Cercador
El joc de 'La parella unida'
Un relat de: Mena Guiga- Compartir:
Va estar-s'hi uns anyets, aquell matrimoni, per elaborar-lo com és de menester. S'hi va dedicar amb cos i ànima, sent-ne exemple, del joc 'La parella unida...i reunida...i a jugar!'. El van patentar i un empresari de somriure net com una patena -que té un cost- s'hi va engrescar i el va promo promo porno promo-pornocionar, tot junt i tot separat. I mai millor dit: la dona de la parella, la Cita, va sentir apetit sexual per ell i l'home, que es deia Nuald -de Ronuald- que s'hi va avenir. Així...jugarien, units i reunits, i encara es vendria més.
El marit no és que s'afectés massa. Tot són trams i el joc ja havia estat parit. Li venia de gust enredar-se amb una entesa en vins que envellien sota aigua, entre trenta i quaranta metres de profunditat (tant com la seva capacitat anímica d'entregar-se, cos a part). Una escórpora vigilava les ampolles dins gàbies -la beguda resultant tindria, però no se sabia, una certa fragància d'amargor mediterrània, per l'empresonament i no pas pel que es pensaria: la inacabable contaminació. Aquell peixàs d'aspecte ferrut, antediluvià, era tan respectat que no calia llogar vigilant i així la venda del producte tindria més marge de guanys. D'aquesta manera li ho explicava la Vicky a l'ex de la Cita, en Mau (de Dalmau).
Cada nova parella es mostrava feliç, el negoci de cada cosa era un fet i en expansió geomètrica.
Per això van fer vacances a la muntanya, en un allotjament rural de standing màxim amb els equipaments arxiultrahipermegaluxososestupends a joc, per descomptat.
El destí va i ve com li rota o com l'han programat o com es vulgui suposar, sobretot quan se l'escriu i s'utilitzen personatges.
Incomprensiblement (o no) unes vespes d'origen regioasiàtic, malparidíssimes i invasores al deu per mil, van picar la Vicky i en Nuald directes al cor, punxada letal.
Es van trobar a l'hospital, la Cita i en Mau. Ella, que duia un top supertop, s'havia operat els pits ni sabia perquè. Anava abillada amb texans amb estrips, ajustats i elàstics, marcant l'ungla de camell. Sabates altes que li estaven fent mal a alçades desconegudes en un insistent quallar. Cabells estirats per una rosca que s'enroscava i sant tornem-hi, que els rínxols rínxols són, tenen un poder difícil de sotmetre. En Mau anava amb camisa de marca, espitregat, mostrant pèl de mascle sensual. Havia oblidat les camisetes de cotó descolorides i amples de tantes rentades. Pantalons de qualitat-sóc-dalt-la-piràmide-social i sabates de jutge per amunt.
Es van donar el respectiu condol i quan van haver passat unes setmanes, tant la Cita com en Mau van coincidir enviant-se un e-mail el mateix dia i a la mateixa hora. Ella li deia, enrigolada, que si encara portava mitjons desaparellats i de colors llampants. Ell li preguntava si conservava el tattoo de l'espiadimonis sobre una cala al bell mig de l'esquena.
Van quedar per prendre vi fora desgarjolat, sopa d'escórpora jubilada -més substanciosa- i jugar a 'La parella unida'.
A data d'avui ni els cal.
El marit no és que s'afectés massa. Tot són trams i el joc ja havia estat parit. Li venia de gust enredar-se amb una entesa en vins que envellien sota aigua, entre trenta i quaranta metres de profunditat (tant com la seva capacitat anímica d'entregar-se, cos a part). Una escórpora vigilava les ampolles dins gàbies -la beguda resultant tindria, però no se sabia, una certa fragància d'amargor mediterrània, per l'empresonament i no pas pel que es pensaria: la inacabable contaminació. Aquell peixàs d'aspecte ferrut, antediluvià, era tan respectat que no calia llogar vigilant i així la venda del producte tindria més marge de guanys. D'aquesta manera li ho explicava la Vicky a l'ex de la Cita, en Mau (de Dalmau).
Cada nova parella es mostrava feliç, el negoci de cada cosa era un fet i en expansió geomètrica.
Per això van fer vacances a la muntanya, en un allotjament rural de standing màxim amb els equipaments arxiultrahipermegaluxososestupends a joc, per descomptat.
El destí va i ve com li rota o com l'han programat o com es vulgui suposar, sobretot quan se l'escriu i s'utilitzen personatges.
Incomprensiblement (o no) unes vespes d'origen regioasiàtic, malparidíssimes i invasores al deu per mil, van picar la Vicky i en Nuald directes al cor, punxada letal.
Es van trobar a l'hospital, la Cita i en Mau. Ella, que duia un top supertop, s'havia operat els pits ni sabia perquè. Anava abillada amb texans amb estrips, ajustats i elàstics, marcant l'ungla de camell. Sabates altes que li estaven fent mal a alçades desconegudes en un insistent quallar. Cabells estirats per una rosca que s'enroscava i sant tornem-hi, que els rínxols rínxols són, tenen un poder difícil de sotmetre. En Mau anava amb camisa de marca, espitregat, mostrant pèl de mascle sensual. Havia oblidat les camisetes de cotó descolorides i amples de tantes rentades. Pantalons de qualitat-sóc-dalt-la-piràmide-social i sabates de jutge per amunt.
Es van donar el respectiu condol i quan van haver passat unes setmanes, tant la Cita com en Mau van coincidir enviant-se un e-mail el mateix dia i a la mateixa hora. Ella li deia, enrigolada, que si encara portava mitjons desaparellats i de colors llampants. Ell li preguntava si conservava el tattoo de l'espiadimonis sobre una cala al bell mig de l'esquena.
Van quedar per prendre vi fora desgarjolat, sopa d'escórpora jubilada -més substanciosa- i jugar a 'La parella unida'.
A data d'avui ni els cal.
l´Autor
879 Relats
930 Comentaris
436213 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
Sóc del 66.I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.
La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).
Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.
'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.
L'escriure per què i per a què.
I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.
La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)
Mantra: jo agraeixo, jo estimo (aplicat o assajat, l'important és tenir-lo present).
Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.
Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.
Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).
I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.
Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.
Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.
El 2018 he passat a ser VEGANA, la decisió més maca de la meva vida. Saber que no col·laboro gens en la indústria càrnica, làctica, d'ous, de la pell, de l'oci amb animals, de l'experimentació amb ells...fa estar millor. Crec, sincerament, que el veganisme és la llum del món i l'únic sistema redemptor.
****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.
butxaca5@gmail.com