EL LLAC

Un relat de: celesti1462
EL LLAC

Vora el llac, en Genís observa la Glòria capbussar-se. La veu nedar i quan surt de l’aigua li llança petons amb les mans. Ella somriu, fa mitja volta i es torna a tirar de cap des de l’espigó que s’hi construí l’any passat. En Genís encén l’última cigarreta i tanca els ulls. Sent la nicotina eixamplar-li els pulmons i tus amb aquella tos seca que ha conreat amb els anys. En acabar, obre els ulls i esguarda l’embarcador. La noia. No ha sortit encara? S’acosta a l’aigua pel passadís de taulons i rellisca. Aquells mocasins..!! S’aixeca, es descalça i segueix, fent saltirons per esquivar les astelles. Quan arriba fixa l’esguard, pam a pam, en l’aigua del llac.

Aviat serą de nit. Ha estat mala idea de venir al llac, avui, sols. Com mala idea ha estat no aprendre de nedar en tots aquests anys en els qual sí que ho ha fet la Glòria. Mentre ella aprenia de nedar, ell feia tallers de reiki i meditació. Ahir, després de sopar, li explicava a la noia que en el taller no havien fet res perquè esclatà una discusió (calmada i relaxada, això sí) sobre l’existència o no de la telepatia. Ell deia que no... La Glòria badallava amb aquells badalls que sempre acabaven amb un “mare de Déu” per dissimular. Ell pensava que mai no li feia cas i que se’n fotia dels seus tallers.

Ara, sol damunt l’espigó humit i relliscós, pensa que hauria d’haver acompanyat la Glòria ala cursos de natació. I recorda perquè no varen fer classe ahir. I tanca els ulls i els punys i pensa ben fort fins que se sent rajar les llàgrimes i fer-se mal als palmells de les mans amb les ungles sense tallar.

“Estic aquí, a la teva esquerra, sota l’arbre. Aviat la marea amb colgarà”. S’espanta de sentir aquella veu tan endins. Però no dubta. Es tira a l’aigua i braceja com un gos amb totes les seves forces. Desperta a cops la inconscient Glòria. Desenreda el vestit de bany enganxat en una branca i es desmaia. Malgrat el fred, ella té encara prou forces per a arrossegar-lo fora de l’aigua.


















Comentaris

  • Que bonic[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 15-02-2016 | Valoració: 10

    Els teus relats son molt bonics. Moltes vegades ens penedim de no haver fet alguna cosa, puc entendre al noi. Menys mal que tot acaba bé
    Montse

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de celesti1462

celesti1462

217 Relats

214 Comentaris

74175 Lectures

Valoració de l'autor: 9.88

Biografia:
Sallent, Bages, 1962.

La dama de ferro m'assetja sense miraments. La colomassa cobreix el gel dels bassals enblanquinant-los pútridament a les vuit de cada matí. I no estem sols...

La Dama Blanca m'ofereix l'almoina dels seus secrets i s'obre, tota, per a mi. Em roba les idees i els pensaments buidant-me l'ànima cada nit. I ni tan sols gaudeixo el seu rostre... la seva boca xuclant-me l'alè....

celesti1462@gmail.com és el meu correu electrònic.

http://celesti1462.blogspot.com.es és el meu blog

@Tinocho1 si em voleu seguir a twitter..