El Jesuïte i el Rabí

Un relat de: Conxa Forteza

Era un horabaixa de tardor gris i plujós, el rabí Nissan Ben-Avraham ( abans Nicolau Aguiló ) es passejava per els deserts carrerons del antic Call de Ciutat, mirava les velles pedres que degotaven humitat, li semblava que vessaven llàgrimes per la gent que antuvi omplia aquests carrers, quan homes i dones podien viure segons els seus costums i pregar a Adonai amb la cara descoberta.
Ell pertanyia a aquella antiga nissaga, gent que foragitats del destruït Call, convertits al catolicisme a la força, perseguits a mort, havien continuant durant segles fidels a la llei dels seus avantpassats, fins que el fum del darrer fogó encès baix el símbol de la creu, havia aconseguit anorrear-los i convertir en cendres el caliu tants d'anys covat.
Les seves passes el dugueres davant el que havia estat l'antiga Sinagoga Major, ara convertida en església dels Jesuïtes, el cor li feia mal, li semblava sentir el crepitar dels incendis, els crits de la gent fugint esporuguida, de la turba entrant a la sinagona com una riuada folla àvida de sang, el tabernacle profanat, els rotlles de la Torà esqueixats i convertits en cendra, els objectes de valor amuntegats llestos per el seu expol.li .....
Aquesta mateixa tarda havia estat visitant et tresor de la Catedral, s'havia passat una llarga estona davant la vitrina on es mostraven al públic com a botí de guerra els antics Rimmonin de plata robats a la Sinagoga 600 anys enrera ...

Anava tan absort amb els seus pensaments que no es va adonar que un algú corria cap a ell i feia el gest d'abraçar-lo va alçar els ulls, un home ja gran pronunciava el seu nom, en veu tremolosa per l'emoció.

.-Nicolau no em coneixes ?

El rabí intentava recordar, feia molts d'anys que havia abandonat la seva petita illa, havia retornat a la Terra Promesa i abraçat l'antiga llei dels seus avantpassats. Va mirar l'home més de prim compte, el seu vestit proclamava el seu estat de sacerdot, una llumeta s'obri pas entre els seus records ..

.- Oncle Ramon ?

.- Si fill meu, jo era cosí del teu pare, quan vares marxar a Israel vaig anar a visitar-lo, vaig dir-li que estaves perdut, que ja no hi havia rés a fer amb tu.

La veu del Jesuïta es va fer petita, plorant va donar mitja volta i corrent va entrar dins l'església com a cercant refugi ...

El rabí es quedà trist després de 600 anys un altre vegada dues persones de la mateixa sang es veien enfrontades per la mateixa intransigència que en va separar tantes,

Va alçar el cap i va mirar el cel, un raig de sol començava a obrir-se pas entre els niguls, una forta anyorança de la que ara era la seva terra es va apoderar d'ell, va pensar així com la llum sempre guanya a les tenebres, algun dia el cel serà clar per a tothom ....


Comentaris

  • Estava cercant[Ofensiu]

    Sí estaba cercant l'article teu Conxa sobre l'adéu del jueu i ara no'l me trob. Aixi que ho posaré aquí. No es cap codolada malfeta meva sino el mateix poema de Ramón Picó Campamar. Val la pena que el llegeixin.

    L’adeu del Jueu
    " Aquel pueblo, pues en donde subsisten preocupaciones
    demuestra poca ilustración."
    ( J.Cortada, Viaje a Mallorca )
    Lema
    Ay ! Mallorca, si pogués
    si pogués obrir-te els ulls
    De les platges de Mallorca
    s’allunya una nau inglesa:
    mar endins se'n va la barca,
    mar endins a tota vela
    llaurant-ne les blaves ones
    i per la ventisca empesa
    Assegut prop del timó
    de la nau que fuig d'en terra
    hi ha un jove creuat de mans
    girat vers l’illa que deixa,
    no té color a la cara,
    i molta deu ser sa pena
    puix que així com més s’allunya
    com més s’allunya d’enterra
    les llàgrimes poc a poc
    ne van omplint sos ulls negres,
    fins que dant un trist sospir
    parla d’aqueixa manera:
    <<" Ay !, Adéu! Rep pàtria aimada
    l’adéu que mon cor t’envia
    que avui t’esguard, pàtria mia
    per la darrera vegada!
    Qui porà dar-me consol
    al país on se’m desterra?
    Qui lluny de tu, bella terra
    que un temps fores mon bressol?
    Com poré trobar plaer
    al país on me’n vaig ara
    si allà quants vegen ma cara
    me diran “És estranger !” ?
    En va desitgen mos llavis
    de l’arma pintar-te el dol…
    Adéu mon aimat bressol!
    Adéu tomba de mos avis !
    Feliços los que reposen
    damunt ta falda, illa bella;
    nasqueren amb bona estrella
    los que tal ditxa gosen !
    Mes jo lluny de tu viuré
    sempre esclau de la tristesa
    fins que al pes de ma vellesa
    lo meu cos doblegaré,
    i en ma trista desventura
    dementres iré penant,
    jorns i més jorns passaran
    i mai cap jorn de ventura!
    En va esperaré amb anhel
    lo dia de mon retorn...
    Per mi serà cada jorn
    una glopada de fel,
    fel que beuré verinosa
    fins que fort la mort m’abraci,
    fins que el riu que mon plor faci
    m’arrossegui dins la fossa !
    Ai, Mallorca! De mos plers
    Moriran les flors darreres !
    Mai més veuré tes paumeres
    ni tos frescos tarongers;
    ja mai mes sota el brancatge
    de tos parrals dormiré
    i pus de nit tornaré
    tot cantant a mon vilatge !
    Des d’avui sempre debades
    m’haurà d’esperar l’aimia;
    no iré a dir-li com solia
    pus cançons ni codolades !
    Oh, mai més ! A trist paratge
    M’envien com desterrat
    perquè mon nom du lligat
    de mos pares lo llinatge.
    Un tribunal que es diu Sant,
    Que es diu Sant i mata i crema,
    sobre mon front l’anatema
    n’ha llençat per dar-me espant;
    no per l’anatema ploro,
    que és cosa en en què jo no hi crec,
    sols és perquè viure dech
    lluny de la pàtria que enyoro
    Lo tribunal que ara empunya
    de los botxins la destral
    en lloc de la creu, senyal
    de redempció, m'allunya
    per fanàtic d’eixa terra,
    sens comprendre al fer això
    que és més fanàtic que jo
    lo tribunal que em desterra !
    Oh ! Diuen que só jueu
    i sols per això em desterren
    me castiguen, se que s’erren !
    que els matés un llamp de Déu ! >>
    I esclatant lo jove en plors
    Sobre el pit son cap doblega,
    vol parlar i s’ennuega
    sospira... i és a llavors
    que tot d’un cop aixecant
    son cap exclama amb feresa:
    << Oh ! Finesqui ma tristesa !
    I acabi mon amarg plant !
    Que no es deu lo que he dit,
    al plorar jo no pensava,
    a la terra que és esclava
    d’un tribunal maleït !
    Mallorca, en bona hora adéu !
    La terra com tu atrassada
    no és digna ni mai l’ha estada
    d’esser pàtria d’un jueu ! >>
    Ramon Picó i Campamar 1867

  • llum i tenebres[Ofensiu]
    iong txon | 19-11-2005

    Sabent, com dius a la introducció, que aquest relat està inspirat en una trobada real ente els dos personatges, tot el missatge cobra una gran força.

    Jo en resumiria una lectura dient que hi ha paraules que uneixen i paraules que separen. I cal anar molt en compte amb les paraules perquè sovint podem ser esclaus de les paraules que hem pronunciat, fins i tot, com ilustra la fi del relat, malgrat que hagin passat els anys.

    Sembrem paraules i gestos d'amor i reconciliació i collirem fruits d'unitat i pau!

    PER MOLTS ANYS i enhorabona per aquest bonic relat, Conxa.

    Quim

  • rabí[Ofensiu]
    abeixa | 22-09-2005 | Valoració: 10

    m'agradat

  • Certament, mancava informació.[Ofensiu]

    Hola,
    Que l'actual esglesia dels Jesuites, fos abans la Sinagoga, és una dada essencial.
    Entenc que son elements que s'han d'incorporar, perquè el sentit, que certament per a tu és evident, sigui comprensible per a tothom.
    No únicament hi ha, una distància religiosa, sinó que de resultes d'aquesta, uns son expoliats i els altres beneficiats.
    Conxa, insisteixo i torno a insistir, vull un relat teu pefr a www.guimera.info/avui/tribuna , i a més si pots, el cap de setmana del 13 i 14 ves a Guimerà, i veuras en viu i en directe, una Vila Medieval, en un dia de Mercat.

    Una aferrada, crec que aixi és correcte, oi ?

    mora.a@guimera.info

  • Sensació de mancança, de "poquetat"[Ofensiu]

    Hola,
    Donava per a més, el Jesuïte surt més al titol que al relat, i de fet, era ben be el mateix que fos Jesuïta, que Mercedari, oi ?
    Sempre m'agraden els teus relats, però aquesta sensació, dificil de definir , de trobar que hi manca quelcom- de no trobar . potser, és comú a d'altres relats teus.
    De tota forma, una vegada més. et reitero l'oferiment de publicar obra teva a www.guimera.info7avui/tribuna , amb o sense imatge.
    Una salutació.
    mora.a@guimera.info

  • La llum guanyarà les tenebres![Ofensiu]
    Jofre | 01-08-2005 | Valoració: 9

    Conxa,

    Els comentaris d'en Xavier i la Carme són d'una lucidesa encomiable. L'exhortació que et fa amicalment la Carme la comparteixo. El relat pot ser perfectament un prefaci d'una obra més ambiciosa. Ara, jo entenc que el voler de l'autora ha de prevaldre. Qualsevol paraula, paràgraf o text és sempre enriquidor en el teu cas. Això tots ho afirmem.

    Breument i amb ordre:
    1-velles pedres: degotar, vessar... pregar.
    2-Convertir el caliu en cendra.
    3-Esqueixar la Torà; així arriba més endins.
    4-(Salt temporal sobtat ben guiat). Canvi de ritme i passem a abraçar els ulls (l'època actual sembla, aparentment, més acollidora). Però seguim absorts. Cert.
    5-Exacte, els vestit proclamen, encara avui, nostra condició.
    6-Diàleg amb força llacunes que el lector ha d'omplir tot d'una. Però el fil no es perd.
    7- Descripció final esperançadora.

    Bé, humilment te'n dic 7, un número tan sagrat...

    Hem de creure-ho. I tant Conxa.
    La llum guanyarà les tenebres... i per tothom.

    Una abraçada.

  • Ens arrossegues...[Ofensiu]
    Carme Cabús | 14-01-2005

    ...gràcies al punt de vista, a la vivència del protagonista, i vivim amb ell, lliurament, malgrat que ets tu qui duus el timó, el seu dolor de segles.
    Planteges de forma genial la història, i aprofites tots els recursos per donar dramatisme al relat, basat en la contradicció i la força del poder.
    Jo el faria més llarg, més descriptiu, més literari. M'esmerçaria en les descripcions del barri, dels personatges, en el seu aspecte, etc. Traspassa l'anècdota, tal com saps fer magistralment. Exactament en la mateixa línia. Crec que els teus relats del Call de Mallorca tenen una gran entitat. Paga la pena que ens hi facis recrear i que, a més, aprenguem una part de la Història i també sobre la condició humana. Tu et capaç de servir tot això en safata!

Valoració mitja: 9.33

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: