El Judici de Paris

Un relat de: afrodita

En Paris era un home d'emocions fortes, un somiador que portava el "carpe diem" tatuat a la pell. Es guiava per la intuïció, feia el que sentia i es deixava fer quan era el moment. Tenia clar que els déus li havien atorgat la vida per viure, no per limitar-se a existir.

Tot i la seva joventut, el seu afany per sentir-se viu sovint l'havia portat a situacions extremes, a encarar-se amb el costat fosc de la vida i alhora a conèixer la màxima felicitat. Però en Paris havia jugat a ser Déu massa vegades, i Zeus des de l'Olimp li havia preparat un llamp ben carregat per picar-li la cresta aquella mateixa nit, sabia perfectament quins punts febles havia de tocar per tal de posar-lo a prova de debò.

L'Helena tenia una cabellera morena i ondulada, era bruna de pell i lluïa un somriure radiant, perfilat per uns llavis molsuts que havien creat un munt de fantasies dins la ment de Paris des del dia que la va conèixer. Feia uns mesos que vivien junts en una mena d'acord mutu, només per garantir-se el sexe gairebé totes les nits. Potser per aquest motiu, la va sorprendre encara més que en Paris es vestís amb les seves millors gales i li digués abans de marxar que no l'esperés desperta aquella nit. Ella, contenint davant seu la gelosia, es va quedar tancada a casa desitjant amb totes les seves forces que Hera es compadís d'ella i l'ajudés a esbrinar qui podia ser l'escollida aquesta vegada...

Al cap de poc, Paris estava assegut en un dels tamborets de la discoteca més fashion de la ciutat, desfeia dins la boca el glaçó que havia quedat al got després del segon whisky, començava a estar impacient, feia gairebé mitja hora que esperava la seva Atena particular...una dona d'uns vint anys més que ell, un pou de saviesa ben situada econòmicament que havia conegut a través d'un parell de contactes comuns a la feina. Si el tracte sortia bé, entre la iniciativa de l'un i els coneixements de l'altra, en pocs mesos duplicarien els beneficis de l'empresa i tindrien pràcticament la vida solucionada.

De nit es feia dir Afrodita, els seus encants eren més que evidents... era una rossa escultural, tenia unes faccions sensuals i uns pits voluptuosos que encara feien més sinuoses la resta de les seves corbes. Lluïa un escot que marejava a qualsevol i tenia uns ulls verds que fulminaven tots els homes que li passaven pel davant. La seva bellesa de canons clàssics ho eclipsava tot al seu pas i sempre havia sabut com aprofitar-ho. Acabava de triar presa i gairebé mofant-se de tots els qui se la miraven amb delit, es va obrir pas amb el soroll dels talons fins a situar-se estratègicament a la barra de la discoteca, on recolzada en la posició idònia per ressaltar encara més l'exuberància de les seves formes, va saludar en Paris...l'escollit.

Comentaris

  • Sol_ixent | 22-07-2008

    Crec que mai t'havia llegit, però he quedat gratament sorpresa amb la teva prosa àgil i alhora senzilla.

    Per cert, molt bona aquesta frase:

    "Tenia clar que els déus li havien atorgat la vida per viure, no per limitar-se a existir."


    Fins aviat, i bon estiu!!!!!!!!!

    Sol_ixent

  • volia aclarir sobre els jutges...[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 10-06-2008

    que de fet, aquells eren els comentaris de Màndälf, i que jo no vaig afegir res, perquè hi estava del tot d'acord, teníem tres relats finalistes, i el teu va ser el que va pesar més... i es va endur el premi, sense cap discussió.

    Felicitats pel relat que està escrit amb molta traça i sembla que amb coneixement de causa.
    Per alguna cosa duus el nom d'una deesa.

    Una abraçada afrodita.

  • Comentaris dels jutges[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 10-06-2008 | Valoració: 10

    Estava clar. Una deessa com tu no podia faltar a la cita. I ho fas amb una història actual esquitxada d'intervencions mitològiques. Els fets producte de l'ambició, pocs principis i manca de compromís, castigats pels déus de l'Olimp. És un còctel molt interessant el que has plantejat.
    Potser sí que els excessos en aquesta vida haurien de ser vigilats pel Zeus i que dones canya als que es passessin. L'Afrodita no donaria l'abast. A part d'aquesta conya, molt bé el teu relat.
    Algunes consideracions perquè no sigui tot diví. En lloc de "...li havia preparat un llamp ben carregat..." potser quedaria millor "...li havia destinat un llamp ben carregat...", una mica més mitològic.
    Potser em sobra "noia maca" per l'Helena. Amb l'explicació posterior el lector ja ho dedueix. A no ser que "maca" tingui una altra connotació.
    Deu ser ".. que no l'esperés desperta.." suposo, encara que la versió exposada també podria tenir el seu significat

  • no...[Ofensiu]
    Nurithy | 16-05-2008

    m'estranya que fos el relat guanyador. Realment és un bon relat.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de afrodita

afrodita

33 Relats

158 Comentaris

58913 Lectures

Valoració de l'autor: 9.54

Biografia:
Perquè ella?

Perquè afrodita
és amor, passió
sentiment, acció
luxúria, seducció

Perquè afrodita
és essència i vida
l'instint més bàsic
l'aire que respires

Jo?

dona de lletres
Amant de l'art
Els peus a terra
El cor volant

Somiadora de dia
princesa de la nit
dues cares, un destí
llevar-me i ser feliç



...Perquè viure no és només existir...


AfrOditA