EL HOBBY DE LA MASSATGISTA ((segona part: el desenllaç)

Un relat de: Sebastià Climent

Avui dissabte tindré resposta a la pregunta... Per a què m’havia convidat a visitar el seu obrador? Tinc una barreja de sensacions contradictòries, depèn de quina interpretació en faig de les seves paraules. Si m’ho miro fredament, penso que la seva intenció es la d’ensenyar-me el seu mon creatiu, allà on practica i fa realitat el seu hobby. Potser, de passada, voldrà conèixer la meva opinió sobre la seva obra. És possible. Però si m’ho miro d’una forma subjectiva i interessada i analitzo el que va em dir sobre l’únic detall pendent que era, casualment, l’atribut masculí del nu que vol acabar, la cosa canvia. I si, a més, resulta que serè el primer a compartir aquest moment creatiu, cosa que no havia passat mai abans... Què n’he de pensar...?

A l’hora convinguda m’hi he presentat. M’ha ensenyat l’obrador, un petit local ple a vessar de peces, estris i materials. En un racó, il•luminada per la claror d’un finestral, la seva obra, pràcticament enllestida, llevat de l’atribut masculí de la figura, que ara només és un manyoc d’argila. De cop i volta em diu... —Et faria res de despullar-te? M’ha sobtat. He fet com si dubtés, però m’he tret tota la roba. —Posa’t al costat de la figura i en la mateixa posició— I allà que estem, palplantats, la figura i jo, com dos estaquirots. Ella es col•loca davant la seva obra, es mulla les mans per obtenir la plasticitat del fang, es queda una estona observant el meu apèndix, que és l’objecte del seu interès, i comença a treballar la imatge amb un ritme frenètic. Va mirant i va donant forma. No diu res. Goso interrompre el silenci... —Sempre vas tant ràpida? —És que no tinc massa temps abans no vingui la meva parella a buscar-me i no vull fer-la esperar. I ho vull deixat enllestit avui mateix. Ha donat els darrers retocs a la figura. —Ja pots vestir-te. Hem acabat. Gràcies.—

. Han trucat a la porta de l’obrador. Ella s’ha eixugat les mans i ha obert. La noia que ha entrat no s’ha sorprès gens de veure’m allà mig vestit o, segons com, mig despullat M’ha mirat amb absoluta indiferència. Hem sortit els tres plegats, jo cap un costat i elles dues, ben agafades de les mans, fent-se moixaines, cap a l’altre.

Ja tinc la resposta a la meva pregunta... Maleïda sigui!

Comentaris

  • Ves per on [Ofensiu]
    rautortor | 11-03-2014


    Quan les coses semblen tan fàcils, és que ho són. Elemental, amic Climent!

    Com ens has ensarronat. A això se’n diu un bon argument. Qui més qui menys hem recordat situacions similars que, o bé no vam saber veure, o bé érem tan badocs que no les vam saber llegir adequadament ni, és clar, aprofitar-les.

    Però, gràcies al teu relat, ens hem tranquil·litzat en veure que hi ha altres sortides molt més bàsiques i raonablement lògiques.

    Bon relat, ple de giny i simpatia, malgrat que la resposta es mereixi un maleïda sigui!.

    Raül

l´Autor

Foto de perfil de Sebastià Climent

Sebastià Climent

173 Relats

313 Comentaris

140519 Lectures

Valoració de l'autor: 9.82

Biografia:
Nascut a Castellbell i el Vilar, comarca del Bages, però fa anys que resideixo a Lleida.


sebastiacliment@gmail.com