EL LLOP I LA CAPUTXETA

Un relat de: Pere Campàs i Bonay

L´àvia de la Caputxeta,
al llop, li va fer denteta.


Después d´haver-la cruspit
el llop es ficà en el llit.


El llop, fart, somniejava
Que era bo i que plorava.


"Ara seré un llop benigne,
donat a una cusa digna".


Sempre la mateixa veta:
Fet el mal, la llagrimeta.


Són molts qui pensen que el mal
els serveix d´aigua lustral.


Después de grans despropòsits
No és estrany fer bons propòsits.


La Caputxeta vermella
trucà i parà l´orella.

Com si fos un ploramiques,
diguè el llop, coses boniques

El llop a l´àvia imitava,
la veu d´ella simulava:

"Passa, passa, Caputxeta;
sóc l´àvia , estic malalteta.

Tinc un refredat de pit;
per això m´estic al llit »

La nena entrà amb la cistella
I el llop amagà l´orella.


I desprès d´un breu col.loqui
El llop digué en soliloqui :

"Quina nena més galana,
ja em torna a venir la gana".

I en un nou rampell de fam,
La devorà , nyam, nyam, nyam.


Nenes, recordeu la faula :
Tot llop tip és gata maula.

Desprès d´un menjar excel.lent,
fins l´olor és repel.lent.

Mes quan la fam no s´atura,
Els propòsits, tururura!



Mn. Pere Campàs i Bonay


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: