El Llibreter

Intentaré seguir una estructura clara i concisa sobre el vostre relat El llibreter i no em deixaré influenciar pels altres comentaris dels companys de grup.

Per començar he observat un relat curt amb una bona estructura, que segueix una línia clara i concisa en el temps que ocupa l'acció. Té un bon ritme proporcionat per les frases curtes i amb un llenguatge planer i senzill. Això fa que la lectura sigui amena i ràpida.

El primer paràgraf ens planteges la introducció de l'escrit creant un bon clímax que a mi particularment m'ha atrapat. Fas descripcions acurades i molt entenedores i sense fer servir cap afegit grandiloqüent, cosa que al meu entendre és positiu, res hi sobra (segon paràgraf). Després ens expliques a continuació el nus de la història, on l'angoixa del protagonista es fa palesa, utilitzant com a recurs una imatge de la Divina Comèdia, una escala que mai s'acaba, ... I finalment passes a oferir-nos el desenllaç final.

Particularment m'ha agradat força el teu relat per la seva simplicitat de frases amb un llenguatge molt entenedor i fàcil. Per contra, i ara venen les parts negatives del relat, se m'ha fet curt, i crec que perd una mica de coherència a partir del tercer paràgraf. Deixes la història sense explicar massa coses i fa que un hagi d'imaginar coses. Crec que hauries d'allargar-lo donant més protagonisme al llibreter, i explicant més coses del protagonista, posant-hi més detalls perquè crec que tens una facilitat per fer-ho.
Al primer paràgraf potser a l'última frase substituiria el "ja que" per mentre, i jo segurament eliminaria aquesta part (crec que és innecessària i no aporta cap informació de relleu). L'adjectiu "golafre" en l'última frase del tercer punt i a part, a mi em patina una mica. Desllueix al meu entendre l'atmosfera creada fins aquell moment.

En resum, m'ha deixar satisfet per la seva estructura de frases curtes i sense floritures. Però, una mica insatisfet em deixa respecte la brevetat del relat que lliga massa la història sense deixar que flueixi per sí mateixa. Jo de tu, em posaria a fer un relat més llarg.

Per la meva part, res més. Un bes suau i dolç, i perdoneu-me el retard.

OhCapità.

Ho he intentat fer tant bé com he pogut, ja que això de comentar no sé mai com agafar-ho, però bé, ajuntant les pautes de diversos relataires he creat les meves. Així que aquí tens el meu comentari d'aquesta primera ronda:


* Estructura:
En aquest apartat, la única cosa que corregiria és una petita falta que he trobat. Sobre la resta penso que ja està bé, i amb les comes no m'hi poso, que no és que domini massa quan s'han de posar. Ja que abans en posava poques i ara masses...

És enrere i no enrera:
"Va tornar enrera per baixar a l'altell i es va adonar que no podia, l'escala que tenia al davant era de pujada."  "Va tornar enrere per baixar a l'altell i es va adonar que no podia, l'escala que tenia al davant era de pujada."


* Contingut:
El protagonista és en Florenci, que entra a la llibreria en busca d'un llibre de Dante. Buscant-lo recorda els vells o potser bells moments d'infantesa, que li porten bons records viscuts en aquesta llibreria.
El que ve a continuació no ho he acabat d'entendre, no sé si tot el que passa s'ho imagina allà al davant o que és el que ha passat. El que si que veig clar, és tota la sensació que sent de claustrofòbia al veure's allà tancat sense sortida. Però no he entès què estava passant.


* Opinió personal:
Per ser un relat tan breu, trobo que està força ben escrit. I que tracta la fantasia barrejada amb la realitat, la dels records d'infantesa.
El tros que m'ha agradat més, és quan parles del laberint i que no té sortida, està explicat d'una manera, que a mesura que vas llegint t'ho pots anar imaginant, i creant el laberint dins de la teva ment.


Espero que et serveixi d'alguna cosa! Tot i que sigui tan breu el comentari, però es que la veritat no sabia massa què dir...

Petons i una abraçada!!

Gorwilya

He vist que aquest petit relat és un repte de fa temps. Deu ni do, penso que està molt ben escrit, sobretot pel que fa a l'ambientació del relat. M'agrada perquè l'he llegit lentament i imaginava la vella llibreria, el llibreter i els prestatges plens de llibres i pols. Pel que fa a la història que ens expliques, no sé si he acabat de copsar del tot el seu significat, només he tingut la sensació de llegir un petit relat una mica fantàstic i d'un món imaginari, com un tros d'un llibre de fantasia.
El relat m'ha agradat i, com veuràs, no l'he disseccionat gaire, jejeje. Te'n dono només alguns suggeriments.

"Darrere un prestatge va descobrir una altra escala, que va pujar encuriosit" : aquí es podria suprimir la coma o fins i tot posar "i la va pujar"

"un mar negre golafre" : jo posaria "un mar negre i golafre"

"La mirada hipnòtica del llibreter l'havia portat a descobrir una de les pors més arrelades en el seu subconscient; la por a perdre el control d'una situació que havia començat gaudint dels records de la infància." : aquesta frase penso que quedaria millor substituint el punt i coma per dos punts.

Sàpigues que un comentari breu és senyal d'un relat ben escrit ;) Espero que t'ajudin els meus suggeriments, petons!!

Trobo que té un toc fosc que m'atrau, com la por que sent al final, com la llibreria, com el mateix llibreter.
En fi, un relat breu força interessant...

Una abraçada.

Arbequina.

Hola mjesús.
Et poso el comentari corresponent al Taller literari del grup 2.
No et prenguis del tot seriosament el que et dic, ja se sap que es tracta de millorar el que ja és bo. Amb això vull dir que el teu relat està bé, malgrat que jo hi vegi aspectes millorables.

Endavant, doncs:

Forma:

Començo amb l'última frase del primer paràgraf i la primera del segon:

(..)li va indicar que pugés al primer pis, ja que ell havia de preparar una tramesa urgentment.

Al primer pis es va trobar en un espai una mica caòtic, amb dos (...)

Jo, aquí, hi evitaria la repetició de "al primer pis", massa propera l'una de l'altra.
D'altra banda també em sona millor: "havia de preparar una tramesa urgent" que no: "havia de preparar una tramesa urgentment"


Torno a posar la primera frase del segon paràgraf:

"(...) amb dos altells de nivells diferents (...)"
S'hauria d'evitar la repetició del so "-ells" tan proper.

Anem ja al tercer paràgraf:

"Va tornar enrera per baixar a l'altell i es va adonar que no podia, l'escala que tenia al davant era de pujada."
Enrera, des d'una revisió que hi va haver no fa gaire, s'escriu "enrere"
Darrere Altell hi posaria una coma.
Darrere "no podia" un punt i coma, o un punt.
Resumint, aquesta frase quedaria així: "Va tornar enrere per baixar a l'altell, i es va adonar que no podia; l'escala que tenia al davant era de pujada."

"Donava voltes i voltes i tornava al mateix punt." Jo hi posaria una coma darrere el segon mot voltes: "Donava voltes i voltes, i tornava al mateix punt."

"(...)l'espai girava al seu voltant embolcallant-lo com un mar negre golafre." Aquí em passa una cosa, si entenc "mar negre" com una unitat de significació, és a dir com si fos una sola cosa, per exemple el mar Negre que hi ha a Rússia, em sona bé. En canvi si entenc "negre" com un adjectiu similar a "golafre" trobo una expressió massa carregada, i llavors posaria només "golafre" i trauria "negre", o faria un altre truquet que és posar l'adjectiu "negre" al davant de mar, i al darrere "golafre". També, davant del gerundi "embolcallant-lo" crec que hi convé una coma, i quedaria: "(...)l'espai girava al seu voltant, embolcallant-lo com un negre mar golafre."

"Un taulell allargat i alt que només deixava veure un cap i uns ulls profunds, li barraven el pas." Jo posaria coma davant "que" ja que introdueix una explicació al taulell, més que no pas dir-nos quin dels taulells és. I una altra cosa important, has posat "barraven el pas" i ha de ser "barrava el pas" perquè qui ho fa és el taulell, i és singular.

"les pors més arrelades en el seu subconscient" millor en lloc de "en el" posar "a el" és a dir "al" O sigui: "les pors més arrelades al seu subconscient". És millor reservar "en" per anar davant d'articles que no siguin: el, la, les, els. I per aquests últims, si es pot i no sona rar, fer servir "a".

"la por a perdre el control d'una situació que havia començat gaudint dels records de la infància." Tal com poses la frase sembla que qui hagi començat gaudint sigui la situació, i no pas el protagonista, per això jo canviaria el "que" per "amb la qual" i quedaria: "la por a perdre el control d'una situació amb la qual havia començat gaudint dels records de la infància."

"Va sortir de la llibreria tremolant, encara." Aquesta frase em sona rara. Pot ser el problema sigui la coma, no n'estic segur. En tot cas jo diria el mateix d'una altra manera, per exemple: "Quan va sortir de la llibreria, encara tremolava" o alguna altra.

En general has fet servir un llenguatge clar, directe; potser de vegades els adjectius o metàfores queden una mica forçades, poc lleugeres, agafen massa protagonisme. El bonic de les metàfores i les figures literàries és que siguin austeres, que si no te n'adones et passin desapercebudes. Crec que si eliminessis mots, i posessis els estrictament necessaris, sense que per això eliminessis les figues literàries, el relat guanyaria en intensitat.

Fons.

Trobo un argument molt interessant, i ben pensat. Potser hauria estat millor aconseguí més sensació de suspens, misteri, el tema s'hi prestava. Potser pinzellant l'escena una mica més lúgubre; no pas canviant el decorat, que és força adequat, sinó destacant detalls de misteri, o cercant sonoritats de misteri.
No m'acaba de quedar clar com aconsegueix sortir de la situació; és a dir, de la llibreria.


I res més.
Espero amb candeletes el teu comentari al meu relat: "La Fàbrica"

Caram, una situació plena de remolins molt ben descrits.
Com si d'una calaixera antiga de caoba es tractés on els calaixos estan plens de records i sensacions.
M'agrada.
Petons i els millors desitjos....

Una interessant mirada al món humà, curiosa sí... però, per algun motiu, no l'acabo de trobar interessant, no sé...

Ara, m'agrada bastant.

Salut!!

quina ràbia, te m'has avançat!! I jo que volia escriure una història amb aquest títol... la veritat, sempre m'han atret les llibreries, sobretot a les antigues...
Bona narració, sobretot el que guanya més punts és l'ambient, aquesta atmosfera mig ensopida i vella, l'antiguitat i la pols barrejada amb l'amuntegament de llibres que sembla haver-hi arreu m'atrapa.
També trobo molt encertat el canvi final, quan deixa enrere la llibreria, un alleujament que comparteix el lector de la història.
Un final amb regust de boca inquietant. Me la tornaré a llegir una segona vegada.

Petons,
Lady Shalott

M'encanta l'olor que descrius.
Fins una altra!

Alexander

relat. M'ha encantat com has situat el relat en aquesta misteriosa llibreria. Com has descrit la mirada de l'enigmàtic llibreter "fitant-lo amb uns ulls que xuclaven l'ànima". Aquesta decripció ja ens fa preveure una situació de dens misteri, però el final m'ha sorprès. La idea de la dimensió paral·lela és excitant. Realment es copsa l'angoixa del protagonista de no poder escapar d'aquesta dimensió d'horror, una angoixa que prové de la seva obsessió pel llibre de Dante.
També haig de dir que el vocabulari és molt acurat. Felicitats!!! :)))))