El mal de panxa

Avui m'he llevat amb un malestar a la panxa, un rum rum que no em deixava en pau, una sensació interna d'incomoditat, de preocupació. Pensant que alguna cosa no funcionava bé al sistema digestiu m'he pres un suc de llimona, per purificar i netejar , o per espavilar-me simplement. Un remei de la iaia amb els quals acostumo a ser força escèptic, però per provar no es perd res, com deia ella també. I vet tu aquí que de manera inesperada, després d'una sobtada arcada, he desprès de dins meu un ésser diminut, del tot estrafolari. Una criatura de mig pam, cap gros, cames primes i llarguíssimes, ulls enormes, boca petita, i amb quatre pèls despentinats. Sense tronc ni braços, ni nas ni orelles, i amb cara mig espantada mig emprenyada.
S'ha posat a córrer com un boig mig relliscant entre les rajoles del terra, donant voltes i llençant una espècie d'esternuts força ridículs. Quan per fi s'ha calmat, s'ha aturat, ha saltat fins a la vora de la tauleta i s'ha assegut tranquil·lament amb les cametes penjant. Jo he fet el mateix, ocupant pràcticament tota la resta de la taula. No ens em dit res, ell ni te orelles ni coneix l'idioma, he pogut deduir amb una mica de paciència, però en canvi te reaccions molt curioses.
De vegades imita els meus moviments, gest per gest, en canvi sovint va per lliure, i obre els ulls com dues taronges quan detecta alguna cosa estranya, amb els pèls de punta i la boqueta oberta. Al llarg del matí he anat observant el seu comportament, ha seguit llençant esternuts ocasionalment, i m'he adonat que ho fa quan jo deixo anar algun renec, o maleeixo quelcom, o evoco algun record trist, o sento enuig per qualsevol bestiesa. Quan succeeix qualsevol d'aquestes anomalies deixa anar un atch!, salta tot ell un parell de centímetres amb els pèls esvalotats i els ulls tancats, i torna a la posició inicial fent uns quants moviments de cap a dreta i esquerra. Jo llavors em sento millor, em passa l'empipament i demano perdó als receptors dels meus renecs. No se si és per la gràcia que em fa veure'l o per que realment les seves accions interactuen d'alguna manera amb mi.
A la tarda hem anat a donar un vol, ell s'ha posat estratègicament a les meves espatlles, mirant tot el que jo veia. He conclòs que és invisible per a tothom menys per a mi, doncs ningú s'ha adonat de la seva presència. Cada vegada que un element extern o acció m'ha pertorbat ell ha deixat anar el seu característic esternut.
atch! quan ha vist pujar la veïna del tercer.
atch! quan ha vist que trepitjava una tifa del carrer.
atch! quan ha vist l'embús de cotxes, tots premen el clàxon.
atch! quan ha vist dues dones barallar-se a la cua de la fleca.
La veritat és que no ha parat d'esternudar, potser per això quan hem tornat a casa l'he vist bastant esgotadet, exhaust. Jo en canvi m'he trobat la mar de relaxat, tant que he fet una becaina al sofà una mitja horeta. Al despertar la criatura ja no hi era, només he trobat els seus quatre pèls sobre el coixí i res més.
No sé que ha sigut d'ell, si s'ha tornat a ficar dins meu, si ha desaparegut, o si m'ho he imaginat tot degut a una sobredosi de suc de llimona. L'única realitat és que ja no tinc el rum rum a la panxa. Al cap i a la fi potser si que el remei de la iaia funciona.