el lector galàctic

El primer llibre que va llegir l'intel·lectual alienígena, després d'haver-se netejat les ulleres de cul de got i rascar-se la perilla, tal com havia vist fer als seus homòlegs terrícoles, fou el representant de les lletres catalanes, que responia al curiós títol de "relats en català v.01". Va fer-lo decidir en la seva tria el disseny agradable de la portada, però també hi va ajudar que fos a la primera maleta dels llibres europeus juntament amb els altres representants de la península ibèrica.

Un cop oberta la maleta, la tria fou fàcil, ja que va desestimar ràpidament "La història del Setge de Lisboa" només veure les atapeïdes línies del text i l'absència de diàlegs i punts i apart.

Amb "Obabakoak", el va vèncer la complexitat d'aquell estrany idioma, malgrat que les seves ulleres, connectades amb l'ordinador central de la plataforma científica de la nau, anaven equipats amb el traductor virtual més potent que existia a aquella banda d'Orion. L'amalgama d'erres i kas va fer tornar de color blau el vidre de les ulleres i l'intel.lectual va haver de reiniciar l'equip.

Potser amb la literatura galega hauria tingut més sort, però el funcionari de Madrid encarregat de tancar la selecció, escandalitzat pel títol altament pornogràfic del llibre ("follas novas", l'havia titulat aquella bandarra), el va censurar automàticament, preocupat per la imatge que podíem donar als extraterrestres.

El mateix funcionari va incloure a la maleta el llibre de l'Urdaci com a representant de l'idioma castellà, intentant matar dos pardals d'un tret, de manera que els possibles lectors es poguessin informar sobre la dramàtica situació de l'estat, a part de delectar-se amb la lectura. Evidentment l'alienígena va descartar el llibre amb una ganyota de fàstic, només veure la foto de la portada. I això que el funcionari havia enviat una còpia dedicada.

Finalment, de les lletres catalanes-valencianes, el funcionari de Madrid va constatar amb indignació que només havia rebut un llibre, per bé que, en un post-it afegit a la portada, s'hi llegia que en el llibre estaven recollides diferents parles de la llengua que a València es deia valencià, a Catalunya català i a la Cope polaco. L'alienígena es va decantar per aquest finalment, ja que l'altra opció era un cartró de Marlboro, enviat pel govern Andorrà, més interessat per promocionar el comerç interestelar, no necessàriament legal, que la seva poc rentable literatura.

El llibre català l'havia triat una buròcrata de la generalitat, tieta d'una de les autores de la Psicologia de les mones, que no va voler perdre la oportunitat de difondre el talent de la seva neboda escriptora. A l'alienígena, poc versat en la literatura, d'entrada li va agradar el disseny, i també que els capítols no fossin excessivament llargs i la lletra fos grossa i clara. Així ho va anotar en el seu quadern digital, en l'apartat destinat a la maleta 1 "Europa del Sud - Península Ibèrica ". Tal com havia vist en alguna de les filmacions que li havien proporcionat els seus documentalistes abans d'immergir-se en el món de la lectura, va llepar el dit amb una de les seves dues llengües i va procedir a passar pàgina.

Durant la mitja hora següent (no podem oblidar que estem davant d'una civilització molt avançada), el lector galàctic va llegir d'una tirada les 52 històries, car no sabia distingir entre el que era un relat i el que era una pròleg o un epíleg, i va omplir algunes pantalles de la seva llibreta digital.

Va descobrir en aquelles pàgines que era capaç de sentir por de la foscor i va notar una estranya sensació a la punta dels seus apèndixs genitals al sentir parlar del ventre pla d'una noia particularment fogosa. També va notar que el seu ull vessava un líquid amb gust a sal i, en el seu cas a sofre, quan li parlaven d'una noia enamorada de la música i que la seva mandíbula dibuixava un somriure amb la història del difícil que és ser dona. No va parar d'afegir anotacions mentre llegia un relat sobre una bruixa bona i va haver de buscar en els més recòndits arxius de la seva base de dades informació sobre paraules tan incomprensibles com autobús i atzucacs. Finalment va haver-se de llegir tres cops, un d'ells amb el llibre a l'inrevés, el relat sobre el cel del melòman, que no hi havia manera d'interpretar amb els paràmetres lògics del seu ordenat cervell.

Va tancar el llibre satisfet, i va apuntar com a conclusió general que veia moltes possibilitats en aquell arcaic sistema de processament i generació d'informació dels terrícoles. Les seves bones sensacions es van veure encara confirmades amb el primer llibre de la següent maleta, un petit llibre en francès, ple de dibuixos, que el va fer plorar com una magdalena i somriure com un beneit i que va tancar incomprensiblement feliç.

Va pensar que hi havia una riquesa tremenda en aquelles quaranta-set maletes, plenes de papers que no tenien cap mena de sentit per a la seva civilització abans d'arribar a la terra. Pensava que hauria d'enviar un informe favorable a la comissió interplanetària d'afers externs, en referència a la preservació de la civilització terrestre. Malauradament, com acostumava a passar en aquests casos, el procediment burocràtic dels comités de sabis era infinitament més lent i carregós que els mecanismes de presa de decisions dels polítics i els militars. Ja feia estona que havien convençut el cap de l'expedició científica que la terra havia de ser destruïda per tal d'urbanitzar-la de nou. La incapacitat dels seus governs per aturar el canvi climàtic que els havia de portar igualment a desaparèixer i la seva indiferència davant la fam que assolava una gran part de la seva població van fer que es decretés que la civilització terrestre era insostenible i que s'iniciés l'atac preventiu.

Quan l'intelectual començava a llegir "El retrat de Dorian Gray", les màquines de destrucció massiva de les entranyes de la nau principal ja s'havien posat en marxa.