Cercador
El gust de la derrota
Un relat de: joandemataro- Compartir:
Quan el plat de la derrota
està servit a taula
i saps que te l’has d’empassar
per sobreviure.
Quan la ferida és oberta i crema
i saps que no hi ha més remei
que l’ungüent que fa lliscar
el pas del temps…
Aleshores és quan la vida
es fa més present que mai,
en caminar pel fràgil equilibri
del funambulista.
Van marxant…
I aquí ens quedem,
sense demanar-ho,
amb un regust amarg
i amb el fred al cos
en sentir la riota de la inexistència
que menysté als qui pateixen.
Comentaris
-
Sento la sensibilitat del que dius[Ofensiu]Joan G. Pons | 29-06-2011 | Valoració: 10
Ho comparteixo. Hi han buits que són buits. Acceptar-ho és potser trobar altres "moments plens".
-
Amics[Ofensiu]Unaquimera | 28-06-2011
Pel que llegeixo, veig que el “Xavi petit” ha marxat, però també veig que malgrat tenir una vida difícil, va aconseguir tenir un bon amic, que el recorda i li dedica un poema.
Gràcies a això, la inexistència tan sols fa ganyotes, i existeix en la memòria de qui el tenen present i el mantenen viu. Els amics són l'antídot contra l'oblit.
Pel que fa a les invitacions que adjuntes al teu darrer i amable comentari, només et puc dir que prenc nota, i així que pugui em passaré pel teu blog.
La participació en un repte, ara com ara ho veig més difícil, ja que estem en temporada alta de feina, i vaig tancant tasques i temes urgents i prioritaris, que no admeten demores i acaparen tota la meva capacitat d’atenció.
També estic de Revetlla (avui) i Festa Major (demà), així que ara que he enllestit els deures... marxo a tombar-la, que m’esperen!
Ah! Si vols gresca, hi estàs convidat!!!
T’envio una abraçada festiva,
Unaquimera
