Cercador


Llista categories

El llapis màgic

Un relat de: Joan Gausachs i Marí
Era el primer dia de curs. En Ramonet anava més que content tot sol a l'escola, si bé és cert que la seva mare el vigilava des de la porta de casa seva, a l'altra banda del carrer, davant per davant del col•legi.
———oOo———


Aquell estiu havia vingut a passar uns dies amb ells l'oncle Berenguer. Bé, en realitat era oncle de la seva mare; era un senyor molt gran, amb una salut un xic delicada, amb el qual en Ramonet es va avenir ràpidament.

L'oncle Berenguer li va explicar moltes coses de la seva joventut, molts contes i d'altres històries i, com que de jove havia estat mestre, va aprofitar la seva estada per a fer-li un petit repàs que no li va anar gens malament; les seves explicacions eren senzilles i entenedores. En Ramonet no era mal estudiant, però a l’escola li costava memoritzar les lliçons; en canvi amb l'oncle Berenguer...

Quan l'oncle se'n va anar, va tenir una petita xerrada amb en Ramonet:

—Ramonet, escolta'm amb força atenció. M'ha agradat molt conèixer-te, ets un nen molt trempat i has escoltat amb força atenció les meves explicacions. D'aquí una setmana tornes a anar a estudi, jo no et podré fer el petit reforç que necessites, però... aquí et deixo aquest llapis; és un llapis màgic. Només l'has de fer servir al vespre abans d'anar a dormir. L'agafes amb força cura, te'l poses entre els palmells de les mans i les fregues, per fer-lo rodolar; poca estona, no gaire. Quan notis que les mans et fan un xic de pessigolles, para. Llavors busques al llibre la lliçó de l'endemà i la copies en una llibreta dues o tres vegades sense córrer, parant molta atenció en el que escrius.
—És màgic? De veritat?
—De veritat. Veuràs com les lliçons et quedaran memoritzades. Fes-ho sempre al vespre. Ah! Una altra cosa, d'aquesta conversa nostra no cal que en diguis res als pares... i el llapis, ja saps, només per a copiar les lliçons...
—Sí, oncle. No el faré servir per a res més.
———oOo———


L'oncle Berenguer, força sovint, rebia cartes d'en Ramonet. Cartes en les quals explicava els avenços que estava fent en el estudis.... gràcies a la màgia del llapis.

L'oncle Berenguer començava a creure en la màgia del llapis. Ell, a la seva edat, tornava a tenir ganes de viure, de llegir i contestar les cartes... Tenia ganes, moltes ganes de tornar a veure en Ramonet... i els seus pares... també!

Potser no podria esperar a les vacances d'estiu... Escriuria a la seva neboda a veure si el volien per Nadal. A més a més, el llapis potser ja necessitava un recanvi... amb tants estudis!


Escrit 11/07/2010
Revisat per PiCaPi 18/02/2012



Comentaris

Afegir comentari
  • Màgia[Ofensiu]
    Materile | 16-03-2012 | Valoració: 10

    Ai, Joan!!, rei de la màgia senzilla, entenedora i captivadora. També a mi m'has captivat amb una narració amena i sensible, que subtilment es va escolant dins del lector fins a atrapar-lo del tot i fer-lo mirar el seu llapis, en aquest cas el teclat de l'ordinador (a mi) .

    Tots hem de tenir alguna cosa en què creure: les armezs les portem a dins i només hem de creure que podem. Tu ens ho has demostrat en aquest conte.

    Una abraçada i que no ens falti la il·lusió.

    Maria Teresa

  • Hola, Joan![Ofensiu]
    Unaquimera | 05-03-2012

    Rebenvingut siguis a aquest món dels relats i els comentaris, on sempre seràs ben rebut com a “criticaire ferotge” de categoria especial-superior.
    Sincerament, feia temps que trobava a faltar les teves critiques, i tornar a saber de tu ha estat una gran alegria!

    Voldria tenir un llapis tan màgic com el que l’oncle va donar al Ramonet, però entretant t’escric aquestes línies “a dit i teclat”, ben segura de què el senyor Berenguer va ser la mar de ben rebut a casa de la seva neboda... però no tant com tu per aquí, per part dels teus admiradors critcats!

    T’envio una abraçada especial i superior,
    Unaquimera

  • La màgia dels llapis,[Ofensiu]
    free sound | 28-02-2012 | Valoració: 10

    La màgia dels contes.
    Bonica història.
    Un relat amb imaginació i il·lusió.
    Felicitats.

  • Entranyable![Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 28-02-2012

    Has creat una atmosfera deliciosa, una relació entranyable entre en Ramonet i el seu oncle. És ben cert que els nens es deixen portar per aquelles persones que mereixen la seva atenció, la seva confiança i la seva estima. I, si a sobre hi ha un punt de màgia, més que més. És ben cert també que la gent gran es retroalimenta d'aquesta relació. Els uns i els altres es necessiten i es complementen com bé narres en aquest conte tan ben trobat i escrit.
    Estic contenta de que l'hagis publicat, amic Joan Gausachs i Marí. He passat una estona màgica.
    Una abraçada ben forta,

    Mercè

  • Vincle generacional[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 28-02-2012 | Valoració: 10

    Hola Joan. M'alegra llegir-te de nou i llegir escrits així, amb una forta vinculació emocional. Encara que avui sembli una cosa estranya la relació entre gent gran i gent jove és fantàstica i enriquidora. No cal que es limitin a anar a buscar el net a l'escola i fer de cangur; hi ha moltes coses a fer, com fer punta al llapis màgic. Una abraçada i que tinguem sort... ja m'entens.

    aleix

  • molt bonic joan...[Ofensiu]
    joandemataro | 28-02-2012 | Valoració: 10

    el teu relat, alhora que tendre aquesta relació màgica que crees entre el nen i l'oncle que connecten , ells que els hi costa connectar amb el món que normalment els aclapara i els treu la il.lusió , és per això que després es troben a faltar

    un plaer haver-te llegit de nou
    una abraçada
    joan

  • M'agrada[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 28-02-2012 | Valoració: 10

    aquest tipus de màgia que , no tan sols ajuda en Ramonet , sinp al mateix oncle.
    Què bé tornar a trobar un relat teu , Joan !
    Una abraçada Un petó a la Núria.

Valoració mitja: 10

l´Autor

Joan Gausachs i Marí

124 Relats

1298 Comentaris

182836 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Afegir a preferits
Biografia:
   Joan Gausachs i Marí (Horta, 15/01/1942) sóc com es pot veure, un autor jove.
   En el meus inicis vaig treballar les redaccions escolars que ens feien fer en els col·legis "San Joaquín", d'Horta, i "Condal", aquell que està al costat del Palau de la Música de Barcelona.
   Més endavant, vaig col·laborar en revistes particulars que no estaven a la venda, motiu pel qual les meves magnífiques creacions han passat desapercebudes.
   De totes maneres voldria [voldria, en condicional] donar grans —més aviat seran petites— obres a la posteritat, sempre que a aquesta no li molesti.

—oO·Oo—

   Vaig arribar a Relats en Català per mitjà d'en PEP HOMAR I GIOL, del qual sóc un fidel seguidor. Després casualment, un dia, en obrir la pàgina, vaig veure, en l'apartat "Relats a l'atzar", un que em va cridar l'atenció: La Lola de Can Gasparó. Lola i Can Gasparó són dos noms molt vinculats a la meva família. De Loles, n'hi ha moltes, però que, a més a més, siguin de Can Gasparó!... Hi vaig ficar el nas. Efectivament, es tractava de la meva tia-padrina Lola Gausachs i Torelló, i la narració era feta per una néta seva: EULÀLIA MOLINS I ARAGALL, filla d'una cosina-germana, meva, de tota la vida.
   Aquestes dues circumstàncies m'han animat a penjar alguna coseta. Ho sento, ho sento!
   Ara bé: no vull pas que, si els meus relats no agraden, en Pep i l'Eulàlia en paguin les conseqüències.
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >