El llibre esgroguissat

Sovint diré,
per no dir sempre,
quan emboco a l'habitació,
on de petit somiava,
aquell llibre esgrogueït,
castigat pel pas del temps,
em crida des de l'estant:
-Te'n recordes de mi, vell amic?
( Sabent que l'instint
no es pot refrenar…)

I avui, finalment, l'he abastat,
l'he olorat, com de petit feia
abans d'obrir-lo i capbussar-m'hi,
preparant-me, feliç,
per viure-hi increïbles aventures…

I l'he fullejat, amb profunda nostàlgia.
No es pot viure del record,
massa feixuc,
millor no tocar-ho…
Ja no ets el que eres,
tampoc jo.

Res no torna,
el passat és mort,
el present s'esmicola
i el futur esdevé
present i passat alhora,
present i
passat…