El llenguatge de les estrelles

Cada nit abans d’anar a dormir en Tom agafava aquell conte que el pare havia escrit sobre l’estrella d’orient. L’havia dedicat a la mare i a ell i n’estava molt orgullós.
Encara que se’l sabia de memòria, li agradava acariciar aquelles pagines i rellegir com un bon dia va aparèixer del fons de l’univers una estrella que es va il•luminar molt més que cap d’altra, per això projectava al seu darrere aquell feix de rajos, com si tingues cua. En realitat ell sabia que allò havia sigut un senyal del cel que tan sols tres Mags molt savis, que sabien llegir les estrelles, van entendre. Havien de seguir l’estel i allà on els guiés, passaria un fet molt important. En Melcior, que era el més gran dels tres, vivia al nord d’Europa, en un país on feia molt fred. Va interpretar el significat del firmament, i va afanyar-se a preparar el itinerari. Un cop a punt per a superar les inclemències del temps i amb les provisions necessàries, va partir a la recerca del seu destí. Entre els objectes indispensables hi portava or, un metall molt preuat per la diversitat dels seus usos. En Gaspar, que era el més jove, vivia en algun país de l’Àsia. En veure el senyal, va fer el mateix que l’altre mag, però en lloc d’or portava encens, una pols que aconseguien de picar branques i fulles d’un arbre; el cremaven i la seva aroma, a més d’agradable era bona per a la salut. El tercer, en Baltasar, era negre i vivia a l’Àfrica, va fer el mateix que els seus companys, sense oblidar d’agafar mirra, una resina aromàtica que es treu de l’escorça d’un arbre originari del seu país i, pel que es veu, també és guaridora.
Els mags dormien de dia i viatjaven de nit, ja que seguien el camí que l’estel els marcava. Al cap de moltes llunes es van trobar i van acabar de fer el viatge plegats; així va ser com un bon dia van arribar a Betlem on acabava de néixer Jesús. Van saber que aquell lloc era el final de la ruta, perquè la cua de l’estel va desaparèixer i, a poc a poc l’estrella va anar perdent color, fins que es va fer fonedissa. Els mags van visitar el nen i van donar els presents als seus pares...
Arribat a aquest punt, en Tom s’extasiava mirant per la finestra de la seva habitació imaginant el que acabava de llegir i, volent emular els mags intentava entendre el que deien les estrelles, sense aconseguir-ho. Per això va decidir que de gran seria astrònom, estudiaria a fons el cel i els astres, i entendria tot allò que restava ocult en la foscor de la nit. El noi s’adormia sense adonar-se’n, esperançat en el futur. En els seus somnis sempre s’hi colava alguna estrella que li ensenyava el llenguatge sideral. Li deien que elles no s’expressaven amb la veu com els humans, sinó que es comunicaven a través d’aquelles pampallugues que emetien diferents intensitats lumíniques, allò que a nosaltres ens semblen jocs de llum i de color. Estaven contentes de veure l’interès que mostrava en Tom i nit rere nit l’anaven alliçonant.
Aquest va ser el seu secret fins que es va trobar la mare dins el somni:
“Tom, Tom”, repetia la mare...
– No tinguis por, mare - va dir en Tom - tan sols parlo amb els estels. I de cop i volta es va trobar a sobre del llit, com si hagués aterrat d’un viatge espacial. La mare se’l mirava estranyada i li va dir que parlava en somnis.
- No són somnis, mare, les estrelles m’expliquen coses - va dir-li ell insegur, sense saber com reaccionaria. Per contra del que el noi es pensava, la mare no el va prendre per guillat i s’hi va mostrar interessada. “Que n’és de llesta!” pensava en Tom, i amb l’esperit embravit va començar a explicar-li tot el que sabia :
- T’has fixat mare, com parpellegen els estels? Com emeten diferents brillantors? Doncs aquesta és la manera que tenen de comunicar-se, és molt senzill, com una mena de codi Morse, es van passant informació de l’una a l’altra. Quan n’aprengui més te n’ensenyaré, tan sols hem d’observar...
La propera nit, en entrar a acotxar-lo, la mare li va dir:
- Tom, t’he de confessar que això que m’has explicat aquesta matinada, es veu que també li va succeir al pare...però amb els anys, van deixar de venir i ell quasi no en recorda res. Per això, i a fi que no et passi el mateix, t’he portat aquesta llibreta; a la tapa hi he enganxat gomets de colors amb forma d’estrelles. Si cada matí hi escrius els teus somnis, sempre els podràs tenir presents i quan siguis gran t’agradarà de tornar-los a llegir.
- Gràcies mare, ho faré...Per què no crides al pare i li ho expliquem? Aquest serà el nostre secret.