aquell home. Tanmateix, el matí següent, la seva locomotora tornava a trencar el blanc de l'estepa polonesa i el seu tren tornava a xisclar aterrit camí de la gola del llop on s'endinsava cada vespre.
Un dia rera un altre consumava la tragèdia i plorava. Ell no hi podia fer res, una dent de la roda no pot canviar el gir de l'engranatge. Mogut per la inèrcia del terror ell feia la seva feina, el dimoni somreia, l'infern seguia cremant i la mort degustava una ovella i una altra per mitjà d'un botxí eficient i temible.
El sense sentit seguia convençut de la seva autoritat, el buit seguia omplint la raó.
Jo no he portat trens a Auschwitz però sovint sento el mateix dolor en el meu cor, quan la inèrcia d'un món que no és el meu m'empeny sense remei a ser peó de l'engranatge que consuma la tragèdia de la injustícia. Com puc treure llenya a aquesta vella locomotora? Com canviar el gir de l'engranatge? Com desencaixar les dents de l'opressió? Com llençar un crit que pugui eixordar l'huracà ? no ho sé, i aquesta nit, com tantes altres, ploraré amb el cap entre les mans perquè sento que no sóc res, que no hi puc fer res, no tinc ni el valor d'assumir el perill de saltar d'aquest tren en marxa.
Comentaris
-
Envial a tribuna@guimera.info [Ofensiu]Antonio Mora Vergés | 31-07-2008 | Valoració: 10
Hola;
Quasi em se de memòria la història. Quants cops l'hauré llegit ?
Envia el relat a tribuna@guimera.info com annex a un e.mail.
I la fotografia del maquinista - si la trobes- també com annex.
Gràcies.
www.guimera.info
Antonio Mora Vergés -
Fabulòs![Ofensiu]llacuna | 31-05-2008 | Valoració: 9
Fabulòs el punt de vista del maquinista.
Es curiós que t'hi comparis. A mi em sembla un personatge poderós. Canviar el destí del tren, passar de llarg el camp de concentració. Obrir els vagons i deixar que tothom pugui fugir. I en tot cas que els tornin a capturar. Segur que algú hagués sobreviscut. Hagués valgut la pena!.
Llacuna -
Fabulòs![Ofensiu]llacuna | 31-05-2008
Fabulòs el punt de vista del maquinista.
Es curiós que t'hi comparis. A mi em sembla un personatge poderós. Canviar el destí del tren, passar de llarg el camp de concentració. Obrir els vagons i deixar que tothom pugui fugir. I en tot cas que els tornin a capturar. Segur que algú hagués sobreviscut. Hagués valgut la pena!.
Llacuna -
L'escriptor mediocre | 12-07-2007
Quantes vegades m'he sentit la peça d'un engranatge incapaç de canviar el gir de la màquina...
No vull ni imaginar què devia passar pel cap d'aquell home, encara que, en part, entenc el seu instint de supervivència.
L'escriptor mediocre -
És necessari[Ofensiu]ANEROL | 21-06-2007 | Valoració: 10
la denúncia i la reflexió, d'una manera o altre porta a l'acció;p.ex. aquest bon escrit
-
Antonio Mora Vergés[Ofensiu]Laiesken | 30-11-2006
No crec en la teva conclusió. Si el mquinista hagués deixat de conduir el tren immediatament un altre maquinista o un altre tren hagués seguit enviant innocents a l'horror. La roda hauria seguit girant i el seu esforç (molt valent i honrós) no hauria servit de res. A no ser que hagués abandonat el tren a mitja estepa... però clar on hauria anat ell?
El relat afegeix un altre gra de sorra a la memòria històrica. Jo mateix estic fent un treball de recerca sobre la lleva del biberó...
Sir Darkest -
Ulleres[Ofensiu]Laiesken | 30-11-2006 | Valoració: 9
Només comentar-te que no té perquè oblidar-se, no s'ha d'oblidar. Qui ho vulgui oblidar crec que fa molt mal fet, ja que comet l'error de que en un futur pugui tornar a passar. I, evidentment, no ha de tornar a passar mai més.
-
Bellament escrit[Ofensiu]gypsy | 29-10-2006 | Valoració: 10
La tragèdia transmutada en bellesa.
És un homenatge a tots els passatgers d'aquest tren amb destí al infern.
Sí, que has fet quelcom, has escrit sobre ells, no has deixat que l'oblit els engoleixi per sempre.
Gràcies per la teva sensibilitat i per posar-li mots que ens permeten llegir-te.
petons.
gypsy -
uoo[Ofensiu]xaropdetu | 18-08-2005 | Valoració: 9
m'ha deixat impresionada, es una historia molt interessant i esta molt ben narrada, jo aquest estiu em vaig llegir "el violí d'auschwitz" i esta molt be. Per cert, t'he agregat, m'ha fet gracia aixo del concert a Santa perpetua, jo soc d'alla.
petons!
xaropdetu -
Premi al relat, càstig a la conclusió ![Ofensiu]Antonio Mora Vergés | 18-08-2005 | Valoració: 10
Hola,
El 10 és a la història tinc antecedents ferroviaris a la familia, i francament m'he sentit de veritat a d'alt del tren.
La conclusió es falaç company, comoda, covarda ,..... és la mateixa que fan servir els que varen matar al pages de Malaga, i tots els miserables del món. Si el maquinista detura el tren, potser perdrà la vida, pero està clar, que si més no, farà trontollar el sistema D'OBEDIENCIA DEBIDA.
No tinc cap dubte, el maquinista de la teva història, i els maquinistes de la crueltat institucional s'han d'aturar, i aini, i només aixi, podrem cambiar el món.
Finalment el teu maquinista, morirà possiblement consumit pels remordiments i la gana, en un suburbi de Berlin, incapaç de païr que SENSE LA SEVA COL·LABORACIO, de cap manera 6.000.000 milions de persones, o més haguessin mort.
Si no pots combregar amb aquesta roda, fest'ho mirar, perquè aixi va començar el petit caporal!
Quan un relat teu a www.guimera.info/avui/tribuna
Salutacions.
mora.a@guimera.info -
Increible[Ofensiu]Ze Pequeño | 15-07-2005 | Valoració: 10
Pobre maquinista. És dur posar-se a la seva pell. El dilema que sent dins seu, per què sap el que porta i on ho porta. Saber que és la seva feina i no voler fer-la. Per res del món. No, no podem considerar aquest home còmplice d'un dels crims més grans de la història.
És bonic el teu estil. La manera de dir les coses, com t'he dit en el comentari que he fet a "Campanades a morts". Descrius el dolor i la por i el sentiment proper de la mort d'una manera preciosa (si és que tot aisò té quelcom de preciós.......). Ho redactes amb paraules molt ben cercades, i transmets a tothom qui ho llegeix el propi sentiment del protagonista de la història.
Sort hi ha que no perdem la memòria. Una bestiesa com els crims dels jueus no poden ser oblidats. I m'alegra saber que hi ha tanta gent que ho recorda i ho condemna.
Sense voler, o potser volent, has fet un preciós homenatge a tothom qui va morir allà. A totes les persones, víctimes mortals o no, que van viure de prop aquella època i aquell malson.
Voldria emportar-me cap els meus preferits aquest text. Per no perdre mai la memòria, i sempre tenir present el que la humanitat pot arribar a fer.
Moltes gràcies per compartir amb nosaltres un relat tan especial.
Un barret per vos ple d'admiració.
Salz.
-
uau... pq dir res?[Ofensiu]TiK_X_Ki | 21-05-2005 | Valoració: 10
no sé ben bé què dir... però m'ha encantat.
malgrat el pas dels anys, no podem oblidar el passat, aquells camins que van obrir, aquells viatges que van forçar... inferns creats per males bèsties, i del tot reals...
Tota persona que digui que l'infern no existeix, no sap el que diu, dons l'infern va existir, i encara existeix.
Et felicito per aquest relat, de debó que m'ha encantat.
Continua així ;p
molta sort -
M'acabes de deixar...[Ofensiu]ULLERES | 21-05-2005
de pedra!
Sense paraules, vaja.
Sovint volem oblidar la tragedia nazi, el règim feixista i altres punts negres de la història que ens toquen de ben aprop...
Però el q. tu vosl transmetre no és una crítica a aquests fets i prou, sinò la impotència de no poder canviar els fets que et rodejen.
A vegades, ens agradaria que tot (del nostre entorn o no) prengués una altre ambientació.
Sovint, també, ens desesperem al veure que aquests canvis no són inmediats, que no són (ni tans sols) fruit dels nostres actes.
Però com sempre, la utopia i l'objectius ens obliguen a seguir caminant i a no abandonar la lluita.
Tot i que no vull caure en el tòpic, aqui et deixo escrit "La única lluita que es perd, és la que s'abandona".
Fins aviat.
ULLERES. -
has aconseguit...[Ofensiu]Capdelin | 19-05-2005 | Valoració: 10
omplir un relat en prosa d'autèntica i tràgica poesia... endinsant-te en aquells temps d'horror on Europa es va cremar la cara, aixecant falses banderes d'oasi d'immaculat text en pro d'imperis totalitaris, racistes i sanguinaris...
desitjo que la teva, meva, nostra lluita per un demà més just... esborri locomotores imperialistes i racistes d'aquest món que volem més net i igualitari.
una abraçada... i que no calli mai la guitarra de la teva veu!!! -
Gràcies[Ofensiu]Lletra ferida | 19-05-2005
No en sé, de comentar relats (més aviat, encara no n'he comentat cap, aquest és el primer que m'atreveixo a dir res...), així que ja veus; volia fer-te saber que m'ha agradat molt. Auswitchz i el genocidi nazi sempre ha sigut un tema que m'ha agradat força, i de la manera que tu l'has relatat ha sigut impactant i esferïdora per com es pot interpretar en la nostra realitat.
Felicitats i gràcies. -
Felicitats![Ofensiu]ROSASP | 18-05-2005 | Valoració: 10
Paraules, imatges que arriben amb passió i molta intensitat. Impotència de no poder canviar el destí de tantes coses, trens que sempre porten ovelles a matar, víctimes de tantes misèries i injustícies.
Un relat fantàstic, tant per l'enfocament que li has donat, com per la poesia a flor de pell que s'amaga entre les línies.
Una abraçada! -
Fabulós[Ofensiu]AVERROIS | 18-05-2005 | Valoració: 10
No cal dir res més. Una abraçada.
Valoració mitja: 9.77
l´Autor
63 Relats
249 Comentaris
89791 Lectures
Valoració de l'autor: 9.70
Biografia:
www.enrenou.commaquinista d'un tren que volta el món sense vies, que busca la sortida del túnel de la realitat tot cercant en la utopia, la força per tirar endavant.
el camí és llarg... vols caminar amb mi?
per contactar amb nosaltres: aloisioxispin@hotmail.com
www.enrenou.com