El Llençol

Després de la dutxa, s'eixuga bé (odia tornar al llit amb els cabells mullats) i duran una estona s'emmiralla per intentar descobrir des de quan ha començat a perdre atractiu per a les dones.
Abans, només li calien unes quantes mirades, una mica de conversa, bàsicament aduladora, algun somriure i, per regla general, aconseguia una candidata ferma a compartir vi, sopar i sexe. Això no volia dir que acabés passant. Ell, simplement, es dedicava a sembrar per recollir en un futur.
De tant en tant tornava a prendre contacte amb alguna d'aquestes candidates, refrescava la sensació que tenien pendent una cita prometedora. De vegades anava una mica més enllà i acabava per recollir, per donar el pas, moment en el qual la dona escollida acceptava, sense cap mena de dubte, la proposta.
En aquestes ocasions, i després del sopar i del sexe, una dutxa llarga i calenta, abans de tornar al llit, formava part d'un ritual que duia a terme amb automàtica exactitud. Sortia de la cambra de bany amb la tovallola cenyida a la cintura, el cabell ben sec, i caminava descalç i sense encendre cap més llum fins a l'habitació, on romania una estona als peus del llit contemplant la forma que dibuixava el cos de la dona sota el llençol.
Ara fa molt que no li resulta tan fàcil, i el ritual de la dutxa després del sopar i del sexe s'espaia més en el temps. Avui, per exemple, ha estat a punt de no fer-lo, però, finalment, hi ha hagut una dona dibuixant la seva forma sota el llençol. Ha hagut de ser una prostituta.
Li fa l'efecte que, d'ara en endavant haurà de ser així, hauran de ser prostitutes, o desconegudes solitàries que busquin consol a les barres dels bars de solters, que el joc de conquesta ha acabat, com també li fa l'efecte que mai tornarà a casa, que haurà de continuar voltant, sense una destinació que no sigui amagar-se o fugir. Continuarà emmirallant-se cada matinada en un mirall diferent, estrany, aliè, com el d'aquella pensió perduda en algun punt entre Barcelona i la fi del món.
Però el ritual ha de continuar. Això sí que és innegociable.
Es passa una mà per la cara, s'embolica la tovallola a la cintura i camina en la penombra fins arribar als peus del llit.
Des d'allà observa la figura sota el llençol durant una bona estona. I, aleshores, acaba el ritual. Deixa que la tovallola llisqui fins al terra i es masturba. Acostuma a trigar poc. Després embolica bé la figura de la dona amb el llençol, procurant no escampar la sang més del que ja s'ha escampat pel llit. Tiba del fardell i el fa caure a terra. L'arrossega fins la cambra de bany i el fica a la banyera. Comprova que no s'hagi tacat una altra vegada (ja no pot repetir la dutxa llarga i calenta amb el cos a la banyera) i es renta al lavabo les taques més visibles.
Quan la policia trobi, l'endemà, un cadàver embolicat en un llençol, a la banyera de l'habitació d'una pensió, ell estarà conduint cap a un altre poble, cap a un altre ritual. Cap a una altra prostituta, o cap a una altra dona solitària que busqui consol a la barra d'un bar de solters, perdut en algun punt entre Barcelona i la fi del món.