El joc de la sirena

Una sirena trapella
nedava entre dos aigües
jugant a ser donzella.

Les corrents marines
tenien el poder
de fer-la exaltar.

Escates tocades per llum de lluna
emetien reflexos argentats
i a mida que el sol sortia,
es barrejaven amb daurats.

Pols de diamant s'escampava al seu pas
amb barreja de tons maragdes, turqueses i robins
llençava les seves rets plenes de feromones
zel que l'empenyia a portar a terme la seva passió.

Coqueta i juganera, un cop tirat l'esquer
s'amagà entre les roques,
passant desapercebuda
camuflada en l'entorn.

A fi de perpetuar l'espècie
vigilava com una fura,
tot el que passava al seu voltant
i esperava entre les ombres
el mariner més formós.

Tots, atrets per l'estelada,
seguien el camí acolorit i olorós
que ella hàbilment els havia marcat
i rient enjogassada cercava el seu preferit.

Fins que va sortir de dins les ombres
i jugà a fet i amagar
Com gaudia l'entremaliada!
fent-los anar amunt i avall.

Ara, amb la cua li fregava la galta al més ben plantat
mentre amb suaus mans, acariciava l'espatlla d'altres afortunats
i sense parar de moure's, al ritme de les corrents
va aconseguir que el seguici arribes fins el seu amagatall.

Aviat, el somriure complagut
per tot el que havia provocat
es va acabar amb un esglai.

No comptava amb la destresa del pirata dels ulls blaus
i ell d'una sola estrebada
l'arraconà entre la sorra i les algues del seu cau.

Traient-la de circulació
ella quedà encisada per la llum d'aquelles turqueses
hipnotitzada i sense oferir cap resistència
es va deixar seduir, per aquell brivall.

Desprès d'armar una gran rebombori
el mariner va cloure els ulls
i amb tan sols un petit alè de vida
va restar extenuat entre el braços de la sirena.

Quan el pirata despertà
ella ja l'havia conquerit
i ben encisat
no va voler marxar del seu costat.

Ara, envoltat està, de petites sirenetes amb ulls de turquesa
mai més va deixar aquell racó de pau
on a més de l'amor de la mare, les seves filles jugaven amb ell
fent-lo caure i repescant-lo de qualsevol vaixell.