EL JUST I EL LEGAL

Un relat de: quin valiente


A les portes d'un motel es van trobar
dos jutges
amb les seves respectives dones ...
M'explicaré per si de cas
no ha quedat prou clar.
Cadascun de llurs senyories anava del braç...
de la "tia" del rival.

Aclarit? Prosseguim.
Molt lluny d'embrancar-se’n
en discussions i cridories,
sorpresos mes correctes,
obria el foc el veterà
que va proposar seriós i recte.
- Legal seria que obviant
casualitats de la vida
donéssim pas al natural
intercanvi i cadascú
amb la seva mitja mandarina
(aquí vindria taronja… però no rimava)...
Desaparegués al punt,
en aquest punt en el qual ens trobem.
I demà serà un altre dia.
- legal seria però dubto
i molt que fos just, sa senyoria
- va dir el segon-.
Perquè oblidem que
mentres vostès ja han gaudit de
edredons de lloguers,
sauna, mini bar,
canal per adults i no sé quants més plaers
nosaltres dos, això és:
la sua dona i jo,
la sua muller I jo,
la sua xurri I jo...
Ens disposàvem,
també furtius, a un altre
intercanvi.
Intercanvi de mirades,
i de carícies,
i de somriures,
i mossegades,
i de posturetes,
I d'olors,
i d'improperis,
i petonets,
i de mentides,
i de crits,
i de suors...
Intercanvi de llavors
i de sangs, si cal,
en un pols,
memorable de fet,

en els
anals

del dret.

Quin valiente







Comentaris

  • Ritme[Ofensiu]
    SrGarcia | 23-12-2017

    M'agrada com es va accelerantt el ritme. Sense dir res es diu tot per la prosòdia.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: