Cercador
EL LLIRI A LA MA
Un relat de: Jordi Abellán Deu- Compartir:
Enganys i desenganys.
Mentides i falsedats.
Si faig cas de consells benignes,
a ningú no hauria de fer cas
i de tots em caldria desconfiar.
Se’m fa míser i farragós aquest camí.
No sé ben bé com explicar-ho...
Penso en quan vaig saber, oh desconsol,
que els reis d’orient eren els pares.
Com si, tot d’una, la màgia s’esvaís.
Els regals son mostra d’estimació,
però ja no és allò. Oi que no?
Deixar de confiar, per a mi seria
com posar fórmules a la poesia.
Fer miques, de creure, la il•lusió.
No creguis en els reis.
No creguis en la màgia.
No creguis en la gent.
De veritat ho dic. Que trist!
Segur que m’enduré patacades.
Cap dubte en tinc d’això.
Mes el que no mata fa més fort.
Així doncs, n’assumeixo el risc,
de com es diu, anar per la vida
amb un bon lliri a la ma.
Mentides i falsedats.
Si faig cas de consells benignes,
a ningú no hauria de fer cas
i de tots em caldria desconfiar.
Se’m fa míser i farragós aquest camí.
No sé ben bé com explicar-ho...
Penso en quan vaig saber, oh desconsol,
que els reis d’orient eren els pares.
Com si, tot d’una, la màgia s’esvaís.
Els regals son mostra d’estimació,
però ja no és allò. Oi que no?
Deixar de confiar, per a mi seria
com posar fórmules a la poesia.
Fer miques, de creure, la il•lusió.
No creguis en els reis.
No creguis en la màgia.
No creguis en la gent.
De veritat ho dic. Que trist!
Segur que m’enduré patacades.
Cap dubte en tinc d’això.
Mes el que no mata fa més fort.
Així doncs, n’assumeixo el risc,
de com es diu, anar per la vida
amb un bon lliri a la ma.
Comentaris
-
De vegades[Ofensiu]Josep Ventura | 09-08-2015 | Valoració: 10
Tenim que apagar el lliri i fer-nos sentir, perquè això de posar l’altra galta no sempre dona resultat.
Gracies per el teu comentari.
J.
l´Autor
149 Relats
250 Comentaris
102838 Lectures
Valoració de l'autor: 9.86
Biografia:
M'agradaria dir que sempre m'ha agradat escriure. Però no puc.Vaig començar a escriure petits pensaments en forma de pretesos poemes, i dic això de pretesos perquè no em considero poeta, quan ja tenia algun que altre anyet.
El que si vull que sapigueu, és que escriure m'ha ajudat molt a intentar, que no aconseguir, posar d'acord el garbuix de dalt del sostre, si preferiu la part pensant, amb la part que batega, "boom, boom, boom.", que diu el Peter Gabriel en la seva meravellosa cançó Solsbury Hill.
En fi... Que potser abans de morir alguna cosa hauré après i de moment estic content amb intentar-ho.
Una abraçada relataires.
Jordi
P.D.
Algun cop he pensat en comentar algun dels relats que llegeixo d'una forma més personal al relataire. Potser algú de vosaltres pot haber-ho pensat al llegir alguna cosa que jo hagi escrit.
Només per si voleu us deixo una adreça de correu electrònic pel que vulgueu comentar, dir, criticar, o el que sigui que us vingui de gust.
jordiabellan@gmail.com