El gust de les cireres

El gust de les cireres
roda per la meva llengua,
com una fulla portada pel vent
a un desert herm de paraules.
La música ha callat i s'ha convertit en imatges
per a uns ulls que estan tancats,
però que tanmateix creuen veure.
I tu apareixes davant meu,
com un misteri
que esdevé somni i al·lucinació,
a parts iguals.
La bogeria ha omplert el meu quotidià
i deixa petjades als fulls
i als carrers,
en forma de paraules, sovint inconexes.
Al meu ego segueix arrelant la rauxa
i quan aquesta floreix em perdo en uns ulls
que s'han esculpit amb la mar,
robant-li els blaus.
I quan allibero les paraules del clos de la meva boca
aquestes em traeixen,
per acabar parlant sobre tu i sobre mi,
enlloc de descriure el gust de les cireres.