Cercador
El joc del dau
Un relat de: Tanganika- Compartir:
L'Olga i en Tomàs es veien una vegada al mes per fer allò que els homes i les dones fan junts íntimament.
On? Això depenia del dau i del nombre que digués.
1. Casa d'ella.
2. Casa d'ell.
3. Al bosc.
4. En un hotel.
5. En una cala.
6. En el cotxe.
Els dos primers nombres eren inútils: molt agosarat quedar en un domicili i quadrar els horaris. Sortosament apareixien tresos i sisos, en un parell d'ocasions el cinc i una vegada el quatre, el més car, d'altra banda.
És clar que tots dos sabien que en tirar si sortia 1 ó 2 seria immediatament substituït i que l'altre/a s'ho creuria dins el consens subtil que havien establert.
La segona part del joc es duia a terme quan es trobaven. Enrigolats, amorosos i delerosos llençaven el dau per torns i funcionava així:
1. Petons intensos in crescendo.
2. Mossegadetes.
3. Xiuxiueig de mots a cau d'orella.
4. Camins i circuits amb la llengua.
5. Mans i dits investigaires.
6. Lliure elecció per assolir l'orgasme.
El joc l'havien inventat un dia fent el cafè a mig matí. Tots dos treballaven a l'ajuntament i un bon dia s'havien clissat i agradat i van començar a esmorzar junts. Tant l'Olga com en Tomàs estaven casats.
El joc del dau omplia un buit important a les seves vides i calia conservar-lo.
La petita Paula era a cala àvia, com cada dissabte. Li feia companyia, l'avi feia poc que havia deixat aquest món. Mentre la dona era a la cuina fregint patates i fent la carn arrebossada , la nena s'entretenia tafanejant què contenien uns calaixos d'un moble del menjador.
-Iaia, un dau! Que jugarem a l'oca o al parxís, després?
L'Olga va quedar-se uns moments petrificada.
I va veure en Tomàs mirant-se-la, menjant-se-la, gaudint-la... i li va venir un orgasme-llampec que la va atravessar fins a l'ànima i que la va deixar tremolant, dreta, mentre l'oli roent daurava els aliments i unes sobtades llàgrimes caigudes a les paelles provocaven esquitxos a la cara que no es va protegir.
En Tomàs havia mort feia sis anys, com les cares del dau.
On? Això depenia del dau i del nombre que digués.
1. Casa d'ella.
2. Casa d'ell.
3. Al bosc.
4. En un hotel.
5. En una cala.
6. En el cotxe.
Els dos primers nombres eren inútils: molt agosarat quedar en un domicili i quadrar els horaris. Sortosament apareixien tresos i sisos, en un parell d'ocasions el cinc i una vegada el quatre, el més car, d'altra banda.
És clar que tots dos sabien que en tirar si sortia 1 ó 2 seria immediatament substituït i que l'altre/a s'ho creuria dins el consens subtil que havien establert.
La segona part del joc es duia a terme quan es trobaven. Enrigolats, amorosos i delerosos llençaven el dau per torns i funcionava així:
1. Petons intensos in crescendo.
2. Mossegadetes.
3. Xiuxiueig de mots a cau d'orella.
4. Camins i circuits amb la llengua.
5. Mans i dits investigaires.
6. Lliure elecció per assolir l'orgasme.
El joc l'havien inventat un dia fent el cafè a mig matí. Tots dos treballaven a l'ajuntament i un bon dia s'havien clissat i agradat i van començar a esmorzar junts. Tant l'Olga com en Tomàs estaven casats.
El joc del dau omplia un buit important a les seves vides i calia conservar-lo.
La petita Paula era a cala àvia, com cada dissabte. Li feia companyia, l'avi feia poc que havia deixat aquest món. Mentre la dona era a la cuina fregint patates i fent la carn arrebossada , la nena s'entretenia tafanejant què contenien uns calaixos d'un moble del menjador.
-Iaia, un dau! Que jugarem a l'oca o al parxís, després?
L'Olga va quedar-se uns moments petrificada.
I va veure en Tomàs mirant-se-la, menjant-se-la, gaudint-la... i li va venir un orgasme-llampec que la va atravessar fins a l'ànima i que la va deixar tremolant, dreta, mentre l'oli roent daurava els aliments i unes sobtades llàgrimes caigudes a les paelles provocaven esquitxos a la cara que no es va protegir.
En Tomàs havia mort feia sis anys, com les cares del dau.
Comentaris
-
Sensibilitat de sis cares[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 13-01-2013 | Valoració: 10
Òooooooooondia, quin relat tan ric! Té sis cares de sensibilitat o moltes. L'erotisme que desprèn a l'inici dona pas a l'emotivitat adulta del final. Realitat innegable això de les relacions més enllà de la parella, originalitat en el joc del dau en situacions diverses i un polsim final de canyella per arrodonir un relat magnífic, de veritat magnífic. Una abraçada.
Aleix
l´Autor
216 Relats
219 Comentaris
132652 Lectures
Valoració de l'autor: 9.46